El Departament de Justícia, Drets i Memòria ha iniciat formalment el tràmit per aconseguir que els funcionaris de presons obtinguin la jubilació anticipada, segons ha informat aquest dimarts. La conselleria ha lliurat a la Secretaria d’Estat de la Seguretat Social i Pensions la documentació necessària per obrir un expedient, i que tècnicament es faci efectiva la petició, que arriba gairebé un any després que el Govern ho aprovés. Aquest és un tràmit imprescindible perquè s’iniciï el procediment, a banda de la negociació al Congrés dels Diputats perquè s’inclogui una partida pressupostària en el projecte de llei d’Eficiència Processal, esmena que va presentar ERC. La jubilació anticipada és una reivindicació històrica dels funcionaris de presons de Catalunya, i amb la marxa de Junts del Govern, el desembre passat, els representants sindicals van reclamar a la nova consellera que tirés endavant els acords amb l’anterior titular per fer-ho realitat. L’acord és que els funcionaris de presons es puguin jubilar a 60 anys, o a 59 anys, si acrediten 35 anys de servei, com ja poden fer els funcionaris de presons de la resta de l’Estat espanyol, i com l’any passat van aconseguir els Mossos d’Esquadra.
La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, va expressar la voluntat de complir aquest acord als representants sindicals de presons, en reunions separades amb els cinc sindicats representats als penals catalans (UGT, CSIF, CCOO, IAC-CATAC i La INTERSINDICAL), a la seu del departament, el 9 de gener passat. En aquestes trobades, també van participar el secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a les Víctimes, Amand Calderó, i la directora d'afers penitenciaris, Paula Montero, que mantenen les negociacions i reunions amb els representants sindicals. Els representants sindicals també s’han reunit amb els grups parlamentaris, els quals -indiquen- estan d’acord amb la jubilació anticipada dels funcionaris de presons. Hi precisen, però, que "on podrien haver-hi pegues és a Madrid" perquè alguns partits estatals no estarien d’acord amb aquesta mesura. Els sindicats alerten que si aquest any no s’aconsegueix aquesta mesura, s’hauria de tornar a començar de zero.
Una sinistralitat del 7%
El Departament de Justícia admet que malgrat que el 2020 el grup de treball -format amb tècnics i sindicats- va presentar les conclusions sobre la jubilació anticipada del col·lectiu, que ara s'inclou en l'expedient, “fins ara no s’havia fet cap gestió efectiva”. El Departament de Justícia i les organitzacions sindicals van signar l’acord de les jubilacions anticipades, el desembre de 2021 i va ser ratificat pel Govern el març de 2022. I ara, gairebé un any després s’engega la tramitació efectiva.
Justícia detalla que en els pròxims vuit anys es podrien acollir a aquesta modalitat de jubilació al voltant de 1.400 professionals de Serveis Penitenciaris, que representen el 31 % de la plantilla actual. Hi afegeix que la jubilació anticipada farà possible rejovenir una plantilla que té una edat mitjana de 49,56 anys, a conseqüència de diferents factors, com ara la crisi econòmica i la contenció de la despesa.
Justícia també sosté que aquesta renovació “permetrà millorar el servei i un estalvi en la despesa a llarg termini, perquè redueix la sinistralitat, que ara se situa en un 7 %”. Hi precisa que “també es reduirà l’absentisme”, que actualment - afirma- "requereix incrementar la despesa en substitucions i reforços per poder prestar els serveis i garantir la seguretat dels centres penitenciaris". Els treballadors que presenten un percentatge més elevat de baixes per accident laboral i malaltia professional són els que se situen en la franja que va dels 54 als 63 anys, i la durada mitjana de les baixes en aquests treballadors supera els 55 dies, segons informa el Departament de Justícia.
A la foto principal, representants sindicals de presons, amb el secretari de Serveis Penitenciaris, i membres del grup d'ERC, el 13 de gener passat al Parlament. / Foto: CATAC