Un tràmit ordinari com és la publicació del reial decret de cessament del president de la Generalitat, signat pel rei Felip VI, s'ha acabat convertint en una de les claus de la inhabilitació del president Quim Torra. El Govern de Pedro Sánchez ha optat per estalviar-se la publicació -i signatura- del cessament de Torra al BOE, per la qual cosa serà el Govern de la Generalitat qui demà publicarà el decret de substitució del president al DOGC per tal d'activar el rellotge per a la convocatòria electoral.
El Govern extraordinari s'ha convocat per a les nou del matí per aprovar el decret pel qual el vicepresident, Pere Aragonès, assumirà les funcions com a substitut del president, segons ha pogut saber ElNacional.cat. El Govern aprovarà la decisió després que el TSJC va notificar ahir al vicepresident la inhabilitació de Torra per tal que posés en marxa els mecanismes de substitució.
Cessament sense BOE
L'executiu ha convocat la reunió després de constatar de bon matí que el BOE no publicava el cessament del president, com es fa habitualment, per la qual cosa s'ha enviat un escrit a govern de Pedro Sánchez reclamant informació sobre les previsions en relació a aquesta publicació.
El que en un primer moment apareixia com un retard tècnic, que fonts de la Moncloa atribuïen a la falta de la signatura del monarca, s'ha revelat com alguna cosa més a partir del moment en què la ministra portaveu, María Jesús Montero, ha admès que els serveis jurídics estudiaven si es podien estalviar la publicació.
La ministre portaveu, Maria Jesús Montero
Marcar distàncies amb el Suprem
Aquest escàs interès del govern Sánchez per signar el decret de cessament del primer president inhabilitat per haver penjat una pancarta al balcó de la Generalitat s'ha interpretat immediatament com un intent de marcar distàncies amb la decisió del Suprem. Especialment, tenint en compte que dimarts vinent el Tribunal Constitucional s'haurà de pronunciar sobre el recurs que ha presentat avui l'advocat de Torra, Gonzalo Boye.
El Govern espanyol, segons aquest versió, intentaria desmarcar-se d'una decisió polèmica, que en el futur acabarà sent dilucidada pels tribunals europeus. Per acabar-ho de reblar l'Advocacia de l'Estat ha conclòs aquesta tarda que no cal publicar al BOE el decret de cessament.
Tràmit ordinari
L'informe elaborat la setmana passada pel Gabinet Jurídic de la Generalitat deixa clar que “amb caràcter ordinari” correspon al Rei el cessament del president mitjançant un reial decret que apareix publicat al BOE. Segons els advocats de la Generalitat, a més, en el cas de la inhabilitació de Quim Torra i per “raons de seguretat jurídica” aquesta publicació es convertia en una actuació especialment rellevant.
En termes similars s’expressen els lletrats del Parlament que asseguren en el seu informe sobre la inhabilitació del president que “ordinàriament correspon al cap de l’Estat el nomenament i cessament del president de la Generalitat”.
Comunicació del secretari de Govern
Això no obstant, el lletrats ja admetien que “en tractar-se d’un assumpte relatiu a l’autogovernació de la Generalitat, no és obstacle perquè la substitució operi per ministeri de la llei, ja que no hi ha cap altra autoritat interna que pugui fer el nomenament del substitut”. Per tant, la valoració dels serveis jurídics del Parlament tampoc considera imprescindible el decret.
Segons l'informe del Parlament, el calendari per a la designació del nou president s'activa a partir de la publicació del cessament o bé "de la comunicació d'aquesta circumstància pel secretari de Govern". A partir d'aquest moment s'iniciaria el termini de 10 dies hàbils perquè el president del Parlament faci les consultes amb els representants dels partits. Finalment, serà la publicació del decret de substitució del president el que activarà el rellotge.
El Parlament no ha activat el rellotge per a la substitució de Torra a l'espera del decret / Sergi Alcàzar
Tercera ensopegada al BOE
El fet, però, és que sempre s’havia publicat al BOE el decret de cessament del president de la Generalitat. Tret de la XII legislatura, quan estava vigent l’article 155 de la Constitució que va fulminar el govern de Carles Puigdemont.
També en l'anterior legislatura, el BOE es va convertir en notícia, quan amb el cessament d’Artur Mas, després de la tensió amb el govern de Mariano Rajoy arran de la convocatòria del 9-N, no es va agrair al president els serveis prestat, tal i com apareix en la fórmula habitual.