L'abril del 2023, el Congrés dels Diputats va aprovar la llei d'habitatge, una de les fites del govern de Pedro Sánchez, amb el vot a favor de la majoria d'esquerres que hi havia a la cambra espanyola a la passada legislatura, és a dir, sense Junts —llavors al PSOE no li calien els seus vots a favor— i amb ERC. Aquesta setmana, després que el Consell de Garanties Estatutàries conclogués que determinats articles de la llei d'habitatge "vulneren les competències exclusives que l'Estatut concedeix a la Generalitat", el Govern català ha aprovat presentar un recurs contra onze articles, sencers o algun dels seus apartats, i dues disposicions transitòries.
Tot i que ERC va formar part de la majoria que va permetre l'aprovació d'aquesta llei al Congrés, amb el vot afirmatiu dels tretze diputats que hi tenia aleshores, mesos més tard, a l'agost, el grup parlamentari dels republicans va registrar al Parlament una proposta de resolució per presentar un recurs al TC contra aquesta norma, amb l'objectiu de "defensar la Generalitat i alhora mantenir la normativa en relació amb els avenços en matèria d'habitatge per a tothom". La cambra catalana, amb la majoria dels partits independentistes, va aprovar presentar un recurs contra la llei, mentre que els dos partits que formen part del govern espanyol, el PSC i els comuns, hi van votar en contra. Abans, el Consell de Garanties Estatutàries també havia advertit de la invasió de competències en un dictamen sol·licitat per Junts.
Al ple del Parlament on es va debatre la presentació d'aquest recurs, ERC es va enfrontar a una pluja de crítiques tant per part dels partits independentistes que li retreien haver aprovat la llei en primer terme al Congrés, com del PSC i els comuns, que criticaven que el partit volgués "ser a missa i repicant", aprovant la llei i després portant-la al Constitucional.
Articles que no fan referència a la contenció de rendes del mercat del lloguer
Ara, en un comunicat publicat aquest dimarts després de la reunió del Consell Executiu on es va aprovar presentar un recurs d'inconstitucionalitat, el Govern assenyalava que "els termes tan genèrics en què estan redactats aquests preceptes podrien permetre el desenvolupament d’una política pública de l’Estat en matèria d’habitatge que desplaçaria la política pública pròpia de la Generalitat". Al text, especifiquen que cap dels onze articles que es recorreran davant el Tribunal Constitucional fa referència als "diversos mecanismes previstos per la llei per a la contenció de rendes del mercat del lloguer", en línia amb el que va defensar la consellera Ester Capella al Parlament quan es va debatre la presentació del recurs, on va refermar el compromís del Govern amb la implementació de la llei en qüestió, però aclarint que "defensar l'autogovern és defensar el dret a tenir drets".
L'abril passat, a ple del Congrés on es va aprovar la llei, Junts, el PDeCAT i el PNB ja van advertir de la invasió de competències i hi van votar en contra, mentre que Esquerra retreia al seu rival independentista que el seu vot tenia una càrrega ideològica. La diputada d'ERC Pilar Vallugera va afirmar que la legislació "permetria avançar", tot i admetre que també tenia aspectes per millorar. També va treure pit d'haver aconseguit retocar bona part de la primera llei d'habitatge que havia proposat el govern espanyol, que va titllar d'impresentable.