El Govern ha donat llum verda a un programa per fomentar l'ús del català en el torn d'ofici de la justícia que atorgarà 14 euros extres per cada actuació en català que facin els advocats, com una demanda, una resposta o un recurs. El Consell Executiu d'aquest dimarts ha donat llum verda a la subscripció d'un conveni entre la conselleria de Justícia i el Consell dels Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya (CICAC) per dur a terme la iniciativa.
#Portaveu @meritxellbudo: “Els advocats que s’hi inscriguin vetllaran perquè els ciutadans tinguin garantit el dret a ser atesos en català durant el procés judicial. Els advocats percebran 14€ afegits per cada actuació en català, com ara una demanda, una contestació o un recurs“
— Govern. Generalitat (@govern) December 29, 2020
En un comunicat, el Govern ha advertit l'"ús residual" del català a la justícia i ha explicat que durant el 2019 el 91,5% de les sentències van ser escrites en castellà. "Aquestes dades constaten que el català està en una situació d'emergència als jutjats de Catalunya, amb un ús residual que no es correspon amb l'ús social", ha indicat el Govern, que ha apuntat que l'objectiu del programa és garantir els drets lingüístics de la ciutadania en els processos judicials.
En aquest sentit, els lletrats que s'inscriguin al programa presentaran els escrits en llengua catalana quan el client ho desitgi i sol·licitaran al jutjat que la documentació es notifiqui en català. El CICAC, per la seva banda, difondrà el programa entre l'advocacia de torn d'ofici, facilitarà que els professionals s'inscriguin, farà el seguiment de les actuacions i informarà el Departament.
El Govern ha considerat que els jutges que treballen a Catalunya haurien de tenir l'obligació de conèixer el català i ha reclamat al Govern espanyol que sigui un requisit per poder exercir a tota la comunitat.
Possible renovació lingüística a les administracions espanyoles
D'altra banda, el govern espanyol ha aprovat aquest dimarts les pautes per impulsar les llengües oficials a l'Administració General de l'Estat (AGE) i la creació d'Unitats de Llengües als ministeris, amb la designació d'una persona responsable que serveixi d'interlocutor amb l'Oficina de Llengües.
El secretari d'Estat de Política Territorial, Francisco Hernández, ha destacat que les llengües són riquesa i varietat i, "de cap manera", s'ha de veure el seu ús com una limitació o una dificultat per a la ciutadania, ja que són "un dret del ciutadà i deure de l'Administració garantir aquest dret".
📰 Aprobado el Plan Estratégico del Instituto Nacional de Administración Pública @INAP_ES 2021-2024 👉12 medidas para contribuir a la modernización de la #AGE
— Ministerio Política Territorial y Función Pública (@territorialgob) December 29, 2020
➕ℹ️👉 https://t.co/70tYzWofBb
📖Acceso al Plan 👉https://t.co/OTgdL15Vjx pic.twitter.com/jAao5qCz9j
Política Territorial ha fet balanç de l'activitat de l'Oficina de Llengües, dependent del Ministeri, en la reunió del Consell de Llengües Oficials de l'AGE, òrgan col·legiat interministerial integrat per tots els departaments ministerials i al qual han assistit representants de les comunitats amb llengües cooficials de Catalunya, Navarra, el País Valencià i Galícia.
El principal objectiu de la trobada, segons Hernández, és aprovar les conclusions de l'Informe de Diagnòstic i assolir el consens sobre les recomanacions que deriven d'aquesta, que assumides conjuntament, marquen el full de ruta per millorar en els pròxims tres anys per complir els compromisos assumits per Espanya en la protecció de les llengües. El Consell de Llengües ha aprovat un seguit de recomanacions per a impulsar i actualitzar l'ús de les llengües oficials a l'Administració General de l'Estat.