El grup de treball Llengües dels Ciutadans del Parlament Europeu ha tractat per primer cop l’ús del català, el basc i el gallec a la cambra europea en una reunió “constructiva”. Segons han informat fonts parlamentàries, el grup, que està pendent de rebre un informe dels serveis tècnics de l’Eurocambra sobre la viabilitat de l’ús de les tres llengües cooficials de l’Estat, continua analitzant els aspectes jurídics i logístics de la mesura, i s’ha emplaçat a una nova reunió per al 4 de febrer amb l’objectiu de continuar treballant-hi i debatre també sobre altres llengües en una situació "similar" al continent.
L'avaluació que el grup de treball europeu està duent a terme inclou l'avaluació dels aspectes operatius d’autoritzar l’ús del català, el basc i el gallec al Parlament Europeu, com poden ser les despeses derivades de la interpretació. Fonts del grup també han apuntat que continuaran estudiant com ha de procedir la Mesa del Parlament Europeu —que és on s’ha de donar el vistiplau final a la mesura— per tal que es puguin parlar les tres llengües a la cambra europea. D'altra banda, han subratllat que la institució, si bé no té l'obligació de subscriure un acord administratiu amb el govern espanyol per tirar endavant la mesura, sí que té la “possibilitat i capacitat” de contraure’l.
La primera reunió del grup arriba després que la setmana passada el ministre espanyol d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, es reunís amb la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola, per abordar la petició feta pel govern espanyol de permetre l’ús del català, el basc i el gallec als plens de la institució europea. Una trobada que va acabar sense resultats ni calendari per fer les pròximes passes en aquest procés de normalització lingüística, però en què el ministre va reafirmar el seu compromís amb aquesta qüestió. Val a recordar que un acord per a l'ús del català a l'Eurocambra no és el mateix que l'oficialitat de la llengua, que s’ha de decidir al Consell de la Unió Europea amb la unanimitat dels 27 estats membre.
El grup de treball continua esperant l'informe tècnic
Després de rebre una tercera carta d'Albares sobre aquesta qüestió el passat setembre, Metsola va sol·licitar al grup de treball l’elaboració d’un informe tècnic sobre la viabilitat econòmica i logística de parlar les tres llengües cooficials de l’Estat al plenari europeu. El grup va derivar la petició als serveis tècnics de la cambra, que estan analitzant les implicacions econòmiques i logístiques de l'ús de les tres llengües cooficials. Fonts parlamentàries indiquen que, per ara, no s'ha presentat un informe final. Un cop el grup rebi l'anàlisi dels serveis tècnics, haurà de debatre l'informe i elaborar una proposta per portar a la Mesa de l'Eurocambra, on s'haurà d'acabar votant si s'autoritza o no.
El grup de treball al qual Metsola ha encomanat la qüestió es va constituir el passat mes de setembre, i està format per cinc vicepresidents de l'Eurocambra, entre els quals Javi López (PSC) i Esteban González Pons (PP). El presideix el liberal eslovac de Renew Martin Hojsík, i en formen part també un representant de l'Esquerra, l'eurodiputat francès Younous Omarjee, i una eurodiputada de la ultradreta de Conservadors i Reformistes per Europa (ECR), la italiana Antonella Sberna.