Pep Guardiola seguirà lluint el llaç groc i no cedirà a la Federació Anglesa de Futbol, perquè defensar la llibertat dels presos polítics catalans és ara part de la seva identitat com a català. Així ho explica el diari britànic The Daily Telegraph en dues pàgines. El reportatge descriu l’actitud de l’entrenador del Manchester City en el context de l’independentisme a Catalunya, mostrat com un moviment sota la repressió de l’Estat espanyol, que manté als seus líders “presoners polítics” o exiliats. El diari, clàssic referent conservador, ven 385.000 exemplars impresos i la versió digital té 6,73 milions d’usuaris únics.
El reportatge ("Futbol polític") obre la portada del quadern d'esports (foto principal). A l'interior, el títol diu: "Catalunya pateix, però en Pep ens defensa":
“Per a Guardiola, la identitat catalana és tan fonamental en la seva vida com el mateix futbol”, escriu des de Barcelona Sam Wallace, periodista sènior de la secció de futbol del diari. “Aquest patrimoni fa Pep més que un entrenador de futbol i arquitecte d’un dels millors equips anglesos”. El periodista explica que el llaç “en favor de l'alliberament dels líders del moviment independentista català, empresonats sense judici per l'Estat espanyol [...] no és negociable”.
Una anècdota il·lustra la intensitat de Guardiola amb la causa dels presos polítics. En un moment del partit de dijous passat, on va guanyar 0-3 l’Arsenal, un espectador li va cridar: “Pep! Catalunya és Espanya!”. Guardiola es va tombar en la direcció del crit amb una ganyota a la cara. És “una raresa en un home que sol estar totalment absort en el joc quan és al camp”, explica Wallace. I conclou: “la qüestió dels presos polítics és fonamental per a ell, potser més que el futbol i la revolucionària versió que està conquerint Anglaterra”.
Un afer d'identitat
Per què? “Ser català tal como s’ho planteja Guardiola és inseparable de l’idioma, la cultura i la història [de Catalunya] com a nació separada. La independència no és una postura política, és un simple afer d'identitat”, resumeix Wallace les seves converses amb amics d’en Pep. “Molts diuen que per a un multimilionari [com Guardiola] seria més senzill ignorar la situació dels presoners polítics catalans, però no hi ha cap perspectiva de compromís sobre aquest punt amb la Federació”.
El reportatge dona context al gest de l’entrenador. Explica el “moment d’ansietat” que es viu a Catalunya i com el govern espanyol aplica un “autoritarisme suau” per a reprimir l’independentisme. En una peça apart torna a anomenar “presos polítics” a Junqueras, Puigdemont i Forcadell, els tres que acompanyen Guardiola en una foto de l’acte en favor del referèndum de l’1-O que es va celebrar a Montjuïc l’11 de juny del 2017.
També defineix Cuixart i Sánchez com a “pacifistes, no polítics; líders dels moviments de base catalans Òmnium i Assemblea Nacional”. Els Jordis, amb Puigdemont i “l'exministre d'interior català, Joaquim Forn, i el vicepresident Junqueras, van aparèixer amb Guardiola” en aquella concentració “donant suport al dret d'autodeterminació”.
L'avís de l'Estat
“El que ha passat als Jordis pot passar a qualsevol”, explica “algú de l’entorn de Guardiola”, que no es vol identificar per por a represàlies, una cosa que sorprèn al periodista. De fet, el tècnic va patir l’escorcoll per la Guàrdia Civil del jet privat en que viatjava amb la seva família. El periodista ho descriu com “un avís”. “Catalunya no té [...] cap dels poders d’un estat, però sí el poder de la intel·ligència i en Pep n’és part”, afegeix aquell anònim.
Wallace explica també que Guardiola és part de les generacions de catalans educades fora de la dictadura franquista que han vist defraudades les seves expectatives per la democràcia a Espanya. A més, recorda que ha estat home de gestos: “Guardiola va ser el primer entrenador del Barça a respondre en català a les rodes de premsa; el primer jugador a celebrar amb la bandera catalana”. També explica la connexió Tarradellas del crit “Ja la tenim aquí!” fet per Guardiola des del balcó de la Generalitat en la celebració de la Champions del 1992.
També es cuida de precisar que “Guardiola només ha defensat públicament el dret de Catalunya a determinar si ha de seguir o no dins d'Espanya, mai què ha de votar la gent”.
Afegeix també que als catalans no els inquieta tant la relació de l’entrenador amb Qatar, país amb casos molt greus d’explotació dels treballadors estrangers.
Dues persones s’identifiquen. Un és l’expresident del Barça Joan Laporta, per a qui “es tracta d’un cas de llibertat d'expressió”. L’altre és Jaume Clotet, director general de Comunicació de la Generalitat: “Vull pensar que cap jugador britànic que temps enrere recolzés la causa contra l'apartheid a Sud-àfrica l’haurien multat. Si en Pep vestís una samarreta en suport de la minoria Rohingya de Birmània suposo que no el castigarien”.