La Guàrdia Civil ha conclòs el seu informe definitiu sobre els CDR que van ser detinguts al setembre del 2019, i segueix acusant-los de formar una "organització terrorista", segons informa El Confidencial. 

L'institut armat espanyol afirma en l'informe que presumptament planejaven atemptats, sabotatges i l'assalt del Parlament com a resposta a la sentència contra els consellers i els líders d'entitats socials per l'1-O. Segons l'informe, els CDR investigats formaven "una organització criminal amb finalitat terrorista" i disposaven de "laboratoris" i material "per elaborar compostos explosius". 

L'informe s'ha incorporat al sumari de l'anomenada operació Judes, que instrueix el Jutjat número 6 de l'Audiència Nacional al voltant de 13 CDR que consideren presumptes membres d'uns Equips de Resposta Tàctica (ERT), que seria un subgrup dels CDR que presumptament tenia com a "objectiu comú (...) coadjuvar a la independència de Catalunya" mitjançant l'execució de diferents accions de caràcter violent i, especialment, "el projecte d'assalt, ocupació i defensa del Parlament de Catalunya", assenyalen els responsables de les diligències.

Segons l'informe, hi havia unes esferes superiors que van impartir ordres a l'organització i hi vinculen un CNI català, "una plataforma encara no identificada que estava en contacte amb un dels principals implicats, Xavier Buigas", i que suposadament va donar instruccions per a "la defensa de Parlament" quan arribés l'anomenat dia "d", "amb la finalitat de produir un efecte desestabilitzador a l'Estat espanyol" amb motiu de la publicació de la sentència de Tribunal Suprem contra els organitzadors del referèndum del 2017.

També acusen els CDR de fer recerques a internet sobre el president del PP, Pablo Casado, i altres polítics.

"Represaliats"

Nou persones vinculades als CDR van ser detingudes el 23 de setembre per aquest cas i després van ser posades en llibertat sota fiança. En un comunicat conjunt van lamentar que "continuaven" sent "represaliades" pel seu "posicionament polític" perquè tot i que ja no estaven a la presó, continuaven "pendents d'unes acusacions molt greus".

"Encara que les nostres companyes siguin a casa amb les seves familiars i amigues, continuen sent represaliades pel seu posicionament polític en favor del dret a l'autodeterminació i la seva participació en les mobilitzacions", indicava el text. "La impossibilitat de programar a llarg termini, d'idear plans de futur i de tenir els moviments limitats, són altres cares d'aquesta repressió", afegia el document que havien difós a Twitter.

"Ens reafirmem en el fet que es tracta d'una operació política articulada des del poder policial i judicial que respon a la necessitat del règim del 78 de fer front a aquelles que posen en qüestió la vulneració de drets constants que s'hi pateixen", afirmava el comunicat. Afegien que l'operació era "dins la causa general contra l'independentisme, criminalitzar les respostes populars enfront de les lògiques d'Estat, aquelles lògiques que no permeten cap dissidència en la defensa dels drets nacionals i socials".

A la fotografia, alguns dels CDR detinguts en una roda de premsa al Parlament | Sergi Alcàzar