Per primera vegada, des del mateix CNI, es fa autocrítica i s'admet el desastre que va suposar per a la imatge de l'Estat espanyol que asseguressin que no se celebraria el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i, posteriorment, es portés a terme negant la major.
Qui va ser director del CNI de l'any 2004 al 2009, Alberto Saiz titlla de "gran punxada" i "error molt greu" per part dels serveis del Centre Nacional d'Intel·ligència Espanyol, veure les imatges de la votació i posa l'accent, especialment, en un element: "Les urnes es van estar buscant. Quan el president del govern espanyol surt dient que no hi haurà referèndum perquè no hi ha urnes és perquè algú es va equivocar. I aquest algú va poder ser el CNI", confessa Saiz al programa Salvados de La Sexta.
També admet l'error amb Puigdemont
Més enllà de les urnes, també admet un doble error: no ser capaços d'aturar el president Carles Puigdemont. "Es va reaccionar tard amb Puigdemont. I un cop ha fugit i està buscat per la justícia espanyola sí és un objectiu del CNI". Novament, arriben tard. El desastre que van assegurar i el que finalment es va veure, es va confirmar sobretot amb la figura de Mariano Rajoy.
Com a president, aleshores, del govern espanyol va reiterar que no hi hauria urnes. "No hi haurà cap referèndum", va pronunciar el 28 de juliol de 2017 després d'un Consell de Ministres; també el 3 d'agost va calmar la seva parròquia dient que "amb tota tranquil·litat, no hi haurà urnes"; i posteriorment, el 7 de setembre del mateix any, va sentenciar subratllant que "la consulta no se celebrarà en cap cas". Per totes aquestes declaracions, Saiz recorda que l'hemeroteca va castigar molt la imatge del CNI en veure's incapacitada per complir les promeses de Moncloa.
El CNI i el Rei
Però Saiz va confessar altres temes d'Estat que situen els nivells de corrupció del país en diferents matèries. Una altra és la figura de Joan Carles I. Ara emèrit, però quan era amant de la vedette Bárbara Rey, exercia el càrrec de Cap d'Estat. Molt se n'ha parlat sobre les seves relacions amoroses i com el silenci de l'actriu tenia un preu. Un alt càrrec del CNI admet públicament com pagaven el seu silenci: "Hi havia un xantatge allà sobre la taula. S'estaven fent determinades accions a favor de la persona esmentada de manera que tingués accés a algun contracte de treball, alguna publicitat o alguna cosa d'aquestes. Si no es feia, hi havia la possibilitat que algú digués que hi havia hagut una relació íntima".
I acaba posant l'exemple de "la televisió valenciana" d'on Bárbara Rey cobrava. Els acords per fer-la callar es basarien en un pagament inicial de 25 milions de pessetes, posteriorment un contracte a Televisió Espanyola i després es va arribar a l'acord de pagar-li 600 milions de pessetes durant 10 anys.
L'11-M, una altra pífia
I un altre dels temes clau que confessa Saiz és la mala gestió dels atemptats de l'11-M. Fins al punt que ell, com a un representant dels principals protagonistes que van protagonitzar aquest lamentable episodi, admet que s'hauria pogut evitar l'atac terrorista jihadista a Madrid l'11 de març del 2004.
"Des de novembre de 2003, el CNI té reunions regulars amb la Comissaria d'Informació de la Policia Nacional i al novembre, la línia de recerca més potent era l'algerià Allekema Lamari, que va manifestar des del principi els ànims de venjança contra Espanya. Aquestes crides d'atenció sobre la perillositat es van reproduir fins dies abans de l'atemptat". I conclou: "Es podria haver fet alguna cosa més si s'hagués fet una mica més en els dies previs, el control i fins i tot detenció de Lamari. I no s'hagués produït (l'atemptat) gairebé amb certesa perquè ell era un element principal dins del grup”.