Tots els grups polítics del Parlament –a excepció de la ultradreta de Vox– han celebrat una cimera d’alt nivell al Palau de la Generalitat per abordar la situació a l’educació. Tot plegat, exactament dues setmanes després que es fessin públics els resultats de l’informe PISA, que van suposar un daltabaix per a Catalunya. En tots tres àmbits d’avaluació –matemàtiques, ciències i comprensió lectora–, l’alumnat català va retrocedir notablement fins a situar-se per sota de la mitjana d’Espanya i dels països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Aquests dies també hi ha la missió d’eurodiputats a Catalunya analitzat el funcionament de la immersió lingüística, amb un clar biaix espanyolista i que ja ha qüestionat si el naufragi competencial es deu a la vehicularitat del català.

És l’informe PISA el que ha accelerat aquesta trobada dels partits polítics. Amb la intenció, doncs, de revertir aquest retrocés en educació, tots els actors han acordat impulsar un comitè d’experts que han de presentar un conjunt de mesures a curt, mitjà i llarg termini. Es tracta d’una comissió educativa que estarà integrada per unes 15 persones i que elaborarà un informe abans que acabi el mes de febrer. Les seves propostes aniran en dues direccions: d’una banda, un conjunt de mesures prioritàries que s’aplicaran en el curs 2024-2025; de l’altra banda, iniciatives de futur de més profunditat. La consellera d’Educació, Anna Simó, ha presentat aquest acord després de la cimera. “Hem rebut la confiança dels grups parlamentaris”, ha assegurat, abans d'agrair el seu suport.

Precisament són aquests grups polítics els que faran un seguiment continu del grup de treball. Hi haurà una primera trobada entre partits i membres quan els seus integrants hagin definit el pla de treball, una segona a principis de febrer quan comencin a detallar-se les propostes i s'estigui "agafant ritme", i una darrera quan s'hagin conclòs aquestes mesures, les quals també s'elevaran al Consell Escolar de Catalunya perquè els integrants puguin enriquir-ne el debat. Pel que fa a la quinzena de membres, seran de diferents perfils consensuats amb presència de docents i hauran de garantir una diversitat entre els diferents nivells educatius, la diversitat territorial, les complexitats de centre o l'educació concertada i pública.

PSC i Junts allarguen la mà

Pel que fa als principals partits de l'oposició, hi ha hagut una sintonia afable amb la proposta. Des del PSC, la diputada Esther Niubó ha celebrat la creació del comitè d'experts. "El que correspon és escoltar els professionals de l'educació i, a partir d'allà, acabar-nos de posicionar", ha dit, celebrant la composició del grup. Si bé ha reconegut que la situació educativa a Catalunya és "dolorosa i preocupant", els socialistes han ofert el seu suport per "corregir el rumb de les polítiques educatives i rectificar allò que no s'ha fet prou bé".

Per la seva banda, Junts ha estat un pèl més contundent, malgrat aplaudir la mesura. Aquesta, de fet, era una de les 20 propostes que el partit havia presentat al Govern. "Estem contents que hagi tingut el suport i consens necessari per poder-se desenvolupar de forma imminent i ràpida", ha defensat el president del grup parlamentari, Albert Batet, afegint que era "indispensable" que estigués format majoritàriament per docents. Més enllà del mecanisme, però, Batet ha advertit durament l'executiu que "cal potenciar el coneixement i l'aprenentatge" dels alumnes.

Entre la resta de mesures que ha presentat la formació juntaire, també hi ha estudiar l'escolarització fins als 18 anys, el retorn de l'educació primària fins als 14 anys o "desjudicialitzar el model d'escola catalana", totes aquestes competències de l'Estat. D'altra banda, Junts també planteja "acordar el calendari i els temes de negociació sindical", perquè "les reivindicacions sindicals no poden ser un llast pel sistema", la recuperació de la sisena hora en centres d'alta complexitat o consensuar la creació d'una nova Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació.

Aragonès vol "canvis valents"

La setmana passada, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja va detallar que la seva intenció és impulsar "canvis valents" en l'educació, però a partir d'un consens entre diferents partits. En aquest sentit, va instar els grups parlamentaris a fer "política educativa" en lloc de partidisme. Va insistir que els partits han de ser "exigents" amb l'executiu, i va afirmar que ell assumeix "tota la responsabilitat" de l'informe PISA: "Però volem fer-ho conjuntament, no per diluir la responsabilitat política sinó perquè els resultats seran millors, més estables i consolidats al temps", va concloure.