Acció pionera. La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha anunciat aquest dilluns que el Govern s'ha personat com a acusació popular en la causa de Carles Vallejo, que fa mesos va presentar la primera querella per tortures a la Prefectura de Via Laietana el 1971, durant el franquisme, a un jutjat de Barcelona, amb el suport d'Irídia i Òmnium Cultural. "Catalunya torna a ser pionera en memòria democràtica: cal investigar els crims del franquisme, no per castigar, sinó per obtenir una veritat jurídica", ha afirmat Ubasart, al costat de Carles Vallejo, i alhora ha agraït la feina de les entitats memorialistes. Vallejo ha agraït el suport de la Generalitat i ha assegurat: "La meva querella no és a títol personal, sinó per tots els que van patir tortures durant la dictadura. Som represaliats, més que víctimes".
Precisament, la Fiscalia de Barcelona va anunciar la setmana passada que demanava l'arxivament de la querella de Vallejo per prescripció, tot i que va admetre que va presentar el seu escrit al jutjat, abans del nomenament de la fiscal de sala de Memòria Dolores Delgado, que haurà d'unificar criteri d'acord amb la nova llei espanyola de memòria democràtica, la LO 20/2022, que va entrar en vigor el desembre passat.
Generalitat habilitada
La querella de Carles Vallejo va recaure en el jutjat d’instrucció 18 de Barcelona, i ara se li ha afegit l’acusació popular de la Generalitat, acció que la consellera ha anunciat aquest dilluns, coincidint amb el Dia Internacional de les Víctimes de Tortures. La consellera de Justícia ha explicat que el Govern es pot personar com a acusació popular perquè el març passat es va modificar una norma dels Serveis Jurídics per tal que la Generalitat pugui personar-se en els casos de denúncies per odi, discriminació, i que considera que també hi tenen cabuda les querelles per lesa humanitat com la de Vallejo, “perquè són delictes que no prescriuen”, ha insistit Ubasart.
La comissaria de Via Laietana
La consellera també ha manifestat que considera que la Fiscalia de Barcelona ha errat en demanar l’arxivament de la causa per tortures de Vallejo perquè la nova llei espanyola de memòria en el seu articulat, a més de crear una fiscalia de sala especialitzada, també recull “el dret de tutela judicial” de les persones que van ser represaliades en el franquisme i la Transició. Fins ara, l’argument jurídic, a més de la prescripció, és que la llei d’amnistia de 1977 prohibia aquestes investigacions, negat per alguns juristes, tot i admetre que un cop identificats els acusats o autors de tortures, han de ser amnistiats.
La consellera de Justícia també ha exposat que la llei catalana de memòria, en tramitació parlamentària, també dota les institucions per sol·licitar que s'aclareixi la veritat. “És un deure de justícia i reparació que tenim per a tots aquells que s’hi van deixar la pell”, ha declarat Ubasart, que també ha apel·lat que el govern espanyol, el català i l’Ajuntament de Barcelona han d'arribar un acord per resignificar la Prefectura de Via Laietana 43 en un espai de memòria. Precisament, aquest dimarts, la Comissió de la Dignitat torna a convocar una concentració davant l’edifici policial per exigir que aquesta casa dels horrors passi a ser un espai de memòria.
Els denunciats per Vallejo
Carles Vallejo va presentar la querella contra Vicente Juan Creix, Genuino Nicolás Navales García, Rafael Núñez Valverde, Francisco Javier Vázquez Torres, José Antonio González Juan i Francisco Manuel Escobedo García. Els acusa d’haver-lo detingut i torturat els anys 1970 i 1971 per la seva activitat sindical i per pertànyer al llavors clandestí PSUC.
Vallejo no s’ha mostrat sorprès que la Fiscalia demani l’arxivament de la seva querella, però ja ha anunciat que presentaran recurs a l’Audiència de Barcelona, si finalment la magistrada Carmen García opta per seguir el posicionament del ministeri públic.
Des de l'entrada en vigor de la Llei 20/2022, hi ha hagut disparitat de criteris: una jutgessa del Ferrol no va admetre una querella per crims del franquisme, mentre que un jutge de Madrid ha admès la querella contra José Villarejo i altres tres membres de la brigada Político-Social.