La confirmació de la sentència d'inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, planteja nombroses incògnites que no es limiten a l'acord polític entre els socis de Govern sinó que inclou també la forma com s'hauria d'aplicar la normativa prevista. Per aquesta raó, tant el Govern com el Parlament estudien els escenaris que planteja la confirmació de la sentència del TSJC, i el calendari amb què es desplegaria. I no sempre coincideixen en el diagnòstic.
Reial decret
Una de les qüestions que ha calgut estudiar és en quin moment es faria efectiva una inhabilitació i, per tant, es posarien en marxa els seus efectes. Segons un informe encarregat al Gabinet Jurídic de la Generalitat, si el Suprem ratifica la condemna del president, la inhabilitació seria efectiva un cop en fos informat el TSJC, ja que és el tribunal responsable de la sentència impugnada qui l'ha de declarar com a ferma. En el moment de rebre la comunicació del Suprem, el TSJC reclamarà el compliment de la pena.
Tan bon punt el president fos notificat pel TSJC, la sentència seria efectiva i Torra deixaria el càrrec. El tràmit formal es concreta a través d'un reial decret signat pel rei, Felip VI, en què es notifica el cessament del president de la Generalitat. El decret s'ha de publicar simultàniament al DOGC i al BOE.
Calendari electoral: Torrent
Amb tot, el termini que provoca més incògnites és el de l'activació del calendari electoral. El decret de cessament signat pel Rei s'hauria de publicar el primer dia en què és fes efectiva la inhabilitació del president. A partir d'aquest moment, el president del Parlament, Roger Torrent, disposa de deu dies per consultar els grups de la Cambra i comprovar si hi ha un candidat que es pugui sotmetre a la votació del ple. Aquesta primera votació és la que, segons la Llei de la Presidència i del Govern, activa el rellotge de dos mesos per a la dissolució de la Cambra. Segons un informe dels lletrats del Parlament del febrer del 2018, si no hi ha candidat possible, aquesta primera votació es podria substituir per un acte equivalent, com seria una comunicació de Torrent al ple sobre l'absència de candidat.
En aquest punt, però, el Gabinet Jurídic del Govern introdueix una matís important. Subratlla que la literalitat de la llei permetria que aquest ple que activa el calendari es convoqués dins d'aquests 10 dies, però se celebrés en una data posterior. Això atorgaria al president del Parlament un marge per ajustar el calendari i determinar, per exemple, que les eleccions caiguin en diumenge i no entre setmana.
El president del Parlament, Roger Torrent, a l'hemicicle / Sergi Alcàzar
Des del Parlament s'havia apuntat que aquesta marge de maniobra podria quedar en mans del vicepresident, Pere Aragonès, que és qui ha d'assumir les funcions del president en cas d'inhabilitació.
Segons l'informe del Gabinet Jurídic, la llei estableix que un cop transcorreguts els dos mesos sense aconseguir candidat, el Parlament queda dissolt automàticament, i el vicepresident Aragonès s'ha de limitar a executar aquest mandat. Ho haurà de fer el mateix dia en què s'esgota el termini de dos mesos, i s'ha de publicar l'endemà al DOGC. Les eleccions s'haurien de celebrar el dia 54 posterior a la convocatòria. Per tant, Aragonès no podrà condicionar la data de les eleccions.
En relació a aquesta qüestió, Torrent ha insistit aquest divendres en declaracions a Catalunya Ràdio que en qualsevol cas la resposta ha de ser "coordinada i consensuada".
Aragonès: substitució automàtica
Pel que fa els efectes del cessament del president en el funcionament del Govern, el Gabinet Jurídic recorda que amb la inhabilitació del president tots els membres del Consell Executiu queden cessats, però continuen en funcions durant el temps en que el Parlament posa en marxa els mecanismes previstos per a l'elecció d'un nou president o per a la convocatòria electoral.
Mentrestant, el vicepresident Aragonès assumiria les funcions del president que es mantenen actives a través d'una "substitució interina i automàtica". Aquesta assumpció de funcions s'ha de formalitzar a través d'un decret del Govern, aprovat en una reunió del Consell Executiu que ha de presidir i convocar pel vicepresident, atès que s'ha de celebrar un cop Torra haurà estat ja inhabilitat. El decret s'ha de publicar al DOGC i informar-ne al Parlament.
El vicepresident, Pere Aragonès, i el president, Quim Torra, al Parlament / Sergi Alcàzar
A partir d'aquest moment, el vicepresident assumeix, entre d'altres funcions, les relacions amb les institucions de l'Estat, la resolució de conflictes d'atribucions entre consellers o la capacitat per encomanar a un conseller que s'encarregui de les funcions que pertoquen a un altre conseller en cas de vacant, malaltia o recusació.
El vicepresident decidirà també sobre la continuïtat del personal eventual directament vinculat a la presidència de la Generalitat -Oficina del president, comunicació, relacions institucionals...-.
Sobre les compareixences que protagonitza el president en les sessions del control al Parlament, l'informe del Gabinet Jurídic subratlla que el vicepresident mantindrà l'obligació de retre comptes al Parlament, ja sigui a través de preguntes, interpel·lacions i mocions, o compareixences i sessions informatives que acordin el ple o les comissions.