La Guàrdia Civil ha remès al jutge Pablo Llarena un informe final sobre els implicats en el procés independentista de Catalunya, en el qual cita 50 persones i inclou una descripció individualitzada de l'actuació dels 28 investigats pel Suprem. Separa els presumptament implicats entre el comitè estratègic del procés (20) i el comitè executiu (30), amb Jordi Turull com a primer nom d'aquest.

L'informe defineix Turull com una figura "extraordinàriament rellevant" en el procés, diu que va participar en sis reunions preparatòries i va ser responsable de la campanya de difusió i publicitat. El cos policial assegura que Turull va demanar per carta a Junqueras 3,4 milions per a una campanya "de contingut cívic que en realitat pretenia promoure el referèndum".

És el cop de gràcia de la Guàrdia Civil a Jordi Turull 24 hores abans que comparegui davant el jutge Llarena en la vista per revisar les seves mesures cautelars. Ell i la resta d'imputats que són diputats han de passar per aquest tràngol on la fiscalia podria demanar que entrin a la presó fins que es faci el judici. Això implicaria tancar a la presó, sense judici i de manera provisional, presidenciable de la generalitat a mig investir i pendent de la segona volta de la votació.

És l'escac i mat del magistrat que demà, a més, dirà a cada un dels advocats dels 28 acusats de què se'ls acusa finalment. En funció d'aquestes acusacions i de la intervenció de Turull avui al ple d'investidura, la fiscalia demanarà presó o no. I ara hi ha un nou element sobre la taula: un informe de la Guàrdia Civil presentat el mateix dia de la investidura.

L'informe s'hauria elaborat a partir del document Enfocats i l'agenda Moleskine requisada a Josep Maria Jové, punxades telefòniques, correus electrònics confiscats i intervencions públiques.

La Guàrdia Civil també considera provat una despesa d'almenys 701.511 euros per al referèndum il·legal del passat u d'octubre a través de la conselleria que dirigia l'ara candidat a presidir la Generalitat.

Aquesta quantitat procedeix dels 198.871 euros que hauria assumit la Conselleria de Presidència de la factura total d'Unipost, per la despesa que va suposar el subministrament de paperetes, el cens electoral i les citacions als components de les meses electorals. El cost total d'aquests conceptes va ser de 979.661 euros, però el pagament es va repartir entre 5 conselleries.

3,43 milions per a l'1-O

A aquesta quantitat que va assumir el Departament de Turull se sumen els 502.639 euros per a despeses del disseny i inserció de publicitat anunciant la celebració del referèndum i el registre de catalans a l'exterior.

Tot i que la petició que va realitzar a Oriol Junqueras va ser de 3,43 milions d'euros per promoure la realització del referèndum. A la qual cosa caldria afegir l'adquisició de dominis a internet relacionats amb el Pacte Nacional pel Referèndum.

Entre les proves que aporten al jutge Pablo Llarena, que investiga el procés, els investigadors consideren que la pàgina web del referèndum "es va gestionar també en part des de Presidència". Referent a això, exposen que el director general d'Atenció i Difusió d'aquest Departament, Jordi Graells, "es va negar a rebre el manament del TSJC en el qual se li ordenava bloquejar la pàgina web / nivell / referendum2017".

Graells va al·legar que no podia contactar amb el seu superior Antoni Molons —detingut i posat en llibertat amb càrrecs la setmana passada per ordre del Jutjat 13 de Barcelona— ni amb Carles Corcoll, responsables d'aquella direcció al CTTI.

En l'informe també es deixa constància que Jordi Turull va participar com a membre del Govern en la formalització del decret de convocatòria del referèndum de l'1-O i després de l'acord del Govern pel qual aquest s'encarregaria de l'execució del referèndum. "Va assumir la responsabilitat solidària de les decisions col·lectives i col·legiades que s'adoptessin per a aquell fi", segons els investigadors, que afegeixen que "de fet, l'acord va ser aprovat a proposta" de Junqueras, Romeva i del propi Turull.

Les 6 reunions

Per la Guàrdia Civil, tot i que Turull no va accedir al càrrec de conseller de Presidència fins a juliol del 2017 —fins aquest moment tenia el càrrec de president del grup JxSí al Parlament català—, era una persona "tremendament propera al procés "i de molta importància de CDC".

