Fa dues setmanes, una exposició organitzada per la Guàrdia Civil en  motiu del 12 d'Octubre va provocar molta indignació a Castella i Lleó, autonomia on governen PP i Vox, però també arreu de l'Estat. En ella, es parlava de la resistència antifranquista de després de la Guerra Civil com a "sublevats", mentre que se suprimia la informació sobre el cop d'estat del 1936, que es bateja com a aixecament i sublevació, però en cap cas s'utilitza la terminologia més habitual. Ara, dies després, la Guàrdia Civil ha reconegut els seus errors i han rectificat. Concretament, des de les altes instàncies del cos es parla d'una "incorrecció, errada o expressió inapropiada" per referir-se al fet de parlar de revoltats en referència a la resistència antifranquista en lloc dels autors del cop d'estat. 

La guàrdia civil treu pit del seu antifranquisme 

Va ser eldiario.es que va informar del que estava passant en aquesta exposició en motiu del dia de la Verge del Pilar, que és la patrona del cos, i ara, des de la Guàrdia Civil han volgut donar les gràcies als mitjans de comunicació que es van fer ressò dels fets, i per això ara han anunciat que corregiran i adequaran el contingut de la mostra en funció de la nova llei de Memòria Democràtica que ha estat aprovada en els últims dies. Així, en el panell dedicat al paper de la Guàrdia Civil després de la Guerra, i on s'explica com el cos va lluitar contra la resistència antifranquista, més coneguda com els maquis. En aquest panell, la policia els descrivia com una amenaça que no s'eliminarà fins al 1942, i que per aconseguir-ho es van crear les "contrapartides", formades per guàrdies civils que es feien passar per guerrillers i anaven vestits com ells. A aquests maquis, els guerrillers antifranquistes, els defineixen com a "sublevats", un terme que normalment s'utilitza per parlar dels organitzadors del cop d'Estat del 36.

Ara, tal com publica també l'edició de Castella i Lleó d'eldiario.es, la cúpula de la Guàrdia Civil reconeix que tot i que el contingut de l'exposició es revisa constantment, se'ls hi va colar una "expressió inapropiada" sobre la guerrilla. A més, han intentat esclarir tots els dubtes que s'aboquen sobre el cos, assegurant que estan compromeses amb la memòria democràtica i remarcant la seva tasca en els últims anys per a aconseguir retirar tots els símbols de l'època del franquisme que encara hi havia a Espanya, més de 50 anys després de la mort de Franco. 

Els efectes de la nova llei de memòria democràtica 

Aquest mateix mes d'octubre, la llei de memòria democràtica ha rebut el sí definitiu del Senat, sense que el PSOE hagués d'acceptar cap de les esmenes d'ERC. Es tracta d'una norma amb la qual es vol reforçar el compromís de l'Estat en la recerca de desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme, alhora que obre la porta a estudiar possibles vulneracions de drets humans entre el 1978 i finals del 1983. Va ser pactada amb EH Bildu, Más País, PDeCAT i PNB al principi, mentre que ara ha comptat amb 128 vots a favor, 113 en contra i 18 abstencions. La cambra alta ha rebutjat els vetos del Partit Popular, Vox, Ciutadans i UPN, de la mateixa manera que ha descartat les 521 esmenes al text que venia de la cambra baixa. Una de les famílies més afectades per aquesta llei és la família Franco, que perdrà el seu ducat, tot i el rebuig dels seus membres