L'endemà que es coneguessin les intencions de Pedro Sánchez de recórrer davant el Tribunal Constitucional la decisió de la Mesa del Parlament d'admetre a tràmit la ILP sobre la DUI, tal com ja ha fet el PSC, el Govern ha reduït aquesta decisió del president del govern espanyol a motius electoralistes de cara a les eleccions del 12 de maig. Segons la portaveu de l'Executiu en funcions, Patrícia Plaja, aquest moviment del líder del PSOE demostra que "el govern espanyol no ha après massa o res" en els últims anys de conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. "Recórrer al TC per intentar coartar el debat parlamentari mai no serà una bona solució", ha resolt la portaveu del Govern d'Esquerra, un partit que es va abstenir en la votació a la Mesa del Parlament a finals de febrer. "Sánchez està pensant en la campanya pel 12 de maig, els interessa i necessiten sobreactuar contra l'independentisme per interessos electorals", ha insistit Plaja.
Recurs del PSC contra la tramitació
Aquest mateix dimarts, el Consell de Ministres ha adoptat l'ordre de recórrer contra la Mesa davant el TC després que aquest dilluns la validés la Comissió Permanent del Consell de l'Estat, que presideix l'exministra Carmen Calvo. Si finalment, el Constitucional admet el recurs de Sánchez, la ILP quedarà congelada fins que el tribunal es manifesti sobre la seva constitucionalitat. Si la Mesa del Parlament segueix amb la tramitació, podria ser acusada de desobediència, tal com va passar amb les presidides per Carme Forcadell i Roger Torrent.
Dijous passat, el PSC va presentar també un recurs d'inconstitucionalitat contra la tramitació de la llei. Ja en el seu moment, des del PSC van assenyalar que aquesta iniciativa era "extemporània" i suposava persistir en errors del passat quan, segons defensaven els socialistes catalans, la majoria de la societat aposta per girar full. Cal tenir en compte que encara que Pere Aragonès hagi convocat eleccions, les Iniciatives Legislatives Populars no decauen.
Què diu la ILP?
La iniciativa legislativa popular de la proposició de llei de Declaració d'Independència de Catalunya presentada per Solidaritat Catalana recull que la "decisió de declarar la independència li correspon al poble de Catalunya com a titular de la sobirania nacional, i al Parlament de Catalunya com a representant seu democràticament elegit". En aquest sentit, el text busca facultar el Govern per "negociar el reconeixement internacional" de la declaració d'independència i concreta que aquesta serà efectiva "quan sigui aprovada la llei, quan sigui negociada amb la comunitat internacional la forma i el moment de la declaració d'independència i quan sigui declarada per una majoria de diputats en sessió solemne del Parlament de Catalunya convocada a tal efecte". La mesa del Parlament va admetre a tràmit aquesta ILP (amb els vots a favor de Junts i la CUP, l'abstenció d'ERC i el no dels socialistes catalans) però, en canvi, en va rebutjar una altra aquest mes de març: només els cupaires hi van votar a favor.