Nou moviment del govern espanyol en funcions amb el cas dels ERO. El Ministeri de Justícia ha iniciat el tràmit per concedir els indults a l'expresident de la Junta d'Andalusia, José Antonio Griñán, i altres excàrrecs autonòmics del PSOE condemnats per delictes continuats de prevaricació i malversació de fons públics en el cas dels ERO, segons ha avançat aquest dilluns el diari ABC. La Divisió de Drets de Gràcia i altres drets ha enviat un ofici a la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Sevilla, que es va encarregar de dictar sentència sobre el cas dels ERO el 19 de novembre de 2019, per demanar un informe sobre la petició d'indult de cadascun dels penats. En diverses diligències emeses el passat 28 de setembre se sol·licita al tribunal a enviar aquest informe sobre els condemnats per tal de "dur a terme la tramitació oportuna". A més, la resolució apunta que es pot imposar un recurs de reposició en un termini de 3 dies després de la notificació. Fonts del Ministeri de Justícia han indicat que el fet que el govern espanyol estigui en funcions no impedeix la tramitació de les peticions d'indult, però sí la concessió d'aquests.
La ministra de Justícia en funcions, Pilar Llop, ha afirmat que l'indult dels condemnats pel cas ERO de Griñán "es tramiten igual que tots els indults", en aquest sentit, ha defensat que s'estan seguint els cursos habituals. Tanmateix, ha reiterat que l'indult està "en fase de tramitació", i ha recordat que quan existeix un govern en funcions, no es poden concedir indults.
Sol·licitud d'indults parcials
José Antonio Griñán ha sol·licitat l'indult, però a banda d'ell, també han sol·licitat indults parcials per evitar complir la seva condemna, l'exconseller socialista d'Ocupació, Antonio Fernández, amb una pena de set anys, onze mesos i un dia de presó; l'exconsellera d'Hisenda Carmen Martínez, condemnada a sis anys i dos dies de presó; l'exconseller socialista d'Innovació Francisco Vallejo, condemnat a set anys i un dia de presó; l'exviceconseller socialista d'Ocupació Agustín Barberá, condemnat a set anys i un dia de presó; l'exviceconseller d'Innovació Jesús María Rodríguez, condemnat a sis anys de presó; i l'exdirector general d'IFA/IDEA Miguel Ángel Serrano, condemnat a una pena de sis anys, sis mesos i un dia de presó. L'exconseller socialista d'Ocupació i Desenvolupament Tecnològic José Antonio Viera, condemnat a set anys i un dia de presó, gaudeix del tercer grau penitenciari per motius sanitaris.
En cas de concedir-se l'indult, permetria sortir a la presó a tots els acusats, menys a Griñán—condemnat a 6 anys— que de moment no ha ingressat a presó. L'Audiència de Sevilla va decidir suspendre 5 anys la pena imposada per a l'expresident andalús a causa del càncer de pròstata que se li va diagnosticar el passat mes de desembre. Per a la decisió van tenir en compte un informe d'una especialista de l'Institut de Medicina Legal (IML) de Sevilla segons el qual Griñán pateix "una malaltia molt greu amb patiments incurables" que fa "desaconsellable el seu ingrés" a la presó; també va contribuir el pronunciament de la Fiscalia Anticorrupció, que no es va oposar a suspendre la pena de presó de l'expresident socialista de la Junta d'Andalusia per "malaltia molt greu i incurable".
La decisió del Tribunal Constitucional
El passat mes de setembre el Tribunal Constitucional va rebutjar per unanimitat les mesures cautelars sol·licitades per set dels condemnats per suspendre les seves penes de presó, alhora que va aprovar la renúncia de Griñán a aquesta mesura cautelar. Un total de dotze condemnats pels ERO han demanat empara al Constitucional, però només vuit han sol·licitat la mesura cautelar: Griñán, Juan Márquez, Miguel Ángel Serrano, Antonio Fernández, Francisco Vallejo, Jesús María Rodríguez, José Antonio Viera i Carmen Martínez. El TC ja va rebutjar el passat mes del juny les mesures cautelaríssimes plantejades per Griñán i els altres condemnats, al mateix temps que va admetre a tràmit els seus recursos d'empara.
A més de Griñán i aquests set condemnats, també han recorregut al Constitucional l'expresident andalús Manuel Chaves, que va ser condemnat a 9 anys d'inhabilitació per prevaricació; així com l'exministra socialista Magdalena Álvarez, Gaspar Zarrias i Antonio Vicente Lozano. El TC explica en un comunicat que els magistrats apliquen l'"abundant jurisprudència" del tribunal, en tractar-se d'"una pena de presó netament superior als cinc anys, sense que les raons al·legades pels demandants d'empara facin desaparèixer el qualificat interès general que, en un cas com aquest, presenta l'execució de la resolució condemnatòria ferma".