El Govern ha reivindicat aquest vespre el seu lloc i la seva veu a la UE exhibint la vocació europeista que ha recorregut els diferents executius de la Generalitat, més enllà del seu color polític. La consellera d'Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, ha convocat els presidents Jordi Pujol, Artur Mas, José Montilla, Carles Puigdemont i Quim Torra, en un acte al Paranimf de la Universitat de Barcelona, en què han intervingut presencialment, per videoconferència des de l'exili o a través de vídeo, i on tots ells han coincidit, sense amagar les mancances, a reivindicar Europa i el paper que hi ha de tenir Catalunya. No hi ha participat el president, Pere Aragonès, però sí el president d'ERC, Oriol Junqueras, que ha protagonitzat una taula d'eurodiputats de les diferents legislatures de l'Eurocambra on també hi ha intervingut el diputat de Junts Toni Comín de Junts, el socialista Joan Colom i la democristiana Concepció Ferrer.
Alsina s’ha encarregat de la cloenda de l’acte amb una intervenció profundament reivindicativa, en què ha exigit que la UE en l’àmbit dels drets i els valors ha de passar de la teoria a la pràctica. La consellera ha sintetitzat en tres punts les reivindicacions que el Govern plantejarà a Europa: el reconeixement del català com a llengua oficial a les institucions europees; l’impuls d’un mecanisme de claredat a la Unió per a “les nacions que, com la catalana, aspiren a esdevenir Estat i no volen renunciar a l’estatus de membre de la UE”; i la protecció dels valors democràtics i l’estat de dret davant de possibles vulneracions, davant les quals ha reclamat que Europa eviti els dobles estàndards i “no tingui por a sancionar aquells Estats que vulnerin els valors democràtics i l’estat de dret”.
Jordi Pujol, Artur Mas i Quim Torra, en primer pla i Junqueras al darrere al Paranimf de la UB / Sergi Alcàzar
La consellera ha volgut deixar clar que la reivindicació exterior del Govern i les apel·lacions a Europa formen part d’un llarg fil que recorre els governs de tots els presidents que eren presents a la sala, com també el president Pasqual Maragall, retirat de la vida pública arran la seva malaltia, –“l’europeisme català tampoc no es podria entendre sense ell”, ha assegurat aixecant l'aplaudiment dels presents-. A tots ells i a l'actual president, els ha citat al llarg de la seva intervenció per blindar les reivindicacions que ha exposat. "La imatge d'unitat que hem vist avui marca una fita i serà recordada", ha assegurat Alsina.
Simpatia de Pujol a Puigdemont
Després de tants anys de silenci públic, Jordi Pujol ha engegat la seva intervenció confessant que havia preparat unes notes però no les trobava, per la qual cosa havia d’improvisar el seu parlament, on ha evocat els orígens del seu europeisme, que ha remuntat a quan tenia 16 anys. Pujol ha provocat l'aplaudiment dels presents confessat que, tot i algunes discrepàncies, contempla amb "simpatia, afecte, i agraïment" l'acció sostinguda del president Puigdemont a Europa. Al llarg de la seva intervenció, el veterà polític ha assegurat que hi ha una triple pressió sobre Europa: Rússia -“cada vegada que Rússia se sent forta s’expandeix, i quan és feble, es tanca”, ha advertit-, la Xina i els Estats Units, per la qual cosa ha alertat que “Europa està en perill, és potent, però està en un moment difícil”. La recepta de Pujol per a Europa és un cert rearmament espiritual i ideològic. "Tenen sort que m'he oblidat els meus papers", ha ironitzat el president en acabar la seva intervenció, entorpida per l'oblit dels apunts, però també pels problemes auditius.
