El Govern de Salvador Illa vol aprovar el 45% del paquet legislatiu dels acords d'investidura durant el 2025 Això és el que recull el pla normatiu que té previst aprovar el Consell Executiu el dilluns de la setmana que ve, juntament amb el pla de Govern, que ha de durar tota la legislatura. El pla normatiu reflecteix les mesures que l'executiu té previst tirar endavant en un sol any. Per exemple, durant el 2025, el govern monocolor socialista té previst portar al Parlament fins a 30 normatives, entre les quals hi ha l'avantprojecte de llei de territori, l'avantprojecte de llei de l'esport, o l'avantprojecte de llei de finançament local, que necessita els 2/3 de la cambra catalana. D'aquestes 30 propostes del Govern de la Generalitat, 16 són iniciatives que formen part dels acords d'investidura. Precisament, el pla normatiu recull que durant el segon any es pugui tirar endavant el 80% del paquet legislatiu dels acords d'investidura amb Esquerra Republicana i els Comuns, i és aquí com entra en joc el pla de Govern, que ha de durar tota la legislatura i que fixa el full de ruta de l'executiu d'Illa.
El pla de Govern, que incorpora com a document annex els pactes d'investidura, està desgranat en cinc diferents eixos per donar resposta als canvis globals que ha viscut Catalunya, com ara els equilibris geopolítics, els canvis demogràfics, l'impacte del canvi climàtic o el poder de les noves tecnologies. Aquests cinc eixos estan dividits en: prosperitat compartida basada en el coneixement per millorar la qualitat de vida i l’accés a l’habitatge; transició energètica, ambiental i verda; equitat social, igualtat, feminisme i benestar; bon govern, seguretat i millors serveis públics; i autogovern efectiu i finançament singular. I és que el Govern es marca un full de ruta amb la previsió que duri els quatre anys i amb l'objectiu d'evitar inestabilitat, ja que consideren que hi ha hagut molts governs en molt poc temps. De fet, el president Illa s'ha reunit amb cada conseller per explicar el full de ruta de cada conselleria, tot i que volen reflectiu que hi ha només "un sol Govern". "Tenim un Govern, no 16 departaments", subratllen des de l'executiu, que volen evitar les picabaralles entre consellers sobre quan hi ha executius de diversos partits.
El finançament singular
Sobre el finançament singular acordat amb Esquerra Republicana, el Govern es basa en els acords. "Negociaran el nou sistema i analitzaran totes les propostes", apunta el redactat. De fet, des del Govern asseguren que "s'estan acostant posicions" i que "la vibració és bona". Des de l'executiu recorden que la condonació del deute autonòmic és un dels acords pendents i és aquí on jugaran les comissions bilaterals entre el Govern i el govern espanyol. La previsió és que en el pròxim trimestre hi hagi acords per a l'ampliació de l'Agència Tributària Catalana, sobretot en el marc de la comissió mixta d'afers econòmics i fiscals Estat-Generalitat.
Llengua
Sobre l'impuls de la llengua catalana, el Govern vol aprovar el Pacte Nacional per la Llengua i elaborar i executar un pla estratègic per a l'aprenentatge del català per a adults, així com reforçar el Consorci per a la Normalització Lingüística, amb ampliació de l'oferta de places.
El problema de l'habitatge i l'energia verda
En el primer cas, prosperitat compartida basada en el coneixement per millorar la qualitat de vida i l’accés a l’habitatge, l'executiu d'Illa es posa com a objectiu assolir la reindustrialització fins que la participació de la indústria al valor afegit brut assoleixi el 22% i, per això, aposten per acordar un nou Pacte Nacional per a la indústria 2026-2030. En aquest pacte, el Govern d'Illa també vol impulsar projectes estratègics com la Vall de la Quàntica, el Centre de Recerca en Descarbonització o les factories d'intel·ligència artificial. El president Illa també vol impulsar el Pla de Barris i preveu 3.282 actuacions en equipaments escolars per tal d'eliminar els barracons, de les quals 120 són noves construccions. També és aquí on entra en joc l'anunci del president Illa de construir fins a 50.000 habitatges protegits de lloguer per a l'horitzó del 2030, així com mobilitzar el sòl residencial.
En el cas de l'eix sobre la transició energètica, ambiental i verda, el nou Govern de la Generalitat també aposta per implantar 12.000 megawatts de potència nova (5.000 MW eòlics i 7.000 MW fotovoltaics) amb l'objectiu d'arribar al 50% de la generació elèctrica amb renovables el 2030, tal com marca la Unió Europea. En el context de sequera que viu el país, aposten per accelerar els tràmits per obtenir l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, la nova planta del Foix i la nova construcció de la Costa Brava. En aquest sentit, l'executiu vol enllestir les millores de la potabilitzadora de Sant Joan Despí, la potabilitzadora del Llobregat (2028) i la planta de tractament d'aigua potable del Ter.
Mobilitat
En el marc dels transports, el Govern vol incrementar la connectivitat de l'aeroport del Prat protegint-ne les àrees naturals. L'executiu, en aquest àmbit, preveu rebre les primeres conclusions de la comissió tècnica sobre la modernització de l'aeroport durant el primer trimestre del 2025. També volen assumir la transferència de la xarxa de Rodalies, construir l'empresa mixta i aprovar el nou pla Rodalies 2025-2030 "per a la millora del servei". En aquest sentit, el Govern projecta en els seus pròxims quatre anys posar en funcionament les Rodalies de Lleida, desenvolupar el tren tram al Camp de Tarragona i iniciar els estudis per desenvolupar els trens tram de les Terres de l'Ebre, el Bages, la Costa Brava, la Selva Marítima entre Blanes i Lloret de Mar, i el Pirineu.
