A la Catalunya Nord ha guanyat la ultradreta de Marine Le Pen. El triomf no és tan ampli respecte a Emmanuel Macron com al nord de França on, a les regions fortament industrialitzades amb una taxa de pobresa més accentuada, és on té un dels feus més forts la radicalització contra la immigració.

Però a Perpinyà ja es va constatar en les darreres eleccions municipals que els extrems també triomfen. A la capital de la Catalunya Nord, Marine Le Pen s'ha situat al capdavant amb un 27,39% dels vots; en segon lloc l'extrema esquerra de Jean-Luc Mélenchon amb un 25,74%; i en tercer lloc l'actual president Macron amb el 21,40% dels vots. La dreta i l'esquerra clàssica s'enfosen i tampoc passen el 10% dels vots, de retruc Mélenchon es consolida com l'alternativa nacional.

Perpinyà lidera el triomf de Le Pen a la Catalunya Nord

L'embranzida que va agafar Louis Aliot en les municipals ha confirmat els bons resultats. El juny del 2020, Aliot va imposar-se com a alcalde de Perpinyà a Jean-Marc Pujol, des del 2009 al consistori, i va ser un triomf simbòlic per a la ultradreta francesa ja que va suposar guanyar per primera vegada en un municipi de més de 120.000 habitants. Aliot és des del 2011 vicepresident del Front Nacional i en el passat va mantenir una relació sentimental amb l'actual candidata del partit. Un altre ingredient que dona ales a Le Pen de cara a les generals a la Catalunya Nord és que ha caigut lleugerament la participació en la primera volta. Així doncs, la davallada de dos punts actual, eleva els seus vots finals emesos, 243 més que en les de l'any 2017.

Si obrim el prisma, els resultats que es donen a Perpinyà segueixen el camí de la resta de municipis de la Catalunya Nord. Marine Le Pen s'ha imposat en 140, contra els 115 de les darreres de l'any 2017 i Mélenchon, malgrat consolidar l'alternativa d'esquerres, perd significativament: dels 84 de fa cinc anys als 56 municipis d'ahir. Macron millora la puntuació i duplica el triomf, de 13 a 27 municipis. La bona notícia per a ell és que ha estat votat en tots els municipis de la Catalunya Nord. La mala notícia, que també es fa extensiva a tota França, és si l'estratègia de no definir-se si és d'esquerra o dreta, aquesta vegada pot derivar en conseqüències negatives per imposar-se en la segona volta. Ara, els votants estan més polaritzats i la força de Mélenchon, tercer a les generals, i la consolidació de la ultradreta de Le Pen han de fer replantejar l'estratègia a Macron.

I Zemmour?

La dreta tradicional també s'enfonsa en aquesta regió amb una candidata, Valérie Pécresse, que acaba de certificar la mort d'aquest partit històric, LR, que no guanya a cap departament. A tall anecdòtic, l'encara més ultra de dretes que Le Pen, el candidat Éric Zemmour no esgarrapa ni un vot als municipis de Prunet i Bellpuig, Casafabre, Fossa, Caudiers de Conflent, Planès, Fillols i Orellà. La portada del diari de referència a la Catalunya Nord, L'Independant, situa en portada els resultats en tant % a tota França i destaca dues conclusions dels obtinguts a la Catalunya Nord: "Com l'any 2017" i "Le Pen, al capdavant de la cursa".

Portada del diari L'Independant

És interessant llegir la premsa local ja que si ho traslladem a l'estatal, les advertències d'un triomf de l'extrema dreta també es constaten. Al diari d'esquerres Libération obren amb la frase: "Aquesta vegada és perillós de veritat", referint-se a Le Pen.

Portada del diari Libération