Quan arriben eleccions nord-americanes, tots els analistes paren l’ull en Ohio. És l’estat nord-americà que encerta el guanyador dels comicis més mediàtics del món des de 1964.
Imitant l’exemple nord-americà, altres territoris han buscat el seu particular Ohio. A Espanya, per exemple, l’equip de Piedras de Papel va determinar al seu llibre Aragón es nuestro Ohio (Malpaso Ediciones) que aquesta comunitat autònoma és la més representativa de l'Estat.
Però... quin és l’Ohio català?
Ho vam comprovar a les eleccions catalanes de 2012, de 2015, i sobretot aquest 21-D. L’Ohio català -o un d’ells- és sense dubte Granollers.
La capital del Vallès Oriental ha calcat el resultat de les candidatures electorals a tot Catalunya en ordre de suport. També són molt similars els percentatges de vot.
A Granollers s’imposa Ciutadans amb el 26,67% dels vots (a Catalunya, el 25,37%), seguit de JuntsXCat amb el 21,71% (21,65% a tot el país), ERC obté el 20,96% (21,39%), PSC el 14,71% (13,88%), CatComú-Podem el 6,46% (7,45%), CUP el 3,98% (4,45%) i també ha confirmat la desfeta del PP, que obté el 3,80% (4,24%).
Granollers, municipi de 60.174 habitants (Idescat, 2016), ja va subratllar l’any 2015 la pujada de Ciutadans, que a la capital del Vallès Oriental es va alçar fins al 19,57% dels vots, mentre que a tot Catalunya es va quedar en un notable 17,90%.
Altres poblacions que podrien ser considerades com els Ohios catalans són Premià de Mar (Maresme), o sovint s’ha apuntat també a Fogars de la Selva (Selva). Aquest cop, però, Ciutadans (31,75% dels vots) ha repuntat en aquest municipi gironí i probablement l’efecte Carles Puigdemont ha impulsat JuntsXCat (21,39%) molt per sobre d’ERC (14,77%), allunyant-se del resultat global.