Després d'un any d'anàlisi i diagnosi de la situació del català des dels diferents departaments, el Govern ha presentat aquest dimarts un catàleg de 100 mesures concretes per al foment de la llengua. Les propostes aprovades inclouen tots els departaments i contemplen des mesures més àmplies com la llei de l'audiovisual de Catalunya o la presència de Catalunya a la UNESCO i organismes internacionals, fins a punts molt concrets com un decret que permeti substituir les sancions arran d'infraccions dels drets lingüístics per inversió en formació i conscienciació lingüística; beques per a la preparació de jutges i fiscals; plans de foment del català a les autoescoles, als clubs esportius o a les comunitats religioses.
"Estem plenament compromesos en que volem viure plenament i lliurament en català. El compromís del Govern és fer arribar el català a tot arreu, sense haver de justificar-nos per parlar la nostra llengua", ha assegurat el president, Pere Aragonès, que ha advertit que els darrers anys "no s'ha prestat prou atenció a la llengua".
El president ha volgut destacar cinc de les 100 mesures aprovades: l'impuls del català a l'àmbit sanitari, perquè "tothom té dret a ser atès en català i en un àmbit tan sensible com el de la salut de les persones esdevé clau"; la formació del professorat de secundària en gestió de multilingüisme; el pla de foment del català als serveis de la gent gran, per garantir l'ús del català de manera especial a aquells col·lectius de més vulnerabilitat; reforçar el català en el món audiovisual, consolidant el gir en l'àmbit legislatiu, però també mesures per garantir l'oferta del català en tots els formats de consum audiovisual; o garantir una xarxa d'autoescoles en llengua catalana.
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha subratllat l'impuls del català a l'audiovisual, amb ajuts a sèries i pel·lícules en català, que s'ha concretat en cinc projectes de pel·lícules i cinc de sèries en gran format, així com les mesures d'impuls de l'aranès i la llengua de signes.
Català a l'escola
Pel que fa la presència del català a l'escola i la possible resposta del Tribunal Constitucional a la darrera modificació legislativa introduïda pel Govern en resposta a la imposició del 25% del castellà a les aules, Aragonès ha admès que va ser un dels àmbits que va centrar molts recursos polítics però ha evitat avançar escenaris per, segons ha assegurat, "no afavorir la feina d'aquells que volen acabar amb el català a l'escola". Amb tot, ha destacat que un any després de la sentència del 25% del castellà a les aules, aquesta mesura no s'aplica a les escoles de Catalunya i només hi ha "una discrepància oberta" a 26 dels 72.000 grups escolars de Catalunya.
Algunes de les propostes proposen fer seguiment de mesures en marxa, com la petició de l'Estat perquè es pugui fer servir el català al Parlament Europeu. Altres es limiten a estudiar l'estat de la qüestió, com el capítol la d'etiquetatge de productes alimentaris, on només es proposa un estudi per conèixer la situació real; o el cas dels usos lingüístics entre els cossos operatius de seguretat i emergències depenents de la conselleria d'Interior, és a dir Mossos, Bombers i Agents rurals, en què es proposa una enquesta per conèixer la realitat lingüística.
Pel que fa el canvi de les sancions a causa d'infraccions dels drets lingüístics dels consumidors per la inversió del mateix import en formació i conscienciació lingüística del personal de l'empresa sancionada, la consellera ha explicat que ja està en marxa des de fa mesos aquesta modificació. Segons la consellera, el 2022 hi ha hagut 456 denúncies i 968 actuacions d'ofici. No obstant, els darrers anys un 60% de les infraccions acaben arxivades. Des del 2012 hi ha hagut un centenar d'infraccions sancionades.