Primers moviments en la investigació del Tribunal Suprem al fiscal general de l’Estat per presumpta revelació de secrets en la causa d’Alberto González Amador, la parella d’Isabel Díaz Ayuso. Una unitat de la Guàrdia Civil s’ha personat aquest matí a la seu de la Fiscalia General de l’Estat per escorcollar el despatx institucional d’Álvaro García Ortiz amb l’objectiu de confiscar tots els seus dispositius electrònics, segons avança El Mundo. És una de les primeres diligències que ha acordat el jutge del Tribunal Suprem que està instruint el cas, Ángel Hurtado, que també ha decretat el secret de les actuacions durant un mes. Fa una setmana, González Amador va demanar al Suprem que s’accedís al correu de García Ortiz per revisar els emails enviats i rebuts entre el 5 i el 18 de març del 2024 amb l’objectiu d’esbrinar qui va filtrar les seves dades personals. Posteriorment, l’ABC ha informat que la Guàrdia Civil ha confiscat el mòbil del fiscal general de l’estat. El mateix mitjà relata que la providència del jutge demanava recopilar tota la “documentació en suport paper o informàtic que tingui relació directa amb els fets investigats” per “evitar l’eliminació intencionada d’informació que pogués ser d’interès per a la investigació”.
🔎 L’incendi que ha desencadenat la imputació d’un fiscal de l’Estat per primera vegada a la història
🗓️ Del correu de la parella d’Ayuso al Suprem: vuit mesos i un fiscal de l’Estat investigat per primer cop
Just aquest matí, el magistrat ha instat el fiscal general de l’Estat a designar un advocat per “no generar-li indefensió”. Ha assenyalat que la fiscal en cap provincial de Madrid, Pilar Rodríguez Fernández, està representada per l’Advocacia de l’Estat, però que, en canvi, no consta cap representació per part d’Álvaro García Ortiz. A més, Ángel Hurtado ha traslladat a les acusacions populars personades, que són la Fundació Fòrum Llibertat i Alternativa, Manos Limpias, l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Madrid i l’Associació Professional i Independent de Fiscals perquè, en el termini de cinc dies, es pronunciïn sobre la possibilitat d’agrupar-se. Així mateix, l’instructor ha deixat pendent el pronunciament sobre les diligències que ha demanat practicar Alberto González Amador i la suspensió cautelar de funcions del fiscal general de l’Estat que ha sol·licitat Manos Limpias. Ho resoldrà en una providència a part.
La causa del Suprem contra el fiscal de l’Estat per revelació de secrets en el cas de la parella d’Ayuso
Fa quinze dies, el Tribunal Suprem va obrir una causa contra el fiscal general de l’Estat per investigar si va cometre un delicte de revelació de secrets sobre la investigació de presumpte frau fiscal d’Alberto González Amador. La Sala Penal de l’Alt Tribunal va acollir per unanimitat la petició tant de la parella d’Isabel Díaz Ayuso com del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que acusen el fiscal de l’Estat d’haver revelat informació privada amb el comunicat que va difondre per aclarir que va ser González Amador (i no al revés) qui va oferir un pacte a la Fiscalia i qui va admetre el frau a Hisenda per no entrar a la presó. El Suprem va reconèixer que, de la transcripció de la nota controvertida, es dedueix que, “aparentment, no hi ha informació indegudament revelada, davant del coneixement públic dels fets”, però va argumentar que, de la instrucció del TSJM, sí que “es desprèn que hores abans de la nota de premsa, els correus entre el fiscal del cas i el lletrat del particular van ser revelats” quan estaven “en poder” del fiscal general de l’Estat i de la fiscal en cap provincial. I aquí el Suprem va apreciar un “perjudici derivat de les revelacions”.
Malgrat això, Álvaro García Ortiz va deixar clar que no dimitiria esgrimint que la seva continuïtat era el “menys costós i més prudent per a la institució a mitjà i llarg termini”. Posteriorment, el govern espanyol li va mostrar el seu “suport total”, el PP li va exigir la seva dimissió immediata perquè no continuï “contaminant tot el que fa la Fiscalia”, els fiscals conservadors el van acusar de generar una “tensió sense precedents” i els fiscals progressistes van verbalitzar la seva “total discrepància” amb l’argumentació del Suprem.