Així ho dedueixen de la seva participació en les sis reunions que apareixen reflectides en l'anomenada "agenda del procés". L'informe a què ha tingut accés Europa Press les cita totes i resumeix el contingut. La primera és del 7 de gener del 2016 i s'emmarca en la negociació per elegir el president de la Generalitat. En ella, Turull va acusar la CUP d'estar "vetant" Artur Mas quan el seu partit no els deia a ells qui havia de liderar la CUP. En aquesta trobada també van estar ANC, Òmnium i l'Associació de Municipis per la Independència.

La segona trobada està datada el 8 de gener del 2016, a la seu de l'ANC primer, on va dir que no volia discutir sobre les diferències amb la CUP sobre Artur Mas i en una segona part, a l'Hotel Balmes, en què va demanar a la CUP una proposta clara al·legant que l'objectiu era "obtenir la majoria operativa necessària per executar el full de ruta amb disciplina".

La tercera trobada, de 23 de febrer del 2016, va ser amb Puigdemont, Neus Munté, Joan Vidal, Raül Romeva, Artur Mas, Jové, Marta Rovira i Oriol Junqueras. Van tractar els passos a seguir i les fases i seqüències del procés: lleis (de transitorietat jurídica i procés constituent), declaració d'independència, eleccions constituents, referèndum constituent i en quin moment fer la desconnexió.

El 30 de juny del 2016 va tenir lloc la quarta trobada en què participa Turull, es va parlar sobre si fer un RI o RUI (referèndum d'independència o el referèndum unilateral d'independència) amb Puigdemont, Artur Mas, Junqueras, Rovira i Romeva i van concloure que aplicarien la via unilateral. Deliberar sobre fer el referèndum abans de les eleccions constituents, la llei de transitorietat i el calendari i van valorar celebrar el referèndum a l'octubre.

La cinquena trobada en què Turull va participar va ser el 31 d'agost del 2016 a Canonges, la residència oficial del president català, amb la presència de Puigdemont, Munté, Joan Vidal, Romeva, Mundó, Artur Mas i Rovira. L'ara candidat va expressar la seva por perquè es desestabilitzés el Parlament i va al·legar que no podien generar inseguretat i que si cessaven els lletrats, que s'ho estaven plantejant, la generarien. L'última reunió que apareix en aquesta agenda es va produir el 22 de setembre del 2016 a Canonges, al costat de Puigdemont, Junqueras, Forcadell, Joan Vidal, Munté, Pascal, Rovira i Mas.

Telèfons punxats

Els investigadors també han facilitat al Tribunal Suprem les intervencions telefòniques en què apareix implicat directament o indirectament Turull i que el situen com la persona que pren decisions en assumptes com la publicació del decret de convocatòria del referèndum il·legal o de les que han de prendre els seus subordinats sobre modificacions a la pàgina web del referèndum.

Pel que fa a les declaracions públiques, la Guàrdia Civil en cita algunes d'elles, entre les quals destaquen els atacs al govern espanyol per gastar diners en noliejar vaixells per als policies que es van traslladar a Catalunya per tal d'evitar l'1-O o en què afirmava que els treballadors, fossin o no funcionaris, participarien en el referèndum "de manera voluntària".

La llista

El comitè estratègic:

- CARLES PUIGDEMONT. L'expresident va ser el "màxim responsable" al costat d'Oriol Junqueras d'activar la via unilateral", i tots dos —amb Raül Romeva— van estar al comandament d'organitzar el referèndum. En correus que se li van intervenir va difondre el relat independentista a organismes i autoritats internacionals, com "polítics nord-americans influents", i també va agrair al major dels mossos Josep Lluís Trapero no haver impedit l'1-O malgrat les ordres judicials.

- ORIOL JUNQUERAS. L'exvicepresident apareix esmentat com "OJ" en diverses reunions del full de ruta per a la independència i dels seus correus intervinguts amb Jordi Turull es conclou que "va facilitar el finançament de la campanya publicitària" de l'1-O. El seu departament va ser un dels que va pagar part (193.889 euros) de l'enviament postal de paperetes.

