La decisió del TSJC de deixar en suspens l'ajornament de les eleccions ha obligat el Govern a reactivar el calendari electoral i a donar explicacions sobre una situació que ja ha provocat veus crítiques entre els socis. L'executiu ha replicat assegurant que "no comparteix la decisió del TSJC" de suspendre l'ajornament de les eleccions del 14 de febrer i argumenta que la suspensió dels comicis "responia a un criteri sanitari i epidemiològic" que es manté plenament vigent i que a més és fruit d'un "acord unànime de tots els grups del Parlament", segons la consellera de Presidència, Meritxell Budó.

Aquest migdia, poc abans de l'habitual roda de premsa del Consell Executiu, el TSJC ha anunciat que ha estimat les mesures cautelaríssimes que s'havien sol·licitat contra el decret que suspèn la convocatòria de les eleccions del 14 de gener i assenyala el 30 de maig com la nova data dels comicis. Per tant, mentre no hi hagi una decisió definitiva sobre les impugnacions la convocatòria de les eleccions del 14 de febrer es manté vigent.

Reactiva tots els procediments

Davant d'aquesta decisió, el Govern ha rebutjat fer cap mena d'autocrítica i ha responsabilitzat el TSJC de la situació provocada amb l'acceptació de les mesures cautelars. Això no obstant, Budó ha anunciat que "el Govern de Catalunya ha reactivat tots els procediments de manera immediata per garantir el dret a vot el dia de les eleccions si és que finalment aquestes s'han de celebrar el 14 de febrer".

Amb tot, la consellera ha insistit que les circumstàncies sanitàries impedeixen garantir les condicions necessàries per a un procés electoral en llibertat, "dificultant la campanya electoral i la jornada votació", per la qual cosa el Govern defensarà aquesta posició en les al·legacions que presentarà aquest dijous davant del TSJC.

En una declaració amb què Budó ha obert la roda de premsa, el Govern ha subratlla que la decisió de suspendre les eleccions del 14-F "té una sòlida base jurídica" per la qual cosa l'executiu està "convençut" que podrà defensar-lo. Per tot plegat, l'executiu ha demanat màxima celeritat al TSJC per resoldre tots els recursos presentats.

Unanimitat del grups

En defensa de la suspensió dels comicis, Budó ha subratllat que va ser una decisió compartida per unanimitat amb tots els grups parlamentaris a la taula de diàleg.

De la seva banda, el conseller d'Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, responsable dels processos electorals, ha subratllat que la decisió del TSJC és una mesura de caràcter instrumental del TSJC, per la qual cosa s'ha de reactiva tot el dispositiu electoral, "des d'ara mateix". 

Això obligarà a reactivar qüestions com la proclamació de les candidatures, l'elecció per part dels Ajuntaments dels membres de les meses electorals o la posada en marxa les campanyes institucionals previstes, segons ha admès Solé.

Responsabilitat del PSC

El Govern ha evitat fer autocrítica sobre la situació que s'ha provocat amb la forma com ha fet l'ajornament. Budó ha atribuït a una opinió personal les crítiques del vicepresident del Parlament i candidat de JxCat, Josep Costa, al vicepresident del Govern, Pere Aragonès. Malgrat això, i tot i assegurar que les eleccions es van ajornar de manera consensuada, Solé no ha dubtat a apuntar el PSC com a responsable. "Només cal escoltar persones significades del partit que ho han dit de forma fefaent", ha apuntat.

La secció 5a del Contenciós Administratiu del TSJC ha argumentat per explicar les mesures cautelars que si s'atura el calendari electoral i finalment s'acceptés la impugnació del decret d'ajornament, això obligaria a celebrar les eleccions el dia 14, la qual cosa provocaria una "situació d'inseguretat jurídica" que impediria respectar els terminis per a celebrar els comicis.

La decisió de deixar cautelarment sense efecte l'ajornament electoral s'ha decretat arran de les impugnacions presentades contra la decisió del Govern, i en particular arran de les mesures cautelaríssimes que incloïa el recurs presentat per un particular.