Desmemoriats. Els sis agents de la Guàrdia Civil que van intervenir en la investigació de tretze veïns de Catalunya, membres de CDR i acusats de terrorisme el 2019, en l'anomenada Operació Judes, no han aclarit quin és l’origen de la instrucció ni perquè la van fer. Els agents han declarat  aquest dilluns com a testimonis davant del titular del jutjat d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional, a petició dels advocats d’Alerta Solidària, que representen a la majoria d’encausats, per aclarir arran de quin indici van seguir-los i intervenir les seves comunicacions. “Ha estat una presa de pèl i es confirma que aquest cas és una operació d’Estat contra l’independentisme català”, ha denunciat l’advocat Xavier Monge.

La instrucció del cas dels CDR està gairebé conclosa, però les  defenses van presentar recursos  perquè el jutge Manuel García-Castellón no es facilitava tota la documentació, com ara els àudios complets de les escoltes telefòniques. El març passat, la sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional  per tercera vegada tornava  a donar la raó als advocats d’Alerta Solidària, i ordenava que per garantir el seu dret de defensa  que calia que poguessin interrogar als agents que van fer la instrucció. Segons els advocats, però, tres dels agents han explicat que només feien tasques d’oficina, uns altres no recordaven el nom de la persona a qui seguien, i la  instructora només responia “no ho recordo, no ho sé”. L’advocat Xavier Monge ha alertat al magistrat que li digués a la testimoni que podia incórrer en fals testimoni, però  García-Castellón li ha dit que no li podia tornar la memòria, segons ha afirmat l’advocat d’Alerta Solidària. I finalment, el que era el cap de l’operatiu  i del servei d’informació a Catalunya del setembre de 2017 a maig del 2021  tampoc ha donat detalls de res i apel·lava que algunes coses podrien estar secretes, quan no és així. “Quina una presa de pèl!”, ha sentenciat Monge.

Vulneracions

Els advocats defensors han insistit a reclamar la documentació que les falta de la causa,  tot i que la sala penal de l’Audiència Nacional els va donar la raó, i des del jutjat se’ls ha respost que se’ls facilitarà la resolució on es van arpovar les escoltes telefòniques i els seguiments, on podria desvetllar-se el quan, com i perquè de la investigació, tot i  que no és  segur. “El jutge manté una desobediència reiterada a les resolucions de la sala”, han manifestat Monge. El jutge García-Castellón manté secreta una investigació des  del 2017, a més de tenir una altra sobre els organitzadors de Tsunami Democràtic, també secreta i on per ara es coneixen com a principals investigats l’exdirigent de CDC David Madí i l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell, ja que els va reclamar al titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, que els investiga en el cas Volhov.

El setembre passat, el magistrat va processar els acusats per pertànyer a organització terrorista i, en la resolució, calca la mateixa expressió del fiscal quan exposa que la tardor del 2017, com que no va prosperar el procés d’independència a Catalunya, “una part de la ciutadania va tenir un sentiment de frustració” i alguns d’ells com els acusats van optar per accions violentes. Una d’aquestes accions era ocupar el Parlament, a través de l’encàrrec d’un anomenat CNI català, que els deixaria entrar per la porta principal, i que l’operació tindria un pressupost d’uns 6.000 euros. Res s'ha aclarit d'aquest extrem. I a alguns, la fiscalia els acusa de tenir materials per fer explosius.

Dels tretze acusats inicials, el març passat l’Audiència Nacional va arxivar la causa contra el sabadellenc Xavier Duch, detingut el 23 de setembre de 2019, juntament amb altres vuit persones en l’operació Judes (després ampliada a quatre veïns més) per raons mèdiques.  Ara, les defenses estudien si demanen més proves, i reben, finalment, la reclamada.