El columnista Gregorio Morán despatxa aquest dissabte a La Vanguardia una de les seves “Sabatines intempestives” on equipara el referèndum amb “la fórmula favorita de Franco (...) perquè (...) els referèndums que muntes tu, els guanyes tu”. Morán repeteix la comparació per a referir-se a “les processons d’alts càrrecs i altre personal d’alta remuneració, acompanyant els processats després de concedir-los dia lliure i pagat?”, de les quals diu que “també ho feia Franco en cadascun dels seus diversos referèndums”.

El seu pronòstic és que “abans de setembre hi haurà un cop de funcionaris de les institucions de la Generalitat. El primer en la història de la humanitat. I serem una nació, o un conjunt de pallassos sense circ”.

La columna no s’estalvia gaires cortesanies amb els polítics independentistes i el seu full de ruta. “La independència exprés. Una argúcia jurídica, parida per algun d’aquests cervells ben pagats i escassos de feina, que consisteix en la llei de Transitorietat Jurídica”, escriu.

Abans, però, fa una parada per a advertir que “tornem a enfrontar-nos a Catalunya a una classe política radical i corrupta, que va passar la transició dirigida per un xarlatà de festa major que ens deia que eren la sal de la terra”, aquí en referència a Jordi Pujol.

Morán no oblida d’al·ludir als independentistes aplegats a Súmate, com Gabriel Rufián o Eduardo Reyes, dels quals diu que “han ajudat a enriquir-se” a alguns “amb aquells seguicis avui tan menyspreats de l’emigració, a la qual pertany bona part d’aquests Oncle Tom, contents perquè el cap gairebé els considera com de casa, xarnegos agraïts (...)”.

La columna dedica un parell de paràgrafs a insultar el sociòleg Salvador Cardús, que també escriu a La Vanguardia, i de qui diu que “de tantes coses com ha assessorat i assessora sembla un home de l’equip de Donald Trump, i l’obra del qual és, sense ànim d’ofensa, vana i escassa com perquè el coneguin com una llumenera entre els seus”.

Per a Morán, els plantejaments de Cardús sobre la universitat equivalen als que es van aplicar a l’Alemanya nazi “quan els professors mediocres però autòctons es van sentir desplaçats per la cultura cosmopolita. Molts alemanys, jueus o no, se’n van anar. Allò començava a pintar malament”.

La columna ha provocat reaccions, més aviat en contra: