La consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, s'ha reunit aquest dijous amb l'eurocomissària de Cohesió i Reformes, Elisa Ferreira, en una trobada que ha de marcar "un punt d'inflexió" en la relació entre el Govern i Brussel·les. I és que l'última reunió de l'executiu català amb un alt càrrec de la Comissió Europea a la capital belga va ser l'any 2015, quan el president Artur Mas es va reunir amb l'eurocomissària de Transports, Violeta Bulc. "És un dia important", ha reconegut Alsina després de mantenir la primera trobada d'aquest tipus amb l'executiu comunitari després de gairebé set anys. En una roda de premsa després de la trobada, la consellera ha defensat que els membres de la CE han de poder reunir-se "amb normalitat" amb el Govern.
"Per al Govern de Catalunya, la meva reunió amb la comissària Ferreira trenca una tendència", ha apuntat la consellera, que ha insistit en el fet que l'executiu europeu "s'ha de reunir amb la Generalitat en el marc de tots els projectes i debats en els quals puguem contribuir". "Els catalans som europeus i ningú no pot dir que els catalans independentistes són menys ciutadans o menys europeus. El futur de Catalunya passa per Europa i el futur de la UE també implica escoltar territoris com Catalunya", ha remarcat. En aquest sentit, ha assenyalat que "el govern català és un govern elegit democràticament i, per tant, la CE ha de reunir-se amb nosaltres amb normalitat en el futur".
La consellera ha format part d'una delegació de representants de l'Euroregió Pirineus Mediterrània (EPM), integrada per Catalunya, Balears i Occitània, que s'ha reunit amb l'eurocomissària Ferreira. L'objectiu de la trobada era presentar el programa de l'EPM per als anys 2021 i 2030, tot i que també s'ha traslladat "la inquietud particular de Catalunya amb la governança dels fons europeus", tant els Next Generation com els fons de cohesió. "Hem pogut parlar de la preocupació que tenim com a govern de Catalunya que no hi hagi un problema d'execució i de terminis en aquests dos fons i que el govern de Pedro Sánchez aprovi aviat els acords d'associació que ens permetin dur-ho a terme", va assegurar.
Amb el Govern, no; amb el PSC, sí
Cap membre del Govern no es reunia a Brussel·les amb un alt càrrec de l'executiu comunitari des del 2015. En canvi, l'actual líder del PSC al Parlament i cap de l'oposició, Salvador Illa, sí que va mantenir una reunió a principis de novembre d'aquest any amb diversos eurocomissaris. El seu antecessor, Miquel Iceta, també es va reunir amb membres de la CE a la capital belga. Fins i tot Societat Civil Catalana i Ciutadans es van trobar amb l'eurocomissari de Justícia, Didier Reynders, en una reunió que va ser considerada prou polèmica. En una entrevista amb ElNacional.cat, Alsina ja va carregar contra aquesta situació. "Creiem en Europa, però no ens resignem que Europa no ens escolti. Europa ha d’escoltar els ciutadans, el Govern i les nostres demandes", va retreure.
Rere les dificultats amb què ensopega el Govern català per accedir als responsables polítics de la UE hi ha la preeminència en aquesta institució de les grans famílies polítiques europees, a les quals pertanyen PP i PSOE. Per això, no sorprèn el fet que la indiferència cap a Catalunya contrasti amb l’accés que sí aconsegueixen altres dirigents regionals i locals que formen part dels dos grans partits espanyols. Només aquesta darrera setmana de gener, i més enllà de l’activitat del ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, el president andalús, Juan Moreno Bonilla, s’ha reunit amb la comissària Ferrero i amb la vicepresidenta i comissària de Democràcia i Demografia, Dubravka Suica. Bonilla no ha estat l’únic dirigent regional amb agenda aquesta setmana a Brussel·les. També el president del consell regional de la Bretanya, el socialista Loïg Chesnais-Girard, s’ha reunit amb el vicepresident de la Comissió Frans Timmermans.
Comissaris a Catalunya
L’any passat, el més semblant a un contacte entre les dues institucions va ser una trobada telemàtica entre el comissari d’Afers Econòmics, Paolo Gentiloni, i el secretari d’Empresa de la Generalitat, Albert Castellanos, que va ser rebut junt amb el president de l’Assemblea de Regions d’Europa (ARE), Magnus Berntsson, com a representants d’aquest organisme regional. No hi va haver més contactes el 2021 entre la CE i el Govern de la Generalitat malgrat que tres responsables europeus van visitar Catalunya: Josep Borrell i el comissari Olivér Varhélvi, que van ser a Barcelona el novembre, i el comissari Tierry Breton, que va visitar la fàbrica Reig Jofre de Sant Joan Despí, el març del 2021.
En canvi, en aquells dotze mesos, es van registrar 17 trobades entre responsables de la Comissió i càrrecs espanyols. La meitat van ser cites de comissaris amb membres del govern central, però la resta van ser amb presidents autonòmics, com la madrilenya Isabel Díaz Ayuso, el gallec Alberto Núñez Feijoo i el canari Víctor Torres. També es van reunir amb comissaris la consellera càntabra Paula Fernández Viaña, portaveu del Parlament gallec Ana Pontón, o l’alcalde de Sevilla, Juan Espadas. A més, hi va haver les reunions dels comissaris de Treball, Nicolás Schmit, i la comissària de Salut, Stella Kyriakides, amb el primer secretari del PSC, durant una visita a Brussel·les el mes de novembre en què també es va entrevistar amb Borrell. Davant d'aquest buit va provocar especial ressò la reunió del comissari de Justícia amb Societat Civil Catalana el passat mes de desembre, que ha donat peu a una pregunta de Junts al Parlament Europeu.
En contrast amb el silenci cap a Catalunya, durant aquells dotze mesos es van comptabilitzar una cinquantena de reunions entre comissaris europeus i polítics de diferents regions de la UE.