Educació
En l'eix sobre l'equitat social, igualtat, feminisme i benestar, el Govern vol desenvolupar un pla per a la millora dels resultats després dels mals resultats dels informes PISA. De fet, en l'àmbit educatiu aposten per garantir l'assoliment del domini oral i escrit del català i el castellà al final de l'etapa d'educació obligatòria. El Govern, alhora, aposta per incrementar el finançament de les escoles bressol i llars d'infants d'iniciativa social fins a assolir la gratuïtat de l'etapa educativa de zero a tres anys.
Salut
En l'àmbit de la Salut, el Govern vol garantir en el marc de l'atenció primària la resposta dels professionals dels equips d'atenció primària pels diferents canals existents per atendre en un termini màxim de 48 hores almenys en el 90% dels casos. En aquesta línia, l'executiu d'Illa vol actualitzar el pla d'actuacions d'inversió en salut vigent i impulsar les inversions en centres i equipaments sanitaris que ho necessitin. De fet, s'estima abordar fins a 60 projectes d'inversió en l'àmbit de l'atenció primària, mentre que en l'apartat d'atenció especialitzada es preveu l'impuls de projectes com el nou hospital clínic de Barcelona, el nou Campus de Salut de Girona, el nou Hospital de Tortosa i l'ampliació de la Vall d'Hebron, l'Hospital del Mar, l'Hospital Joan XXIII o el Parc Hospitalari de Lleida. També incorporen fer efectiu el traspàs de l'ingrés mínim vital i reformar la llei de la renda garantida de la ciutadania per tal de garantir-hi l'accés.
Així mateix, el quart eix sobre el bon govern, seguretat i millors serveis públics es basa sobretot en una de les insistències del president Illa des que va arribar al capdavant del Govern de la Generalitat: la reforma de l'administració pública. Per això, l'executiu vol impulsar una estratègia de transformació i millora de l'administració i la gestió pública de la mà d'una comissió d'experts i impulsarà la llei de l'ocupació pública, el decret de la direcció pública, així com la llei d'organització de l'administració de la Generalitat i del seu sector públic per tal de simplificar-ne l'organització. De fet, en el pla normatiu, l'executiu té previst derogar fins a 4.000 normes que consideren obsoletes per promoure la simplificació normativa de cara a les persones.
Mesures per la seguretat
En el marc de seguretat, tal com ja va anunciar el president Illa, l'executiu treballarà per assolir els 25.000 Mossos del 2030, 3.300 bombers el 2028 i 900 agents rurals el 2030. "És una de les nostres prioritats", apunten des del Govern. A més, per combatre la multireincidència, el Govern ja va anunciar la creació de noves unitats judicials i implementar mesures d'eficiència organitzativa per facilitar la reducció dels terminis dels judicis penals.
El Govern, per tal d'impulsar gran part de les mesures, posarà en marxa fins a quatre comissions. Dues d'elles ja estan creades, com són el Comitè Nacional de Seguretat i Justícia, i sobre la reforma de l'administració pública. La tercera comissió que es crearan a principis d'any tindran a veure amb l'habitatge, i amb el lideratge econòmic.
Illa defensa el seu full de ruta
Precisament, el president Illa ha defensat el seu full de ruta en les primeres jornades directives a l'Hospitalet aquest divendres, que tenen l'objectiu d'explicar a tot l'equip de la Generalitat les línies mestres de treball. Des d'allà, el líder socialista català ha defensat que aquesta legislatura serà la de la "prosperitat compartida" i del "finançament singular". Des d'allà, ha reivindicat els acords d'investidura i ha insistit que els compliran. "Són acords públics i que s’incorpora íntegrament en el pla de Govern. Honorarem els compromisos. Tothom ha hagut de fer cessions. És un punt de trobada comuna que va bé per al país i s’ha de complir", ha reivindicat el president de la Generalitat, que ha defensat un plantejament "solidari" amb la resta d'Espanya.
Illa ha recordat que farà un viatge arreu de l'Estat espanyol per "escoltar" i per explicar el finançament singular. "A Catalunya, ningú li dona lliçons de solidaritat. Per exemple en matèria d’immigració o econòmica", ha dit el president de la Generalitat aquest divendres. Illa s'ha fet seu el model "d'Estat compost", posant d'exemple com va funcionar durant la pandèmia o la conferència de presidents autonòmics.
Així mateix, tal com ha explicitat el president, la fi de l'executiu és que la prosperitat no quedi reduïda en poques mans i en poques parts del territori. Per això, reivindica la reforma de l'administració, més enllà d'innovar. "Cal tornar a ser la Catalunya de l’admiració", ha dit el president, reivindicant l'aurogovern català i la xarxa diplomàtica de la Generalitat que té la missió de "projectar-nos al món". Illa, a més, és conscient que són un Govern en minoria i, per això, reivindica la generaositat. "Venim de temps de massa paràlisi", ha dit el cap de l'executiu català, que defensa una relació "fluïda" amb el govern espanyol.