Des de principis de gener, els comuns han anat advertint el Govern que, si no s'arribava a un acord pel règim sancionador per a qui se salti la Llei d'habitatge, deixarien de donar suport a les polítiques de Salvador Illa. A punt d'arribar a la data límit que s'havien fixat els de Jéssica Albiach, el 31 de gener, aquest dilluns la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i la líder dels comuns han segellat l'acord a la seu del Departament. Segons els comuns, aquest règim sancionador és la fórmula posar fi al grau del lloguer de temporada, que descriuen com la "via que s'està utilitzant per saltar-se els topalls que marca la llei". Segons dades de l'Observatori de l'Habitatge de Barcelona, publicades el 2024 a l'estudi L'oferta de lloguer de temporada, aquest s'ha elevat fins a un 40% de l'oferta a la capital catalana, ja que es tracta d'un lloguer que encara no està regulat.
Concretament, Panque i Albiach han pactat la modificació de l'article 45 de la Llei d'habitatge de Catalunya del 2007 i tipificar la simulació o frau del contracte, obligant a definir la finalitat del contracte i també regulant la Llei de Consum. A aquesta se li afegeix una nova infracció en els casos que hi hagi pràctiques abusives en la contractació d'arrendaments. La diputada dels comuns, Susanna Segovia, ha explicat, després de la trobada, que la voluntat d'aquest pacte és que el règim sancionador tingui un efecte dissuasiu. Paneque, també portaveu del Govern, no ha comparegut per explicar l'acord, sinó que ho han fet només Albiach i Segovia.
Infraccions molt greus, amb multes de fins a 900.000 euros
A partir del moment en què el Govern aprovi aquest dimarts el decret, que en el termini d'un mes haurà de tenir també l'aval del Parlament (els comuns confien poder aconseguir el sí dels 20 diputats d'Esquerra Republicana, considerant que el règim sancionador incorpora elements del decret de lloguers de temporada que va aprovar el Govern Aragonès, però que va decaure amb els vots en contra de PSC i Junts el passat mes de maig), es podran sancionar amb fins a 900.000 euros tres noves infraccions molt greus. Aquestes són: posar un preu de lloguer superior al 30% del que marca l'índex de preu de referència, que no consti la finalitat del contracte o posar-ne una de fraudulenta i carregar les despeses de gestió al llogater.
En el cas de les sancions considerades greus, les multes aniran dels 9.001 als 90.000 euros, i s'han incorporat tres noves situacions: posar un preu de lloguer fins a un 30% per damunt de l'índex de preu de referència i no fer constar al contracte o a l'oferta aquest índex o l'import de la renda del contracte anterior. Segovia ha recordat que, en els casos dels grans tenidors (aquells que tenen més de cinc propietats), han d'aplicar l'índex de referència; si són menys, el preu del lloguer anterior. En aquest sentit, ha lamentat que, fins ara, els llogaters no tenien prou informació i un dels seus objectius amb el règim sancionador és que aquesta sigui molt més transparent.
Els inspectors, el pas següent
Albiach ha descrit el text del règim sancionador com a "robust", però ha deixat ben clar que aquest "arriba tard", ja que, si bé el límit dels preus del lloguer estan en vigor des del març del 2024, des de llavors "s'han comès abusos que han quedat sense conseqüències". El següent pas és per als comuns, la negociació del cos d'un mínim de 100 inspectors que s'encarregaran d'aplicar el règim en qüestió. Després del fracàs dels primers pressupostos del Govern de Salvador Illa, el seu finançament depèn de l'aprovació del suplement de crèdit que l'Executiu preveu per als comptes prorrogats, a l'espera de saber si aquest compta amb el vistiplau d'Esquerra al Parlament.