- MARTA ROVIRA. La secretària general d'ERC va participar en reunions per preparar el procés des del març del 2015 fins a setembre del 2016, segons l'agenda de Jové. Amb aquest exconseller va mantenir converses punxades sobre els locals per al referèndum. En una, Rovira explicava que estava en un grup de WhatsApp amb els alcaldes de l'Associació de Municipis per a la Independència (AMI) on li van comentar que volien seguir l'estratègia d'Ada Colau: que la Generalitat digués quins locals volia obrir.

- LLUÍS MARIA COROMINAS. El president del grup de JxSí i exvicepresident primer del Parlament va estar en tres reunions de preparació de l'1-O, identificat a l'agenda de Jové com "LC". Va presentar dues propostes al ple del Parlament per debatre la declaració unilateral d'independència (DUI) i sobre el procés constituent posterior, "malgrat les advertències dels lletrats".

- ANNA GABRIEL. La portaveu de la CUP va estar en dues reunions preparatòries, una d'elles l'anomenada "War Room" (sala de guerra) en la que va dir que no renunciaria a l'estratègia de la desobediència. En les seves declaracions públiques i a la premsa "queda patent" que la seva voluntat era una DUI "efectiva i sense dilacions".

- MIREIA BOYA. La Guàrdia Civil analitza notícies de premsa sobre l'expresidenta del grup parlamentari de la CUP en les quals s'afirma que fins i tot "va facilitar el seu habitatge perquè es votés en diversos municipis de la Vall d'Aran". Va presentar una proposta parlamentària per debatre la DUI en contra de les advertències dels lletrats del Parlament.

- JORDI SÀNCHEZ. El president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) va estar a la reunió "últim intent" de l'agenda de Jové al gener del 2016. Dels seus correus intervinguts s'extreu que l'ANC era "un pilar bàsic en la construcció del procés independentista doncs marcava el camí a seguir". Sànchez va negociar "amb els alts càrrecs del Govern" i va participar "en l'estratègia de desobediència, ruptura, conflicte i atac a l'Estat".

- AGUSTÍ ALCOBERRO. El vicepresident de l'ANC "en els seus discursos ve atacant contínuament i permanentment l'Estat" i "va alarmant del que diu que és un brot de violència feixista" després de l'aplicació del 155.

- JORDI CUIXART. El president d'Òmnium figura també a la reunió "últim intent" sobre el procés independentista i en els seus correus intervinguts s'extreu la seva "elevadíssima implicació" per organitzar l'1-O, fins al punt que personal que estava a les taules li va consultar com resoldre problemes tècnics. Els correus constaten "la unitat d'acció" entre el Govern i Òmnium.

- MARCEL MAURI. Com a exvicepresident d'Òmnium va ser el cap visible després de l'ingrés a la presó de Cuixart i va cridar a la mobilització per "aturar l'espiral de repressió de l'Estat espanyol".

- NEUS LLOVERAS. A la presidenta de l'Associació de Municipis per a la Independència (AMI) se li va punxar una conversa amb Jové en la que van parlar de la cessió de locals dels ajuntaments per a l'1-O i es va oferir per pressionar Ada Colau perquè no estava disposada a cedir espais de votació.

- JORDI GASENI. Vicepresident de l'AMI i alcalde l'Ametlla de Mar (Baix Ebre) que va publicar a Twitter un vídeo triturant el requeriment del Govern als ajuntaments dient-los-hi que no podien cedir locals a l'1-O.

- EUDALD CALVO. També vicepresident de l'AMI, va cridar a la mobilització amb vista a l'1-O i va definir de "cop d'Estat" les actuacions policials. Va triturar també el requeriment del Govern que va rebre com a alcalde d'Argentona (Maresme).

- CARLES VIVER I PI-SUNYER. President de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, va estar lligat amb la redacció de la llei de transitorietat. Va participar en reunions del full de ruta del procés i en una conversa després que registressin el seu despatx per ordre del Jutjat 13 de Barcelona va dir que "ell estava molt net" perquè havia esborrat els missatges del seu mòbil per consell de l'exconseller Jordi Jané.

