El president del govern espanyol fa mesos que té guardat en un calaix la reforma dels delictes de rebel·lió i de sedició, malgrat que ha estat un dels seus compromisos, especialment quan s'anuncien acords genèrics de la taula de diàleg. Després d’aprovar els indults dels nou presos polítics, l’estiu passat, Pedro Sánchez va posar el fre a la reforma del Codi Penal amb l’argument que no hi ha la majoria parlamentària necessària al Congrés dels Diputats per tirar-la endavant. I té raó. ERC i Junts pressionen perquè el delicte de sedició desaparegui o quedi totalment diluït, i des del PSOE es contesta que la reforma no es pot fer a mida de l’exili. És a dir, del president Carles Puigdemont i de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, a banda dels consellers Clara Ponsatí, Toni Comín i Lluís Puig. A banda, s’espera que les resolucions dels tribunals europeus tornin a marcar l’agenda política espanyola i catalana.
Mentre la voluntat política està enquistada, el Grup d’Estudis de Política Criminal (GEPC) -format per uns 200 penalistes espanyols que des del 1989 treballen a proposar reformes legislatives progressistes- editarà a finals d’octubre l'informe Una propuesta alternativa de regulación de los delitos contra las Instituciones del Estado, en la qual propugna actualitzar la tipificació dels delictes de rebel·lió i de sedició, reformular els delictes relatius als drets de participació política (simplificant el delicte de reunió i manifestació il·lícita i derogant el d’associació il·lícita), i ajustar els delictes contra la Corona, que no van incloure en la proposta de reforma dels delictes d’expressió del 2019.
En l'informe, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, el GEPC afirma que el delicte de sedició ha estat objecte de “dures crítiques” pels dubtes interpretatius de la seva redacció i també per la seva manca de proporcionalitat, a més del fet de considerar-lo “una petita rebel·lió”, malgrat que el delicte de sedició està en l’apartat de delictes contra l’ordre públic; no en els Delictes contra la Constitució, com la rebel·lió. Per tot això, els experts del GEPC consideren convenient “la supressió de l’actual delicte de sedició i la tipificació d’uns tipus penals més ajustats a la realitat social i que abraci conductes de rellevància inferior a la rebel·lió, però major que els delictes de desordres públics o desobediència a autoritat o funcionari públic”.
La rebel·lió ha de ser “armada”
Així, el Grup d’Estudi de Política Criminal (GEPC) proposa introduir un nou tipus penal en el qual es castiguin els atacs greus al funcionament de l’ordre constitucional democràtic, que s’haurà d’ubicar sistemàticament en el capítol relatiu al delicte de rebel·lió i altres atacs a l’ordre constitucional democràtic; dins del títol de Delictes contra la Constitució.
El nou redactat del delicte de rebel·lió (art. 472 Codi Penal) que es recomana és: “Són reus del delicte de rebel·lió els que duguin terme una insurrecció armada (requisit que pels experts cal posar en la nova redacció) per subvertir l’ordre constitucional democràtic". En l’actual redactat del delicte s’afirma “els que s’alcin violentament i públicament”. Els promotors, organitzadors o dirigents de la rebel·lió seran castigats amb pena de presó de 20 a 30 anys (ara és de 15 a 30 anys) i inhabilitació absoluta pel mateix temps (art.473 CP). I els que sense tenir un càrrec executin la insurrecció armada seran castigats amb la pena inferior en un o dos graus. Es precisa que es considera subversió de l’ordre constitucional democràtic “la modificació de facto de l’estructura política, de la forma de govern i de l’organització territorial de l’Estat”.
El GEPC també proposa com a novetat que en el delicte de rebel·lió s’inclogui: “Els que utilitzant mitjans informàtics realitzin actes idonis per subvertir l’ordre constitucional democràtic seran castigats amb les penes dels apartats anteriors”.
