El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha ofert la vigilància dels Mossos d'Esquadra per garantir la seguretat dels passos fronterers i reobrir-los. En un intent de convèncer França, que des de fa més de dos anys manté tancats el Coll de Banyuls i els altres passos fronterers al·legant motius de seguretat, el Govern ha suggerit que la col·laboració dels Mossos podria ajudar a eliminar els riscos potencials que veu França. En l'acte de traspàs de la presidència de l'Euroregió Pirineus Mediterrània, que ostentarà Catalunya en els pròxims dos anys, el president Aragonès i la presidenta sortint de l'euroregió, Carole Delga, han coincidit en la necessitat que s'aixequin les barreres i es recuperi una "circulació fluida" a ambdues bandes dels Pirineus. 

Aragonès ofereix els Mossos, tot i que no tenen competències frontereres

"Creiem que no hi ha raons perquè es mantinguin tancats", ha afirmat Aragonès en la roda de premsa a Tolosa, i ha assenyalat que és una qüestió que "preocupa" els veïns de tots dos costats de la frontera perquè "no poden utilitzar com caldria aquestes vies de comunicació". En aquest sentit, ha afirmat que, tot i que ja van fer una sol·licitud per demanar la reobertura dels passos fronterers, des del Govern seguiran reclamant al govern de l'Estat espanyol que es reobrin. Tot i que els Mossos d'Esquadra no tenen competència en qüestions frontereres, Aragonès ha asseverat que com a policia integral de Catalunya i responsables de seguretat ciutadana poden contribuir al manteniment de la seguretat. "El Govern, en tant que responsable dels Mossos, ens oferim per garantir totes les condicions de seguretat que hagin d'acompanyar la reobertura dels passos", ha afirmat. D'altra banda, la presidenta d'Occitània i fins ara, presidenta de l'euroregió, Carole Delga, ha recordat que "sempre" ha demanat que els passos fronterers "estiguin oberts i que hi pugui haver una circulació fluida i normal entre els dos territoris".

França va tancar els passos el gener del 2021 a causa de l'alerta antiterrorista. A Catalunya, la mesura incloïa el coll de Banyuls, el coll de Costoja, el coll de la Manrella, el camí d'Aja entre Palau de Cerdanya i Puigcerdà i la carretera de la Vinyola Enveig. Uns mesos després, al maig, van reobrir el pas entre Maçanet i Costoja, però la resta s'han mantingut tancats, malgrat les múltiples peticions dels governs de la Catalunya Nord i Sud i de les diverses iniciatives ciutadanes que han arribat, fins i tot, a treure els rocs que impedeixen el pas dels cotxes. En les últimes tres setmanes, per exemple, els veïns han reobert el coll de Banyuls dues vegades, enretirant les pedres que el bloquegen. El president català, precisament, ha recordat que la reivindicació no és nova i que s'ha fet des de diferents àmbits i en diversos moments. 

Sense notícies sobre la reobertura dels passos des de la cimera hispanofrancesa

L'última vegada que els governs francès i espanyol es van pronunciar sobre la reobertura dels passos fronterers va ser durant la cimera hispanofrancesa el passat 19 de gener a Barcelona. En ser preguntat per la qüestió, el president francès, Emmanuel Macron, no va confirmar que s'anessin a obrir aviat i, va assegurar que la seva prioritat era enfortir la cooperació amb Madrid "en la lluita comuna contra qui organitza la immigració clandestina i el tràfic de persones". En aquest sentit, va rebutjar que el tancament suposés cap vulneració de l'acord de Schengen, tot justificant-se en el fet que és una "situació excepcional" davant les amenaces a la seguretat. El president espanyol, Pedro Sánchez, per la seva banda, va afirmar que es crearia "un grup de treball" pactat entre els Ministeris d'Interior francès i espanyol, per tal de crear "equips conjunts de forces de seguretat".