- VÍCTOR CULLELL I COMELLAS. Va ser secretari del Consell Assessor de Transició Nacional i secretari del Govern i en els seus correus s'extreu que va saber de contractacions públiques per incrementar l'autogovern.

- JOSEP MARIA RENIU. Membre del Consell Assessor de Transició Nacional i director d'oficina de millora de les institucions de l'autogovern. Va participar en reunions per dissenyar una estratègia sobre el procés a nivell parlamentari, implementar la desconnexió amb Espanya i avaluar les possibles reaccions de l'estat. Va utilitzar persones i mitjans materials per gestionar des de la seva oficina el desenvolupament d'un futur autogovern al marge de l'Estat.

- NEUS MUNTÉ. Portaveu del Govern i consellera de la Presidència fins al juliol passat, quan es va apartar del procés, substituint-la Turull. Va participar en les reunions claus que van traçar el full de ruta sobiranista. Va dubtar sobre si un referèndum unilateral era viable perquè permetia culminar molt bé el full de ruta, però suposava un canvi del que tenien pactat.

- MARTA PASCAL. Diputada autonòmica i coordinadora general del PDeCAT. Només apareix en una reunió amb líders sobiranistes sobre pressupostos, referèndum i full de ruta. Va avalar diverses vegades la via unilateral en cas que guanyés el sí l'1-O per fer efectiu el mandat rebut pels votants.

- CARME FORCADELL. Presidenta de l'ANC fins que va ser designada presidenta del Parlament. Des de l'entitat sobiranista va ser constant la seva labor de traslladar a la societat que Catalunya seria independent i que es constituiria en nou estat en el si d'Europa. I al Parlament va autoritzar la tramitació de les lleis claus del procés sense respectar les contínues advertències dels lletrats de la cambra catalana davant una possible desobediència al TC.

- ARTUR MAS. Expresident de la Generalitat i personatge clau en totes les decisions adoptades pels comitès a l'ombra. Va ser condemnat per un delicte de desobediència i inhabilitats per celebrar la consulta del 9N. Durant el seu mandat va aprovar la declaració de sobirania i va impulsar la transició nacional. Compartia els plans de Puigdemont, però advertia de la necessitat de controlar la seguretat i que el conflicte amb l'Estat seria més fort conforme s'avanci a la independència.

El comitè executiu:

- JORDI TURULL. Exportaveu parlamentari i exconseller de Presidència i portaveu. Una figura "extraordinàriament rellevant" en el procés, va participar en sis reunions preparatòries, va ser responsable de la campanya de difusió i publicitat. Va demanar per carta a Junqueras 3,4 milions per a una campanya de contingut cívic que en realitat pretenia promoure el referèndum.

- RAÜL ROMEVA. Exconseller d'Afers Estrangers. Va tenir una participació fonamental" en la "internacionalització" del procés. El situa entre els ideòlegs de l'1-O. Va assistir a les reunions preparatòries. Va implementar el registre de catalans a l'exterior, usat com a cens de residents a l'estranger. Va autoritzar els pagaments de 119.700 euros per als observadors internacionals.

- ANTONI COMÍN. Exconseller de Salut. Va gestionar amb Jové els locals per a l'1-O. Va prendre el control de tots els consorcis sanitaris. Els seus correus mostren una gran vinculació amb les associacions independentistes.

- JOSEP RULL. Exconseller de Territori. Com la resta de membres del Govern, va assumir la responsabilitat solidària i col·lectiva en l'organització de l'1-O i va compartir part dels diners pagats a Unipost per les paperetes.

- DOLORS BASSA. Exconsellera de Treball. Des del seu departament es va fer una base de voluntaris per a l'1-O. Va encoratjar la mobilització social. Va donar instruccions als sindicats per informar els afiliats del seu dret a gaudir del temps disposat per exercir el seu dret a vot. Els serveis mínims que va fixar per a la vaga del 3-O van ser inferiors als habituals, cosa que va col·lapsar el transport públic i va tancar els col·legis.

- MERITXELL BORRÀS. Exconsellera de Governació. El seu departament va desenvolupar el sistema de vot per a catalans a l'exterior i es sospita que es va crear el web referendum.cat.

