La Guàrdia Civil va tenir l'autorització de l'Audiència Nacional per a la intervenció telefònica —i en alguns casos posar-hi un programari remot (no s'aclareix quin)— en uns 40 mòbils de polítics i activistes independentistes, entre els anys 2019 i 2020, segons recull el sumari del cas Tsunami Democràtic, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, que fa un any ja va avançar aquesta investigació prospectiva. El diputat de Junts, Joan Canadell, quan era president de la Cambra de Comerç de Barcelona, és una de les persones amb el mòbil intervingut fins al juny de 2020, i també l'empresari Joan Matamala, germà de Josep Maria Matamala, amic del president a l'exili, Carles Puigdemont, i exsenador. La majoria de les converses transcrites, com d'interès, era la constitució del Consell de la República, a més de les mobilitzacions contra la sentència del Suprem als independentistes catalans, el 14 d'octubre de 2019.

També l'exdiputat de la CUP, David Fernández, és un dels afectats i a qui es va autoritzar posar un seguiment remot el gener i març de 2020, però la Guàrdia Civil no va poder fer-ho, tot i que sí que li van intervenir el telèfon, segons ha avançat Vilaweb. Es dona la circumstància que David Fernández, juntament amb l’exdiputat de la CUP al Congrés Albert Botran, i Carles Riera, diputat al Parlament, van presentar una querella contra el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) per haver-los espiat amb el programari Pegasus, i l’empresa NSO, propietària del sistema.  L’advocat, Benet Salellas, va presentar la querella en nom de tots tres, que investiga el jutjat d’instrucció 32 de Barcelona, que va investigar els primers querellats d’ERC. Tots tres formen part de la llista de 65 persones espiades, segons la investigació Catalan Gate feta pel grup canadenc Citizen Lab. Matamala i Canadell també surten en aquesta llista.

L'exdiputat dels Comuns, Albano Dante Fachín també ha denunciat aquesta setmana que va ser espiat per la Guàrdia Civil en la causa de Tsunami Democràtic, juntament amb la seva companya de l'informatiu Octuvre.cat.

Dante Fachín també està en la llista dels 65 espiats per Pegasus, però encara no s'ha aclarit que sigui la mateixa investigació i que ho ordenés també el jutge del cas Tsunami, Manuel García-Castellón. Això no obstant, hi ha més noms que coincideixen tant a la investigació de CatalanGate com en el cas de Tsunami Democràtic, un d'ells és l'informàtic Elies Campo.

Control remot, com als CDR

En el sumari del cas Tsunami, el magistrat García-Castellón no només va autoritzar la intervenció de telèfons, sinó també la instal·lació “d’un sistema d’interceptació SIL d’un sofware, que permeti, de forma remota i telemàtica, l’examen a distància i sense coneixement del seu titular del contingut”, segons escriu en una resolució del 10 d’octubre de 2019 per a 2 mòbils d’un dels investigats durant un mes, en considerar-lo perillós pel delicte de terrorisme. Un dels indicis que indica la Guàrdia Civil és que és “líder d’una força clandestina per alterar la pau pública”, i una de les mobilitzacions que ha promogut és el “pícnic per la República”.

S'hi detalla que aquest programari després de la seva instal·lació als dispositius informàtics i mòbils "procedirà a enviar a través de tecnologia de comunicació de paquets de dades encriptades, per garantir la confidencialitat, al Sistema d'Interceptació de Telecomunicacions de la Guàrdia Civil la informació necessària per a la investigació. El jutge, a més, permet que el software entri a l'agenda de contactes, al registre de trucades, al compte del correu associat al terminal, a l'historial de navegació web. Tot, vaja.

Aquest sistema de control remot va ser permès pel mateix jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón en la causa dels CDR de l'Operació Judes, que es va iniciar el 2017 i va ser secreta durant força temps. Inclús es va posar software a l'interior d'un vehicle. En aquest cas, 12 ciutadans independentistes aniran a judici, acusats d'organització terrorista i de tenir material. La Fiscalia les demana penes d'entre 8 i 27 anys de presó.

Els 12 investigats

Les escoltes als 40 mòbils no van tenir gaire èxit i la investigació de Tsunami es va nodrir amb la del cas Volhov, dirigida pel titular del jutjat d'instrucció 1 de Barcelona, que l'octubre de 2020 va fer detenir una vintena de persones, entre ells Josep Lluís Alay, director de l'oficina del president Puigdemont, i el mòbil del qual ha servit per  vestir les acusacions. Alay també ha denunciat en un jutjat de Barcelona, que el seu mòbil va ser infectat amb Pegasus. Finalment, el 6 de novembre passat, el jutge García-Castellón va fer una llista de 12 persones investigades per terrorisme en la causa de Tsunami, entre les quals el president Puigdemont i la secretària general d'ERC, Marta Rovira. El magistrat va ser durament criticat perquè va fer aquesta resolució just la setmana de les negacions del PSOE i Junts per investir Pedro Sánchez i lligar la llei d'amnistia.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!