Ha costat, però finalment el Govern i la Moncloa han tancat ja la data per ressuscitar la comissió bilateral Estat-Generalitat, un fòrum que serveix per despatxar temes relacionats amb les competències autonòmiques. Serà el proper 2 d'agost a Madrid. Així ho ha avançat l'ACN i ho han confirmat fonts governamentals a ElNacional.cat. Recuperar aquest espai va ser un dels dos únics acords a que van arribar Pere Aragonès i Pedro Sánchez durant la reunió que van mantenir a finals de juny. L'altre, pendent, és convocar la taula de negociació al setembre. 

La concreció de la cita pel primer dilluns d'agost ha sortit d'una conversa, avui, entre la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, que encapçala la delegació catalana, i la recent nomenada ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez. El relleu de Miquel Iceta per Rodríguez al capdavant d'aquest ministeri, que és qui parla en nom de l'Estat a la bilateral, ha fet perillar la seva convocatòria. Fonts del govern català afirmen que intuïen la temptació de la Moncloa d'ajornar la reunió fins passat l'estiu. 

La comissió no es convoca des de fa tres anys. L'última vegada va ser l'agost del 2018, quan l'Estatut fixa que s'ha de celebrar dos cops l'any. Durant set anys, entre el 2011 i el 2018 no n'hi va haver cap.

Ja fa dies que els equips tècnics d'una i altra banda mantenen contactes per tancar l'ordre del dia de la trobada, que encara no és definitiva. La pròpia consellera Vilagrà havia avançat feina amb Iceta, però el canvi de ministre ha alentit el pas. En qualsevol cas, l'executiu català ja té clars molts dels punts que durà a la carpeta, per bé que des de Presidència apunten que hi haurà més teca. La majoria de qüestions són reivindicacions històriques, fins i tot, compromisos adquirits pel mateix govern Sánchez i que mai no ha arribat a complir. Tots els temes s'ordenaran i alguns s'enviaran a les subcomissions encarregades dels àmbits sectorials: Infraestructures, Afers Econòmics i Fiscals i Transferències Estat–Generalitat.

Traspàs del port i l'aeroport

Ho va avançar Aragonès durant les jornades del Cercle d'Economia celebrades a mitjans de juny. El seu Govern aspira a aconseguir la gestió del Port de Barcelona, l'aeroport del Prat i el Consorci de la Zona Franca. Això vol dir que pressionarà Madrid perquè faci efectiu el traspàs d'aquestes infraestructures estratègiques. "Són tres elements clau que han de ser gestionats des de les institucions del territori, han de ser traspassats al Govern de la Generalitat", va proclamar el president. I aquest serà el missatge: com més proximitat, millor gestió. 

Encara en matèria de traspassos, n'hi ha una pila de pendents que han anat apareixent en diversos documents pactats amb el PSOE, com és el de les beques i l'ingrés mínim vital. Són dues qüestions que es mencionaven explícitament a l'acord subscrit entre republicans i socialistes per als pressupostos generals de l'Estat. A canvi del sí d'ERC als comptes del 2021, la Moncloa prometia liquidar el deute pendent en beques —uns 18 milions aproximadament— i cedir a la Generalitat la competència i els recursos de l'ingrés mínim vital. 

Una altra de les promeses que s'arrosseguen de fa anys —figura a l'agenda del retrobament que Pedro Sánchez va plantejar a Quim Torra i que pretén recuperar a la taula de diàleg al setembre— és el compliment de la llei de la dependència, bàsicament pel que fa al finançament compromès. 

Capacitat de decisió en els fons europeus

D'aquell mateix pacte pressupostari, que data de novembre del 2020, a part del clàssic "més inversió en infraestructures" hi havia el compromís del govern espanyol perquè la Generalitat pugui administrar directament els recursos que arribin d'Europa per fer front a la crisi derivada de la pandèmia, els famosos fons Next Generation, que s'han rebatejat com el Pla Marshal del s.XXI.

Aquests diners han de servir per finançar projectes de reactivació i transformació de l'economia. El Govern català calcula que li pertoquen uns 30.000 milions dels 72.000 que rebrà Espanya. L'estimació parteix del càlcul del PIB català i el pes demogràfic de Catalunya. Per poder acollir-se als fons, ha presentat 27 projectes. L'acord amb el PSOE es basava en la cogovernança, és a dir, poder ser no només un espectador, sinó tenir capacitat d'incidència. Està per veure que acabi sent així. De moment, el més calent és a l'aigüera. 

Retirar el recurs contra la llei de lloguer

Un dels primers conflictes entre el nou govern d'Aragonès i la Moncloa va ser motivat pel recurs que el govern PSOE-Podemos va presentar contra la llei catalana de regulació del preu dels lloguers. L'argument esgrimit pels socialistes era la invasió competencial. Amb tot, l'entorn de Sánchez va voler vendre com un gest el fet de no demanar la suspensió automàtica de la norma, que encara està vigent en espera del pronunciament final del Tribunal Constitucional. La Generalitat reclamarà que es retiri la impugnació. 

A la imatge principal, Sánchez i Aragonès a l'entrada del Palau de la Moncloa. / J. Bedmar