Els presidents Puigdemont i Pujol, i al costat, Oriol Junqueras / Sergi Alcàzar
Carles Puigdemont, a través de videoconferència, ha apostat per l’euroexigència, com a alternativa a l’euroescepticisme o la decepció que pot provocar les imperfeccions d’Europa. “Si jo puc parlar des d’aquí és perquè hi ha una justícia europea que preval per damunt de la justícia dels estats europeus. Si hagués depès de les autoritats espanyoles, jo no seria aquí”, ha argumentat des de Waterloo per concloure que Catalunya només té un camí per sobreviure, que és Europa.
Mas, Montilla i Torra
Artur Mas ha recordat que va viure durant el seu mandat amb la pitjor cara d’Europa, la de la crisi del 2008, de la prima de risc i els homes de negre que es passejaven per capitals europees. “La recepta era l’austeritat”, ha recordat. Malgrat tot, ha assegurat que això no el va portar a cap mena de reticència antieuropeista. De fet ha assegurat que Europa és la casa gran on Catalunya s’ha de fer un lloc. “Malgrat totes les mancances, debilitats i incomprensions que observem a la UE, el projecte europeu és una mica com la salut, que només la valores quan no la tens o a perds”, ha reblat.
Els presidents Mas, Torra i Montilla al paranimf de la UB / Sergi Alcàzar
Quim Torra ha estat el més crític. Ha recordat que havia assumit la presidència en un moment en què Catalunya no podia governar-se a si mateixa, arran de l’aplicació del 155 i ha lamentat que no va rebre el suport d’Europa. “Constato que Europa és un club d’Estats als quals m’encantaria adherir-me, però hi ha debats que ja estan discutits”, ha lamentat en relació a qüestions com la presència del català a les institucions europees. Malgrat retreure que la resposta d'Europa a les reivindicacions catalanes “ha estat nul·la”, sí ha admès que la resposta jurídica ha permès protecció de principis fonamentals.
A través d'una intervenció per vídeo, José Montilla, tot i coincidir en la crítica per la forma com Europa va respondre a la crisi del 2008, ha fet un balanç positiu de la construcció europea, com l'espai més important de progrés, model social, integració econòmica i respecte a l'estat de dret. El polític socialista ha defensat el paper de les regions i ciutats en la construcció europea i l'empremta de Catalunya en la defensa de principis com el de subsidiarietat. "Nosaltres també hem ajudat a aquest procés d'integració europea", ha subratllat abans d'acabar apostant per un futur federalitzant d'Europa com a projecte més engrescador en aquest moment damunt la taula.
Junqueras i Comín
Prèviament, els eurodiputats han protagonitzat una taula rodona en què Junqueras ha advertit que la feina del Parlament Europeu hauria de ser fonamental, però està condicionada per la presència d’altres institucions. “Caldria un model que garantís unes institucions comunes més fortes i menys intermediació per part dels Estats”, ha advertit.
Des de Brussel·les, l'eurodiputat Toni Comín després de superar les dificultats tècniques per intervenir a l'acte, ha advertit que "l'actual model de governança europeu ha arribat als seus límits". Concepció Ferrer ha defensat també la necessitat que Europa accepti la diversitat dels pobles que l’integren, mentre que el socialista Joan Colom ha explicat com les seves reivindicacions en defensa del català a Europa topaven amb la constatació que tampoc no és present al Congrés dels diputats.
En cloure l'acte, la consellera Alsina ha assegurat que Catalunya lluita des del 1714 per ser el que és “contra gairebé tot i gairebé tothom”; i ha emmarcat la reivindicació europea amb la tensió amb Espanya, “especialment des de l’enfonsament de l’Estatut del 2010”, en què l’Estat espanyol "no va escoltar Catalunya" amb el pacte fiscal ni amb el 9-N, ni amb les eleccions del 2015, ni amb l’1-O. “No només això. Sinó que es va suspendre l’autonomia i es van empresonar líders polítics i socials i forçar a d’altres a l’exili”, ha reblat. Davant d’això ha assegurat que el poble de Catalunya no s’ha resignat, “al contrari”, i ha passat de "l'escolta Espanya a l'escolta Europa".