El Govern recorrerà la llei espanyola d'habitatge al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) i al Tribunal Constitucional (TC) "si no es modifica en el seu tràmit parlamentari". Ho ha anunciat la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, a la sessió de control al Govern d'aquest dimecres, on ha denunciat que la llei vulnera les competències de Catalunya en aquesta matèria.
Cervera ha lamentat que la futura llei d'habitatge "afecta normes troncals d'habitatge de Catalunya", aprovades el 2017 i el 2015. La consellera també ha criticat que aquesta futura llei "ataca el consens del Parlament", ja que, segons ha recordat, les lleis d'habitatge catalanes es van aprovar amb ampli consens de la Cambra i del teixit social.
Cervera ha assenyalat que el projecte de la Llei d'habitatge "no contempla cap mesura per fer front al problema de l’habitatge", mencionant els desnonaments, i considera que no preveu mesures estructurals ni sobre lloguer social obligatori. En aquest sentit, Cervera ha lamentat que la llei està "molt mal finançada".
D'aquesta manera, la consellera de Drets Socials ha retret que aquesta futura llei canvia la norma de contenció de rendes i que és "una mala norma" si el Congrés la tira endavant tal com l'ha aprovat el Consell de Ministres.
Una llei que va costar una crisi
Així doncs, Cervera ja ha alertat sobre el posicionament del Govern respecte a aquesta llei que va provocar una forta crisi al si del govern espanyol entre el PSOE i Unidas Podemos.
Els partits independentistes ja van alertar que la llei espanyola aigualeix el text aprovat pel Parlament perquè només obliga els grans propietaris a rebaixar els preus del lloguer. Mentrestant, la llei catalana també prohibeix pujades en nous contractes de cinc i set anys. A més, la llei espanyola deixa oberta la porta a la seva no-aplicació, com ha amenaçat Madrid, perquè les competències estan transferides a les comunitats autònomes.
Així doncs, la llei espanyola planteja incògnites sobre com incidirà en la normativa per Catalunya, que encara és vigent perquè tot i que va ser recorreguda pel govern espanyol, aquest no va demanar la seva suspensió cautelar.
I és que hi havia una pugna entre els mecanismes que proposaven els dos partits a l'hora d'afrontar la regulació dels preus del lloguer en les zones "tensades". Els socialistes apostaven per les bonificacions fiscals mentre que els morats defensaven l’establiment de topalls màxims. Finalment, el projecte de llei contempla un equilibri entre ambdues mesures.