Silenci angoixant. Tres joves que van ser ferits per l’actuació d’agents dels Mossos d’Esquadra, durant les protestes contra la sentència als líders independentistes catalans, el 2019, esperen una resposta del Departament d’Interior sobre la reclamació patrimonial que els han presentat. L’entitat Irídia, que ha interposat les reclamacions en el seu nom, sosté que ja han passat els sis mesos reglamentaris perquè la Generalitat s’hi pronunciï. Un cas és el d’un noi, A.K., que va perdre un ull per l’impacte d’una bala foam a la plaça Urquinaona i la via penal va determinar que va ser una lesió causada per un projectil de Mossos, però es va tancar perquè no es podia determinar l’autor. En el segon cas, Olga va ser greument ferida per un impacte de foam al crani, quan era en la protesta als Jardinets de Gràcia, i el tercer és el del Jordi, que en caure a terra va rebre cops de bastó al cap i al braç d’un agent de la policia catalana. No són els únics greument lesionats durant les protestes dels darrers anys, que han d’iniciar la via administrativa, quan es tanca, sense respostes, la via penal.
Sònia Olivella, coordinadora de litigi estratègic i memòria històrica d’Irídia, reclama que “l’administració hauria d’actuar d’ofici” i iniciar el procés d'indemnització, quan una resolució penal indica que una persona ha estat lesionada per un agent dels Mossos, però que de la instrucció no s’ha pogut determinar l’escopeter que va disparar el projectil o l’agent que va fer un ús incorrecte del bastó policial. Per contra, el que es troba el ciutadà -afegeix- “és un procediment administratiu molt enrevessat, on no es depuren responsabilitats i es revictimitza a la persona”, a més del llarg temps que passa fins a obtenir una resposta, d'un procediment que sempre ha d'impulsar l'afectat.
L'oficina d'atenció a víctimes
Olivella manifesta que aquestes disfuncions podrien evitar-se amb l’oficina d'atenció a les víctimes de violència institucional, la creació de la qual assegura que es va acordar en la Comissió d’Estudi sobre el Model Policial del Parlament. En aquesta comissió, es va descartar la supressió de les bales de foam, com va demanar Irídia i Amnistia Internacional davant les greus lesions que s’han causat a manifestants, i també es va rebutjar la creació d'un organisme independent de control de les actuacions policials.
Sis reclamacions patrimonials
Actualment, Irídia ha interposat sis reclamacions patrimonials a la Generalitat, dues d’elles al Departament de Justícia per dues morts per suïcidi de reclusos de la presó Brians 1, en els anys 2017 i 2018. Tots dos eren en règim tancat (DERT), un sistema d’aïllament que s’utilitza quan la persona està alterada i violenta, que és qüestionat per entitats de drets humans, i el seu ús ara torna a ser estudiat per responsables del mateix departament, que dirigeix Gemma Ubasart. El preocupant augment de suïcidis als penals catalans també ha provocat que els departaments de Justícia i Salut ajustin el programa específic que ja hi tenien funcionant per evitar nous casos.
Pel que fa al context de la protesta, el noi que va perdre l'ull per impacte d'un projectil de foam a plaça Urquinaona el 2019 reclama a la Generalitat uns 277.590 euros. El foam va substituir les bales de goma, quan el Parlament ho va ordenar arran del cas Ester Quintana, que va perdre l’ull esquerre d’un projectil dels Mossos durant la vaga del 2012.
Quintana també ha fet campanya perquè es retiri el foam en comprovar-se que causes lesions greus i similars a les bales de goma. Des dels responsables policials es va indicar que el projectil foam és més precís perquè no rebota com les bales de goma i perquè s'apunta a l’objectiu (per exemple, una cama per aturar una persona que llança objectes), però en les darreres protestes s’ha comprovat que es dirigeixen a zones vitals del cos.
L’arxivament per no identificar l’autor
En la multitudinària protesta que Tsunami Democràtic va dirigir cap a l’aeroport del Prat, un jove universitari va perdre un ull per l'impacte d’un projectil. Un jutjat va investigar si era una bala de goma, usada per la policia espanyola (que no ho té prohibit com els Mossos, tot i que sigui a Catalunya) o un projectil de foam, ja que hi havia unitats dels dos cossos policials actuant junts. Finalment, es va determinar que era un projectil de la policia catalana, però la investigació penal es va tancar perquè no es pot identificar l’autor del tret, com passa a la majoria de casos.
En la protesta per l’empresonament de Pablo Hasél a Barcelona, una noia va perdre l’ull per un projectil policial i ara hi ha dos escopeters dels Mossos i els seus superiors investigats. Això no obstant, també podria tancar-se si no es pot aclarir l’autoria. En la via administrativa, no cal identificar l’autor, i s’aproven les indemnitzacions si es confirma que ha sigut per una actuació de l’administració.
Jordi va explicar el seu cas a la comissió del Parlament sobre el model policial, i va recordar, encara afectat i sorprès, com un agent dels Mossos el va picar amb un bastó, quan era a terra, en acabar una manifestació el 2019. Irídia detalla que la via penal va determinar que "efectivament un dels 20 agents que van ser investigats havia causat la lesió mitjançant conducta que podria arribar a ser delictiva, però es va sobreseure el cas per falta d'autor concret conegut". Per això, s’ha interposat una reclamació patrimonial valorant la quantificació del dany en uns 9.457 euros.
Queden 9 dies per arribar al mínim al #Crowdfunding2022 ⚠️
— IRIDIA (@centre_IRIDIA) November 21, 2022
🔴 Ho necessitem per seguir tirant endavant casos com el del Jordi, que va patir una agressió policial quan tornava a casa després d'una manifestació l'octubre de 2019.
📲 Ens fas un cop de mà? https://t.co/4abtFuL6Mk pic.twitter.com/xVGaScEQOr
El cas de l’Olga, a la comissió jurídica
Finalment, està el cas de l’Olga, que va rebre un impacte de foam que va causar-li una fractura cranioencefàlica -requerint intervenció quirúrgica d'urgència per risc a la vida i quedant seqüeles permanents greus-, i per això reclama a la Generalitat uns 267.000 euros. El seu cas no va anar per la via penal i va preferir la reclamació administrativa. En la tramitació, Irídia va denunciar que la policia catalana havia posat en dubte que una bala de foam disparada per un escopeter dels Mossos fos la que va causar-li un traumatisme cranioencefàlic i fractura de mandíbula, en acabar la protesta contra la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes, el 18 d’octubre de 2019. Olga va requerir ingrés a l’UCI, i actualment té seqüeles permanents com pèrdua d’oïda i un diagnòstic d’epilèpsia crònica.
El cas de l’Olga ja s’ha elevat a la Comissió Jurídica Assessora, el dictamen de la qual és preceptiu quan la reclamació supera els 50.000 euros. Les resolucions de la comissió són estrictes i considera que si la persona s’ha posat en una zona de perill de forma voluntària, tot i que es constati una actuació desproporcionada de l’administració, la seva indemnització pot ser reduïda a la meitat. Així ho va fer el 2021 amb l’aprovació d’una indemnització per un ferit per bala de goma el 2012. En aquest cas, la comissió va recriminar que l'expedient va quedar cinc anys aturat al Departament Interior.