El grup sobre el català a l'Eurocambra s'ha enrocat en el debat jurídic i ha aparcat uns mesos el logístic, fins a l'abril. Va ser al desembre quan aquest grup de treball va tractar per primera vegada l'ús del català, i ja es va abordar l'encaix jurídic de l'ús del català, el basc i el gallec al Parlament Europeu. Segons fonts parlamentàries consultades per l'ACN, en la reunió d'aquest dimarts —la segona al respecte— s'ha continuat analitzant el marc legal de la mesura. Les mateixes fonts han indicat que la previsió és mantenir ja una tercera trobada a l'abril, d'aquí a dos mesos, per tractar les qüestions logístiques i de recursos derivades de permetre l'ús de les tres llengües.
En aquesta segona reunió, el grup de treball Llengües dels Ciutadans del Parlament Europeu ha fet una comparativa amb altres casos similars al del català, el basc i el gallec. És a dir, que s'ha debatut sobre altres casos de llengües reconegudes constitucionalment a estats membres de la Unió Europea i que no es poden fer servir a l'Eurocambra. Seria el cas, per exemple, del turc a Xipre —on és cooficial. Sobre aquest punt, tant el PSOE com el Govern espanyol defensen que el cas del català és únic perquè es tracta d'una llengua parlada per deu milions de persones —és la tretzena més emprada en comparació a la resta de llengües oficials a la UE, per davant de l'anglès, el danès, el finès, el suec i el gaèlic—, que està reconeguda a la Constitució i que es parla tant al Congrés com al Senat.
Del debat jurídic al debat logístic
Les qüestions logístiques i de recursos, com pot ser el nombre d'intèrprets necessaris per garantir la interpretació als plens, queden aparcades fins a l'abril. Sobre aquesta qüestió, l'executiu de Pedro Sánchez ha reiterat en diverses ocasions que es farà càrrec de les despeses que suposi tirar endavant la mesura.
La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va atendre per primera vegada a l'octubre la petició del Govern espanyol per oficialitzar el català i va demanar un nou informe sobre el seu ús als plens. Ho va sol·licitar a un grup format per cinc vicepresidents de l'Eurocambra, entre els quals hi ha Javi López (PSC) i Esteban González Pons (PP). El grup el presideix l'eslovac Martin Hojsík (Renew) i el completen tant el francès Younous Omarjee (L'Esquerra) com la italiana Antonella Sberna (Conservadors i Reformistes per Europa, ECR). De les reunions d'aquest grup n'ha de sortir una proposta detallada sobre què suposaria en termes econòmics l'ús de les tres llengües i com se'n facilitaria la incorporació en termes logístics, per tal que la Mesa decideixi. Està previst que es prengui una decisió al juny.
Què passarà amb el català a l'Eurocambra?
Els socialistes són optimistes amb la qüestió. En la passada legislatura, un dels principals obstacles va ser la manca d'una majoria a la mesa de vicepresidents. Aleshores, els socialistes tenien quatre dels catorze seients, mentre que els Verds i l'Esquerra només en tenien dos —un per a cada un. Els liberals estaven fortament influïts per Ciutadans i s'hi oposaven, de manera que la qüestió mai no es va votar. Però les coses han canviat en la legislatura actual: els socialistes compten amb una vicepresidència més i Ciutadans ha desaparegut.
La incògnita és la posició dels liberals (Renew), on hi ha el Partit Nacionalista Basc (PNB), que té entre les seves prioritats la qüestió. Si es decanten per donar-hi suport, la mesura tiraria endavant, tot i la negativa dels populars europeus i dels ultres. Ara per ara, Hosjík no s'hauria posicionat públicament sobre la qüestió, però fa només una setmana que va publicar un missatge a les xarxes socials on afirmava que "el multilingüisme és un dels tresors de la UE".