El govern espanyol analitzarà l’articulat de la Llei de regulació del lloguer que es va aprovar dimecres al Parlament de Catalunya “per veure si hi ha col·lisions amb la Constitució”, i si ho considera així obrirà un “diàleg” amb la Generalitat a través del Ministeri de Política Territorial per provar de reconduir el text abans de portar-lo al Tribunal Constitucional (TC). En el cas que la Generalitat i l’executiu espanyol no assoleixin un acord en aquest procés de diàleg, el govern de Sánchez “no tindrà més remei” que presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional perquè sigui aquest organisme qui limiti els aspectes inconstitucionals.

No aclareixen encara si en aquest hipotètic recurs l’executiu demanaria l’aplicació de l’article 161.2 de la Constitució que permet suspendre cautelarment qualsevol normativa autonòmica recorreguda pel govern espanyol. Qui ja ha anunciat que presentarà un recurs és el PPC. En el seu cas l’admissió a tràmit per part dels magistrats no suposa la suspensió automàtica, tot i que el tribunal sí que pot acceptar establir mesures cautelars que en poden portar a la suspensió mentre no resolen el fons de la qüestió. La llei es va aprovar aquest dimecres amb els vots a favor de JxCat, ERC, CatECP i la CUP i els contraris de Cs, PSC, PDeCAT, PPC i Demòcrates. De fet, al llarg del debat previ a l'aprovació Cs, PSC i PPC van advertir als grups promotors que la llei no té recorregut perquè el Parlament no té competències per legislar en la regulació dels lloguer.

Per la seva banda, l'associació de propietaris de lloguer Asval ha qualificat de "populista" la llei aprovada pel Parlament que regula els preus d'aquesta activitat. El col·lectiu reclama a l'Administració que estableixi un sistema d'ajudes per a les famílies amb dificultats per accedir a un lloguer en lloc d'aprovar una norma que "no solucionarà res". El seu president, l'exalcalde de Barcelona Joan Clos ha declarat a Aquí Cuní: "Quin flac favor li fem al dret civil català posant-lo amb una polèmica com aquesta. Buscar a més una baralla constitucional al voltant del dret civil català em sembla de baix nivell, inclús des del punt de vista de la iniciativa política"