Nova acció del grup independentista Acció per la Independència, ara a Santa Maria del Collell (Sant Ferriol, la Garrotxa). Segons han informat a través del seu canal de Telegram, el grup ha destrossat la matinada d'aquest dimecres un conjunt monumental dedicat a 48 presos falangistes executats el gener de 1939.
El monument, format per una creu i un monòlit, ha estat fet miques. Els activistes independentistes han fet caure els dos elements, han destrossat les plaques commemoratives i, fins i tot, han acabat de rematar-lo amb un trepant.
Anunciem un nou sabotatge: el conjunt monumental (monòlit i creu) prop de Santa Maria del Collell, a la Garrotxa, en homenatge a "48 caídos por Dios y por España".
— Acció Per la Independència (@AccioXIndepe) July 22, 2021
I encara hi haurà més.#ViscaLaTerra! pic.twitter.com/uN9BPtewL7
Inspiració per a Cercas
El monument estava dedicat a 48 soldats falangistes que van ser executats pel Servei d’Investigació Militar de l'exèrcit republicà i van inspirar l'escriptor Javier Cercas per la seva novel·la Soldados de Salamina (Tusquets Editores).
I és que, de fet, la novel·la se centra en Rafael Sánchez Mazas, fundador de la Falange i un dels únics supervivents de l'execució que va acabar amb la vida dels 48 presos feixistes. Cercas va conèixer el seu fill, el també escriptor Rafael Sánchez Ferlosio, quan aquest va anar a fer unes xerrades a la Universitat de Girona, on treballava el mateix Cercas.
Aquest es va fascinar amb la història de Sánchez Mazas, i va acabar decidint-se a publicar la novel·la després que el periodista Miquel Aguirre, estudiós de la Guerra Civil espanyola, contactés amb ell i li presentés un segon supervivent de l'afusellament: Jesús Pascual Aguilar, autor del llibre Yo fui asesinado por los rojos. "Avui s'ha escrit el darrer capítol amb la destrucció del conjunt monumental", han sentenciat els activistes.
Quarta acció
Aquesta és la quarta acció consecutiva que du a terme el grup, després que també destrossessin un monòlit a Albons (Baix Empordà), un altre a Canet d'Adri (Gironès) i irrompessin a la cripta dels requetès de Montserrat i cremessin alguns dels emblemes franquistes que hi havia.
L'organització, que es va constituir el passat 23 d'abril, va assegurar que aquesta és l'única via per "decidir amb plena llibertat els canvis polítics, socials i culturals que permetin a Catalunya transitar a una societat avançada".
El grup, que ja ha avançat que la seva campanya de sabotatges segueix, no té cares visibles i, de fet, es reivindica com una organització anònima, transversal i unitària.