El Palau de Pedralbes i els seus jardins han passat a ser propietat de la Generalitat, que té intenció d'utilitzar-lo com a seu representativa i centre de relació institucional del Govern. Així s'ha acordat aquest dimarts a la reunió del Consell Executiu, on s'ha donat llum verda a la cessió gratuïta per part de l'Ajuntament de Barcelona de la finca on està situat aquest edifici que els anys vint del segle passat va servir de residència a la família reial espanyola. Així mateix, segons ha pogut saber ElNacional.cat, des de presidència s'ha informat que es destinarà a aquella instal·lació el qui ha estat responsable de les Relacions Externes i Protocol de la Generalitat amb tots els presidents des de Jordi Pujol, Carles Fabró.
El nom de Fabró no és massa conegut entre l'opinió pública però sí ho és la seva imatge atès que sovint ha aparegut rere els presidents, ja fos Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla, Carles Puigdemont, Quim Torra o el mateix Pere Aragonès, acompanyant-los en els actes institucionals, comprovant que es complís el protocol acordat. El fins ara responsable de protocol va començar a treballar per a la Generalitat des del departament de Governació el 1985, amb la primera promoció dels Mossos; va passar a convertir-se en tècnic de protocol del president el 1992, i coordinador d'aquesta àrea el 1996. Des del 2000 és el responsable del gabinet de relacions externes i protocol.
Carles Fabró durant la declaració al Suprem pel judici contra els líders del procés
Amb els anys, Fabró s'ha convertit en una institució al Palau de la Generalitat i l'home que realment disposa de més informació de tots els presidents que han anat ocupant l'edifici, una qualitat que malgrat la discreció granítica del personatge no agrada a tothom per igual. La seva marxa impactarà en la dinàmica del treball d'un edifici que, més enllà de les tempestes que ha hagut de superar, sempre mantenia un punt de referència en la relació amb altres organismes, si més no, des del punt de vista de les relacions protocolàries. Més enllà de les especulacions a què ha donat lloc aquest relleu entre els habituals a la Plaça Sant Jaume, Fabró assegura a tots aquells qui li pregunten que el canvi es fa a petició pròpia per un projecte, el del Palau de Pedralbes, en el qual està implicat des de fa temps i amb la idea d'habilitar aquesta nova instal·lació del Govern, que es planteja com un nou repte professional.
Segon Palau
Aquest mateix matí el Consell Executiu ha donat llum verda a la cessió gratuïta per part de l'Ajuntament de la finca de 73.160 m2 del barri de les Corts on es troba el Palau de Pedralbes i els seus jardins. El Govern n'assumirà totes les despeses de manteniment de l'immoble i el jardí, que s'incorporaran a l'inventari General de Béns de la Generalitat de Catalunya.
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha explicat que a partir d'ara l'edifici de Pedralbes es destinarà a seu representativa i "serà de facto un segon Palau de la Generalitat on es podran organitzar actes i trobades institucionals". Plaja ha explicat que fins ara la finca era propietat de l'Ajuntament i la cessió d'avui és resultat d'un llarg procés, després que el desembre del 2004 la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona van signar un acord de cessió d'ús, en què la Generalitat va contribuir a a la reforma de la plaça de les Glòries, amb 58 milions d'euros. El març 2019 el consistori va aprovar la cessió gratuïta de la finca a la Generalitat, però no ha estat fins ara que ha culminat tot el procés. La Generalitat ha assegurat que, de moment, no hi haurà canvis en les activitats que es fan al Palau, entre les quals, un cicle de concerts durant l'estiu.
El Govern ja ha utilitzat Pedralbes per a diferents activitats, entre les quals, ser la seu de la Unió Pel Mediterrani, però també com a lloc ocasional de treball del president de la Generalitat. Durant el primer tripartit es va aprofitar aquest edifici per celebrar algunes de les reunions entre els socis de l'executiu, en particular quan es volia esquivar la premsa. De fet, durant la presidència de Pasqual Maragall es va reformar una part de les instal·lacions amb aquest objectiu. Posteriorment, el Palau va ser escenari d'alguns esdeveniments clau, com la reunió el desembre del 2018 entre els presidents Pedro Sánchez i Quim Torra i membres dels respectius gabinets en què es va acceptar l'existència a Catalunya d'un conflicte polític i la necessitat d'una taula de diàleg.
Xoc Aragonès-Borràs
Més enllà d'aquest tema, la portaveu del Govern ha esquivat totes les preguntes en relació al xoc entre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la presidenta del Parlament, Laura Borràs, després que aquesta va assegurar que havien mantingut una reunió en què havia proposat al cap de l'executiu català coordinar un front antirepressiu. La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, va negar ahir, hores després de les afirmacions de Borràs, que s'hagués proposat cap acord. Plaja s'ha limitat a assegurar que "la consellera Presidència va donar les explicacions en nom del propi president". La portaveu s'ha emparat, de nou, en la separació de poders per evitar pronunciar-se sobre la polèmica al Parlament arran de la inhabilitació del cupaire Pau Juvillà.
Això sí, ha reclamat que hi ha d'haver un "mínim comú denominador" en la lluita antirepressiva des del "màxim consens i unitat de les forces", i ha remès totes les qüestions que s'han plantejat sobre com vehicular el procés independentista a la conferència que Aragonès oferirà dilluns a dos quarts de set al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Plaja ha insistit que la voluntat d'Aragonès és refer la unitat de sobiranisme i traçar una estratègia compartida i pràctica per aconseguir la independència.