Vella reivindicació sobre la taula. La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha avançat que la Generalitat impulsarà una esmena per "blindar i reforçar" la figura dels jutges de pau a Catalunya en el projecte de llei d’eficiència organitzativa de la justícia -que preveu la creació de tribunals d’instància en substitució dels jutjats unipersonals, les oficines judicials i les oficines de justícia als municipis en substitució dels jutges de pau-, que ha aprovat el Consell de Ministres, aquest dimarts. El govern espanyol ja va incloure la supressió dels jutges de pau en la legislatura passada, tot i que la tramitació de la llei va quedar aturada per l’avançament de les eleccions, el juliol passat. Des del Govern, grups catalans i l’Associació catalana en Pro de la Justícia (ACPJ), que aglutina els jutges de pau, van fer una intensa campanya per mantenir aquesta figura arrelada al país. Un total de 898 municipis catalans, del total de 947 tenen jutge de pau, i la resta tenen jutjat d’instrucció i primera instància.
En un comunicat, d’aquest dimarts a la tarda, el Departament de Justícia detalla que la consellera Ubasart ja va traslladar al ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, la voluntat de blindar i ampliar les competències del jutge de pau en una reunió que van mantenir el 29 de febrer passat a la Moncloa. S’hi afegeix que Ubasart va trobar al ministre “receptiu” i que es van emplaçar a treballar un text durant el tràmit parlamentari de la llei.
Arrelada al país
En aquest sentit, el Govern ha precisat que vol introduir unes esmenes al cos del text i una disposició addicional a l’articulat perquè es puguin mantenir els jutjats de pau en aquells territoris que per raó de la seva singularitat tinguin assumides les competències en justícia de pau als seus estatuts d’autonomia, com seria el cas de Catalunya i també d’Andalusia. Ubasart ha defensat que els jutges i jutgesses de pau són “una institució que funciona i que està molt arrelada al país”, i ha destacat la tasca que desenvolupen. “L’aposta per una justícia de proximitat, per l’agilitat del servei i per la gestió adequada de conflictes passa pel manteniment i el reforç de la justícia de pau”, ha manifestat la consellera.
Més competències
El Departament de Justícia explica que “ha estat treballant en un nou model de Justícia de Pau que pretén transformar l’actual servei públic per tal de garantir una major eficiència, agilitat, descongestió de la primera instància judicial”. Precisa que la proposta del Govern és que “el jutge o jutgessa de pau esdevingui el cap de les noves oficines municipals de justícia, tot introduint millores en el sistema i els requisits d’accés i ampliant-ne les competències”.
Actualment, detalla que els jutjats de pau ja tenen funcions reconegudes en matèria de conciliació prèvia en l’àmbit de la jurisdicció voluntària, en l’oficina col·laboradora del registre civil i en la prestació d’auxili judicial. La proposta del Govern -s’insisteix- va en la línia d’ampliar les funcions jurisdiccionals i de facilitació de la gestió adequada de conflictes.
Concretament, la Generalitat vol que la justícia de pau sigui "la porta d’entrada a les experiències de conciliació i de resolució alternativa de conflictes (ADRs) en l'àmbit local. Així doncs, els jutges i jutgesses de pau farien una funció de cribratge dels assumptes que poden ser derivats a ADR, fomentant-ne l'ús. En aquesta línia, el govern proposa que assumeixin funcions de conciliació en assumptes civils de quantia inferior a 15.000 euros. També volen que els jutges o jutgesses de pau puguin assumir controvèrsies en matèria civil de quantia de fins a 500 euros, ara el límit són 90 euros.