El Govern impulsarà canvis legislatius perquè els funcionaris de presons de Catalunya tinguin la condició d’agents de l’autoritat. El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha anunciat aquesta mesura en el ple del Parlament, aquest dimecres. “Hem acordat impulsar aquesta modificació legislativa, després d'escoltar tothom. Que els funcionaris de presons siguin autoritat pública és una eina més del pla de formació i de millores del col·lectiu”, ha declarat Espadaler. Obtenir la condició d’agents de l’autoritat és una reclamació història dels funcionaris de presons, especialment els que es dediquen a vigilància (Règim Interior) per tal d’intentar evitar les agressions per part dels reclusos, ja que en obtenir aquesta categoria el càstig penal és major. Ara, s’estudiarà si el canvi normatiu es pot impulsar des de Catalunya, ja que té les competències de Justícia i Presons delegades des del 1985, o cal promoure un canvi en l'àmbit estatal.
El Departament de Justícia ha precisat que aquesta reforma legislativa implicarà tres efectes: reconèixer la condició d’agent de l’autoritat al personal directiu i funcionari dels centres penitenciaris que exerceixin funcions de règim interior; aplicar el principi d’indemnitat per rescabalar al personal directiu i funcionari les lesions o danys materials soferts en l’exercici de les seves funcions, i garantir formació inicial i continuada a aquest col·lectiu perquè pugui accedir a una millor capacitació i promoció professional.
Actualment, a les nou presons catalanes hi ha 8.687 persones que compleixen condemna i uns 4.687 treballadors, dels quals uns 3.400 són de règim interior, que juntament amb l'equip directiu dels centres tindran aquesta categoria.
Un homenatge a la Núria
Aquest anunci arriba la vigila del primer aniversari de l’assassinat de Núria López per part d’un reclús que treballava amb ella a la cuina de la presó de Mas d’Enric, al Catllar, i després es va suïcidar. En aquest sentit, el Departament de Justícia ha avançat que es farà un acte d’homenatge a la treballadora, aquest dijous, i es posarà una placa en la seva memòria en el centre penitenciari del Tarragonès.
Una de les primeres mesures d’Espadaler en assumir el Departament de Justícia, amb el govern socialista, va ser treure als condemnats amb delictes d’homicidi de les cuines de les presons, on hi ha ganivets. Aquesta mesura ha estat criticada per entitats i la Síndica de Greuges va demanar al Govern que es revisi la mesura i no la generalitzi per fomentar la rehabilitació dels condemnats.
Agressions en augment
Les agressions a les presons, però, han anat en augment, tant entre reclusos com a funcionaris de presons. Les estadístiques de Justícia detallen que s’han produït 443 agressions de reclusos a funcionaris en el darrer any, de les quals 43 greus; 367 temptatives d’agressions, i 49 d’altres tipus sense especificar. I les agressions entre reclusos és de 1.914, segons les dades de Justícia. La majoria d’incidents es registren a les presons de Brians 1 (513), Brians 2 (472) i Mas d’Enric (375).
Qui és autoritat pública?
Actualment, els professionals considerats agents de l’autoritat, a més dels Mossos d’Esquadra i els agents de les policies locals, són: els bombers, els metges, els vigilants de transport públic i d’aparcaments. I arran d’agressions a professors, el 2011 la Generalitat va anunciar que ampliava la condició d’autoritat pública dels directors dels centres educatius als mestres.
El delicte d’atemptat l’autoritat pública es recull a l’article 550 del Codi Penal i castiga amb penes d’un a quatre anys de presó qui agredeix o intimidi amb violència o faci resistència greu a l’autoritat, als seus agents o funcionaris públics, que estiguin en l’exercici de les seves funcions dels seus càrrecs. El Codi Penal inclou “els docents i els sanitaris” com a col·lectius a protegir. Les penes augmenten fins als 6 anys de presó si es tracta de membres de governs o del Poder Judicial.