- CLARA PONSATÍ. Exconsellera d'Ensenyament. Va facilitar els mitjans al seu abast, inclosa la cessió de centres educatius, per celebrar el referèndum. Va assumir el control dels centres i va garantir que estarien oberts. Va contactar amb autoritats escoceses per difondre el relat.

- JOAQUIM FORN. Exconseller d'Interior. Va tensionar el cos dels Mossos portant-lo a desobeir resolucions judicials, però procurant emmascarar aquesta desobediència. Hi va haver unitat d'acció amb Cèsar Puig, Pere Soler i Josep Lluís Trapero. Es van fer els passos perquè els Mossos tinguessin actitud passiva davant el mandat judicial d'impedir l'1-O, en múltiples ocasions incorrent en omissió del deure.

- LLUÍS PUIG. Exconseller de Cultura. Va fomentar la internacionalització del procés amb el possible enviament d'un manifest de suport al referèndum.

- CARLES MUNDÓ. Exconseller de Justícia. Va participar en les reunions preparatòries i des del seu departament es va rebutjar la recomanació del TSJ que els jutjats de guàrdia l'1-O obrissin les seves portes abans de l'horari habitual.

- SANTI VILA. Exconseller d'Empresa. Va signar el decret de convocatòria, com la resta del Govern. Va ocultar a la població el risc i perill financer que corrien les empreses radicades a Catalunya.

- MERITXELL SERRET. Exconsellera d'Agricultura. Va escriure dues cartes amb data del 27 d'octubre en les quals es presenta com a ministra d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de Catalunya, a punt per ser enviades a dos comissaris europeus informant-los de la declaració d'independència. Els deia a tots dos que seguiria complint les seves obligacions amb els programes de la Comissió Europea.

- JOAQUIM NIN. Exsecretari general de Presidència. Va jugar "un paper molt important" en la preparació i finançament del referèndum. Se'l vincula amb la malversació de cabals públics en la que també participa el seu cap, Jordi Turull.

- JOSEP MARIA JOVÉ. Exsecretari general de Vicepresidència, Economia i Hisenda. Un dels cervells de l'organització logística del referèndum. Va gestionar magatzems, col·legis, va buscar alternatives on els alcaldes no volien col·laborar. "Autèntic estrateg" al qual es va confiscar el document EnfoCATs i l'agenda Moleskine.

- PERE ARAGONÈS. Exsecretario de Economia. El situa al nivell de Lluís Salvadó. Entre d'altres coses, se'l responsabilitza de dissenyar uns pressupostos que preveiessin la realització del referèndum i la creació de l'administració tributària catalana.

- LLUÍS GUINÓ. El vicepresident de la Mesa del Parlament, de CDC, "no va respectar" l'informe del lletrat i del secretari general de la Cámara, que el van advertir que la tramitació de les lleis de desconnexió era inconstitucional.

- ANNA SIMÓ. L'exsecretària primera de la Mesa, d'ERC, tampoc va respectar aquell informe.

- JOAN JOSEP NUET. A l'exsecretari tercer de la Mesa, de Catalunya en Comú, se li atribueix també no respectar aquell informe.

- RAMONA BARRUFET. La que fou secretària quarta de la Mesa, de CDC, no va respectar l'esmentat informe.

Finalment, la Guàrdia Civil enumera onze exsecretaris generals del Govern que van poder jugar un paper en el procés independentista, ja que, com va dir l'exsecretari general de Presidència Joaquim Nin, tenien coneixement del que volia fer l'executiu català i eren les persones "més pròximes als consellers". Es tracta de:

- ALEIX VILLATORO (Exteriors).

- FRANCESC ESTEVE (Governació).

- MARIA JESÚS MIER (Ensenyament).

- ALBERT SERRA (Salut).

- CÈSAR PUIG (Interior).

- FERRAN FALCÓ (Territori).

- MARIA DOLORS PORTÚS (Cultura).

- ADRIÀ COMELLA (Justícia).

- JOSEP GINESTA (Treball).

- XAVIER GIBERT (Empresa).

- DAVID MASCORT (Agricultura).