"Decebedora, recentralitzadora i regressiva". Així ha definit la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, la nova llei d'habitatge que ha aprovat aquest dimarts el govern espanyol. "Envaeix competències de la Generalitat i suposa una clara invasió de la Llei 11/2020 aprovada al Parlament de Catalunya i pactada amb els moviments socials de l'habitatge", ha assenyalat Cervera. És per aquest motiu que el Govern recorrerà la norma al Tribunal Constitucional "si no hi ha un canvi important durant la seva tramitació".

"La llei d'habitatge estatal és decebedora, recentralitzadora i regressiva respecte a la normativa catalana i en la protecció del dret a l'habitatge", ha insistit la consellera en una compareixença celebrada expressament per valorar la nova norma. Així, ha criticat que l'avantprojecte no afronta el problema dels desnonaments ni l'emergència habitacional amb mecanismes estructurals. "Una vegada més es posa un pedaç davant el problema dels desnonaments, amb una nova moratòria en lloc d'optar per mesures de resposta ràpida i eines estructurals que ajudin a resoldre el problema, com sí que fa Catalunya amb programes com Reallotgem o les prestacions d'urgència", ha explicat.

Una llei que envaeix competències

Cervera també ha assenyalat com la nova llei tampoc inclou mecanismes de desplegament de la funció social de la propietat (habitatges buits, cessions, expropiació d'ús) ni "es planteja cap compromís pressupostari per a incrementar la despesa pública en habitatge" i apropar-la als estàndards europeus. "No hi ha res important sobre tot allò que ha de servir per a reduir l'impacte de l'emergència habitacional", ha afegit.

La consellera ha insistit sobretot en el fet que la llei espanyola envaeix competències i genera inseguretat jurídica. De fet, ha apuntat com la norma estatal regula sobre nombrosos aspectes ja recollits a la normativa catalana: definicions i conceptes bàsics, tipologies d'habitatge de protecció oficial (HPO), termini de la durada de la qualificació de l'HPO, regulació de les àrees tenses, les assegurances per la compra d'habitatges, drets de consumidors per la compra i lloguer d'habitatges o els recàrrecs sobre pisos buits.

La norma genera inseguretat jurídica

Tot això "genera inseguretat jurídica al voltant de la coexistència de la futura llei estatal i de les lleis catalanes vigents des de fa anys". En aquesta línia, Cervera ha citat com a cas paradigmàtic que s'estableix un índex de referència sense tenir en compte que a Catalunya ja hi ha un indicador de solvència contrastada. Així mateix, la normativa espanyola preveu que es pugui pujar un 10% el lloguer si es compleixen una sèrie de supòsits, com ara millores a l'immoble o la durada del contracte; a Catalunya, aquest increment està sotmès a l'índex de referència de lloguers.

Finalment, la consellera ha puntualitzat que la llei espanyola ignora les demandes dels sectors socials. A la normativa catalana, en canvi, sí que s'han atès. Per aquest motiu ha conclòs que la nova norma "és regressiva respecte a la protecció del dret a l'habitatge de què ens hem dotat a Catalunya amb la participació i el consens dels principals partits i les organitzacions socials".

 

Imatge principal: La consellera de Drets Socials, Violant Cervera / ACN