S’elimina el concepte “tumultuari”
I la sedició se substitueix per una nova figura que s’inclou en un nou redactat en l’article 474 del Codi Penal, seguint al de la rebel·lió, que diu: “Els que s’alcin públicament amb violència, greu intimidació o per vies de fet, de forma idònia per impedir o obstruir l’aplicació de les lleis, resolucions judicials o administratives o l’exercici legítim de les seves funcions per qualsevol autoritat o funcionari públic, sempre que afectin de manera greu el funcionament de l’ordre constitucional democràtic, seran castigats amb la pena de presó de 6 a 10 anys si haguessin actuat amb violència o intimidació i de 4 a 6 anys si haguessin actuat per vies de fet, a més d’inhabilitació especial per a càrrec públic.” S’hi especifica que si són persones constituïdes en autoritat, la pena de presó s’imposarà en la seva meitat superior. En aquest nou delicte es deixa clar que l’alçament ha de ser violent, fet no inclòs en l’actual delicte de sedició, el redactat del qual ha estat denunciat per la seva inseguretat jurídica.
En concret, el GEPC insisteix que “s’ha de preveure un tipus delictiu per tal que les conductes amb una significativa intensitat lesiva del normal funcionament de l’ordre constitucional democràtic, no incloses en la rebel·lió, no quedin impunes”. I justifica aquesta nova figura amb claredat: no és un delicte contra l’ordre públic, com la sedició, sinó contra la Constitució, en concret contra el funcionament de l’Estat democràtic i de dret; se substitueix el controvertit terme “tumultuàriament” de la sedició per la comissió “a través de violència, greu intimidació i vies de fet”. A més, inclou l’exigència de gravetat i idoneïtat de les conductes, fet -precisa- que deixa fora comportaments menys intensos, que poden ser dirigits cap als desordres públics o el delicte de desobediència. I finalment, indica que es proposen penes “proporcionals” a l’entitat del comportament. Actualment, el delicte de sedició està castigat de 8 a 15 anys, i la proposta del GEPC, la rebaixa tant en la part mínima, com en la màxima. La redacció d'aquest nou delicte aclareix tots els dubtes jurídics que va crear la sentència del Tribunal Suprem, redactada pel magistrat Manuel Marchena, i de la qual el magistrat Ramon Sáez Valcárcel, en u vot particular en un resolució del Tribunal Constitucional, va indicar que la sentencià estava plena de "valoracions i opinions".
En les modificacions plantejades, el GEPC també proposa un nou redactat a l’article 476 del Codi Penal: “Quedarà exempt de retret penal el que, implicat en algun dels delictes anteriors, se sotmeti a les autoritats legítimes o els reveli a temps de poder evitar les seves conseqüències, sense perjudici de la responsabilitat criminal si s’hagués incorregut per la comissió d’altres delictes”. El grup de juristes exposa que davant les greus conseqüències que impliquen aquests delictes, cal aquesta excusa absolutòria. No obstant això, precisa que “es parteix del convenciment que les excuses absolutòries, per ser efectives, han de revestir la suficient entitat per ser idònies per evitar les conductes punibles” referides en aquest capítol, ja que si la conducta hagués incorregut en altres tipus penals, haurà de respondre d'aquests.
Finalment, el GEPC conclou que l’ordenament punitiu espanyol “no pot castigar la mera dissidència ideològica ni la protesta pacífica perquè -recorda- no és la nostra una ‘democràcia militant’, que exigeix una adhesió inquebrantable i positiva a l’ordenament democràtic, en coherència amb el que ha dit el Tribunal Constitucional”.
Així doncs, la reforma jurídica, i amb visió progressista, està a punt, només queda voluntat política. Amb aquest nou redactat, els polítics a l’exili podrien quedar en la franja d'una pena inferior a la condemna dels companys a la presó, però que amb l’indult concedit (després de quasi quatre anys a la presó) s’escurcen les diferències. Hi ha qui aposta per l’amnistia, tot i que cal no oblidar la ciutadania anònima. El taulell de la negociació potser es torna a moure amb la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i les prejudicials sobre les ordres de detenció europees plantejades pel jutge Llarena, que s'espera a finals d'any. O no.
