El govern espanyol ha lliurat diversos informes al titular del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, José Antonio Ramírez Sunyer, en els quals es diu que la Generalitat no va gastar diners públics al referèndum del passat 1 d'octubre que el Tribunal Constitucional va declarar il·legal.

Entre aquests informes hi ha el de Natàlia Garriga, directora de Serveis de la conselleria de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, detinguda el 20 de setembre en el marc de l'Operació Anubis, duta a terme per la Guàrdia Civil, contra els organitzadors de l'1-O.

El jutge havia demanat el passat 24 de novembre al govern espanyol, ja que és l'actual responsable de la Generalitat de Catalunya en aplicació de l'article 155 de la Constitució, que l'informés sobre les despeses en què havia incorregut l'Executiu català per dur a terme l'esmentat referèndum.

El govern de Rajoy ha tardat més de dos mesos a enviar la primera resposta al jutjat, ja que la Delegació del govern espanyol a Catalunya no va donar trasllat de la petició del jutge fins a mes i mig després d'haver-la rebut.

La va remetre a la Secretaria d'Estat per a les Administracions Territorials, segons consta en l'escrit enviat al jutge per l'esmentada Delegació, al qual ha tingut accés Europa Press, i aquesta, al seu torn, als Ministeris d'Hisenda, de l'Interior i de Presidència del govern espanyol.

El govern espanyol tarda més de dos mesos a respondre

L'Executiu va demanar informes a Natàlia Garriga i a la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal Planella. Finalment, el govern de Rajoy va enviar el passat 29 de gener al Jutjat els informes d'ambdues.

Natàlia Garriga, autora del primer dels informes, va ser detinguda el passat 20 de setembre per la Guàrdia Civil, per ordre del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona en el marc de l'Operació Anubis.

En aquell moment van resultar detingudes 14 persones, entre ells, diversos càrrecs de la Generalitat, acusats de participar en l'organització del referèndum.

A més, aquell dia i en resposta a l'ordre judicial, es va produir una concentració d'unes 40.000 persones davant del Departament d'Economia mentre la comitiva judicial escorcollava la seu.

Doncs bé, el primer dels informes que remet el govern central és el realitzat per Natàlia Garriga a petició de la directora general de Política Interior del Ministeri de l'Interior.

En aquest document, Garriga acredita que des de la seva Direcció de Serveis no s'ha tramitat cap expedient de despesa per finançar l'organització "de la consulta de l'1 d'octubre del 2017".

Al llarg de quatre folis exposa que "per imperatiu" del Tribunal Constitucional no es va realitzar cap disposició de les partides pressupostades en el seu departament per a l'1-O i esmenta els 5 milions previstos per a processos electorals i consultes populars i uns altres 800.000 euros per a processos electorals i participació ciutadana.

El govern espanyol va gastar el pressupostat per a l'1-O el 21-D

A més al·lega que el govern central va utilitzar els 5 milions pressupostats i bloquejats pel TC per a les eleccions autonòmiques que van tenir lloc a Catalunya el passat 21 de desembre.

De fet, en la resposta s'inclou l'acord de Consell de Ministres pel qual s'aprova una despesa de 25 milions per als comicis catalans, dels quals es preveia gastar 17,3 milions d'euros el 2017.

En l'esmentat acord del govern de l'Estat, firmat per Cristóbal Montoro, s'explica que s'aprova una modificació pressupostària de 12,3 milions d'euros, ja que hi havia 5 milions més previstos als comptes de la Generalitat.

Garriga recorda també en la seva resposta un informe de la Generalitat a requeriment del director general de l'Assessoria Jurídica de vicepresidència del Govern realitzat el passat 17 de novembre i que ja havia estat remès al jutjat.

Aquest document, que s'hi inclou, recollia les respostes de tots els directors de servei dels diferents departaments de la Generalitat en els quals s'acreditava que no s'havia destinat cap partida pressupostària per a l'1-O.

L'esmentat informe va firmat per Pere Aragonés, secretari en funcions del Departament d'Economia, i és esmentat a l'agenda del procés sobiranista realitzada per Josep Maria Jové, com una de les persones que participen en les reunions.

Precisament aquest informe negant qualsevol despesa per part de la Generalitat, juntament amb els informes de la Guàrdia Civil en els quals s'advertia de l'opacitat d'aquesta administració autonòmica, van ser els que van motivar que el Jutjat d'Instrucció número 13 es dirigís al govern de Mariano Rajoy per demanar-li que l'informés sobre la despesa real de diners públics en què havia incorregut el govern català per dur a terme el referèndum.

La interventora nega despeses en l'1-O

El govern espanyol també acompanya la seva resposta d'un altre informe de la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal, en què informa que no li consta cap expedient de despesa amb càrrec al programa 132 del Pressupost de la Generalitat per a consultes populars i que va ser bloquejat per ordre del Tribunal Constitucional.

I afegeix que no li consta cap expedient sobre això ni pressupostari ni extrapressupostari en cap de les fases comptables que hagi destinat al procés referendari.

Les úniques obligacions de pagament reconegudes que admet la interventora són dues despeses de 19.366.68 i 6.154,66 de realitzades pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) per a manteniment "ordinari i evolutiu" de programes ja existents des de fa anys en el Departament de Governació, Administració Pública i Habitatge.

Al seu informe precisa que una vegada analitzats els dos expedients considera que "no contravenen l'ordenació jurídica vigent ni la resolució del Tribunal Constitucional".