Per tercera legislatura consecutiva, la CUP torna a tenir la clau. El 14-F ha premiat els anticapitalistes, que ja es preparen per al famós pressing CUP, l'expressió que va fer fortuna durant els mesos que va durar l'estira-i-arronsa per la investidura d'Artur Mas, que van acabar tombant amb absoluta divisió interna. Fonts d'Esquerra Republicana confessen a ElNacional.cat que encaren les negociacions amb la CUP conscients de la dificultat afegida que comporta la polifonia de veus dins la formació. Aquesta vegada, a les organitzacions afins com Endavant o Poble Lliure, s'afegeix Guanyem, la força que capitaneja Dolors Sabater. 

Dos dels corrents interns majoritaris al partit ja han fet públiques les seves posicions discordants a través de dos comunicats. A una banda, els partidaris de mantenir-se a l'oposició, com ha passat aquesta passada legislatura. A l'altra, els qui creuen que és l'hora de fer un pas endavant i assumir responsabilitats insitucionals. Amb 9 diputats, la participació de la CUP és imprescindible per a Aragonès. ERC i Junts sumen 65 escons i no arriben a la majoria absoluta necessària. Per tant, tenint en compte que Junts i comuns es veten mútuament, caldria que els anticapitalistes s'avinguessin a facilitar, com a mínim, la investidura. 

En aquest context, mentre Poble Lliure aposta per "contribuir a la formació d’un nou Govern de la Generalitat de Catalunya que presenti com a programa de mínims: un pla de xoc contra la crisi, la precarietat, l’atur i pels serveis públics; la definició d’un pla de desconnexió amb l’Estat que culmini amb un referèndum per a l’autodeterminació amb reconeixement internacional el 2025; la lluita per l’amnistia dels presos polítics i la fi de la repressió, així com el retorn dels exiliats i la reconstrucció nacional dels Països Catalans", Endavant hi barra el pas i considera que "seria un error confiar en la conformació d'un govern unitari independentista com a element que pugui generar un nou embat amb capacitat de desestabilitzar l'Estat i materialitzar l'autodeterminació". Per això, defensen que no poden permetre's "participar en un govern autonòmic sota la tutela d’Esquerra i/o Junts, que sostenen acusacions particulars contra independentistes i activistes de lluites socials, permeten l’actuació dels Mossos d’Esquadra en els desnonaments i basen l’acció política en un procés de negociació amb l’Estat que no cerca avançar en la ruptura, sinó mantenir-los liderant el sobiranisme". 

Les condicions de mínims

El candidat amb més opcions d'arribar a la presidència, Pere Aragonès, aposta per una gran coalició de govern que inclogui Junts i la CUP, però que vagi més enllà de l'independentisme i sumi també els comuns. Els de Dolors Sabater seran els primers de la ronda de converses. ERC ha optat per començar a negociar amb els anticapitalistes perquè són els únics a qui no veta cap de les altres formacions interpel·lades. Alhora, exemplifiquen la voluntat dels republicans de tornar a dibuixar l'eix esquerra dreta a la política catalana. 

 Aquest dimarts, els diputats Carles Riera i Mireia Vehí exposaven les condicions indispensables perquè la CUP s'aventuri a una virtual participació al govern, que resumeixen amb un gir a l'esquerra i un compromís inequívoc per l'autodeterminació. Més concretament, es tracta d'un pla de xoc social, la transició ecològica, el referèndum i la fi de la repressió. En aquest últim apartat consideren indispensable que la Generalitat es retiri de les causes contra manifestants independentistes i posen en el punt de mira el cos de Mossos d'Esquadra. 

Dissabte, unificació de criteris

Aquest cap de setmana, dissabte 27, la CUP celebrarà un consell polític, l'òrgan decisori que reuneix representants de cada assemblea territorial i la direcció del Secretariat Nacional del partit. La trobada servirà per acordar una estratègia compartida sobre com cal afrontar les converses tant per a la investidura com per a la formació de govern. 

A les portes de la campanya va fer-se evident la discordància interna. Dolors Sabater afirmava que la CUP estava preparada per entrar al Govern i, immediatament després, el consell polític del partit forçava a una reculada, qualificant el posicionament d'irresponsable i perillós.