Candidatures vetades, joc brut, llistes negres… Els retrets corren d’una banda a l’altra. L’espectacle públic de les candidatures al Secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana, amb el veto al periodista Antonio Baños, ha mostrat només la punta de l’iceberg de la crisi que viu l’entitat sobiranista. El procés electoral per escollir la nova cúpula ha evidenciat la pugna entre dos projectes amb diferències substancials pel que fa a l’estratègia, que es tradueix en una pugna pel control de l’ANC.

Aquest divendres a mitjanit s’ha tancat la votació telemàtica, i aquest dissabte, de les deu del matí a les dues del migdia, es podrà votar presencialment. Entre les 135 candidatures proclamades, els socis de l’entitat hauran d’escollir els 77 membres del Secretariat Nacional. El següent pas serà l’elecció del president de l’ANC, un càrrec ara buit després de la renúncia de Jordi Sànchez per a ser número dos de JxCat el 21-D. A més, ja fa cinc mesos que és a la presó de Soto del Real. Aquests nous membres l’escolliran en el plenari constituent que se celebrarà dissabte vinent.

La pugna per agafar el relleu de Jordi Sànchez se situa entre dos dels aspirants. Per una banda, hi ha la candidatura continuista d’Adrià Alsina, el cap de premsa de l’entitat que vol fer el salt a la presidència. Aposta per materialitzar la República, seguint el mandat de l’1-O. Per l’altra, David Minoves, president del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN), que aposta per recuperar la transversalitat de l’ANC.

El Nacional ha parlat amb diverses persones implicades en aquesta guerra de trinxeres, que denuncien joc brut dels altres per fer-se amb el control de l’òrgan de govern de l’entitat sobiranista. “Les bofetades a l’ANC no són cap novetat, però fins aquest nivell no ho havia vist mai”, admet una de les fonts consultades.

Antonio Baños - ACN

Què ha passat amb Baños?

La candidatura de l’exdiputat de la CUP va ser vetada. I a diferència d’11 dels 18 vetats inicialment, que van ser readmesos, les seves apel·lacions no van ser acceptades. El motiu de l’exclusió va ser saltar-se el reglament, per anar a una tertúlia política en plena campanya electoral, que queda fora dels canals oficials establerts pel reglament. En aquella tertúlia a RAC1, Baños va evitar parlar de la seva candidatura, explicant que estava en campanya electoral. Malgrat que el conductor del programa va preguntar-li, l’exdiputat cupaire va voler deixar clar que no podia parlar-ne. “El reglament electoral ens impedeix parlar de la campanya”, va afirmar. “Té tot el sentit, perquè jo tinc un micròfon al davant però molts altres candidats no el tenen”, va afegir. Després de certificar-se el veto, va justificar que aquesta era la seva feina.

Els alsinistes, però, acusen Baños d’haver-ho fet “expressament” per quedar exclòs del procés electoral. El motiu, argumenten, seria “provocar el que ha acabat passant, tenir un cop publicitari i ajudar els seus amics dient que l’ANC és opaca”. Qui són “els seus amics”? Segons ells, “Liz Castro, David Minoves i companyia”. En l’acte de presentació de les candidatures dimarts passat, el mateix Alsina defensava que els vetats ho havien estat per motius contemplats en el reglament.

Per la seva part, l’entorn de Minoves denuncia que la Junta Electoral ha actuat de “manera poc rigorosa”. Ho comparen amb l'actuació del Tribunal Constitucional amb Carles Puigdemont. En aquest sentit, assenyalen que van obrir el període d’al·legacions previst en el reglament només quan va saltar l’escàndol. “Inicialment aquest dret va negar-se. Van publicar la llista definitiva i se’ls hi va comunicar directament que havien estat exclosos, adjuntant-los un precepte general”.

També critiquen que s’han vulnerat els seus drets laborals. “És autònom i s’està afectant la seva feina”, afirmen. “Quan Jordi Basté li va preguntar per l'ANC, va donar una resposta immaculada, dient que no podia parlar-ne. Però van fulminar-lo a la primera, sense ni tan sols haver parlat de l’ANC”, afegeixen.

Altres fonts internes de l’ANC parlen fins i tot de “voluntat de càstig” per part de l’aparell, perquè formava part de l’entorn de Liz Castro. Fa dos anys, l’escriptora nord-americana va ser la més votada pels socis, però el Secretariat va donar la presidència a Jordi Sànchez. Aquestes mateixes fonts recorden que en aquell moment ja van impugnar la candidatura de Baños, però que va acabar sent readmès. “Han anat a per ell perquè no van poder fer-ho fa dos anys”, apunten.

Adrià Alsina - ACN

Llistes negres

El mail de la discòrdia el va enviar Pere Pugès, cofundador de l’ANC, dimarts passat. En el correu, dirigit a socis de l’entitat, hi adjuntava una llista de gent a qui recomanava votar, encapçalada per l’aspirant a la presidència Adrià Alsina. També assenyalava tres persones per qui no s’havia de votar, perquè formen part d’un “intent de neutralitzar la feina de l’ANC”. En aquesta llista negra hi havia David Minoves. Els altres dos eren Pep Cruanyes, president de la Comissió de la Dignitat, i Elisenda Paluzie, exdegana de la Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona.

Des de l’entorn de Minoves denuncien que “Alsina es veu directament beneficiat d’una persona que té molt pes a l’ANC que va dient a qui no s’ha de votar”. Diferencien la recomanació de vot de les “llistes negres”.

L’entorn d’Alsina nega haver tingut cap contacte amb Pere Pugès. “Ho ha fet pel seu compte. Només ens consta que ha passat una llista amb els candidats que no estan lligats a cap partit”. Denuncien, però, que Minoves “té un exmembre del Secretariat que li la feina bruta a Tarragona”. Aquesta persona estaria “fent llistes, buscant-li candidats i dient als socis a qui s’ha de votar”.

Consultat per El Nacional, aquesta persona ha negat rotundament aquestes acusacions: “Només he vist un cop a la meva vida David Minoves i va ser a l’Assemblea General de l’ANC, que ens vam presentar. No he tingut cap contacte, ni penso tenir-ne, per fer campanya per ningú. No entenc com poden haver dit res d’això, perquè estic en una altra guerra”.

David Minoves - ACN

Partidismes?

La candidatura d’Adrià Alsina reivindica la distància respecte dels partits polítics. “Els partits volen una ANC dòcil, que funcioni com la seva sectorial de mobilització, no la de diumenge passat, que els va recordar que no estan complint allò que van prometre i amb què van guanyar les eleccions”, asseguren. Creuen que la candidatura de Minoves representa justament això.

No obstant això, els minovistes retreuen que l’ANC ja s’està decantant per una de les tres formacions independentistes: Junts per Catalunya. En aquest sentit recorden que fins a cinc membres del Secretariat Nacional, i la gerent de l’entitat, van anar a la llista del president. I que Pere Pugès, que els hi dona suport, és qui va proposar l’agrupació d’electors que actués de llista unitària. Sobre la “dèria amb la independència dels partits”, responen amb una expressió llatina: excusatio non petita accusatio manifesta (disculpa no demanada, culpa manifesta).

També retreuen que, mentre Minoves no ha amagat mai la seva militància a ERC, Alsina sí que ho ha fet. Va ser president de la secció local d’ERC a Sarrià-Sant Gervasi entre el 2003 i el 2006. “Va ser més com a experiència que com una altra cosa, perquè estudiava Ciències Polítiques”, justifiquen des del seu entorn.

Sobre les acusacions de decantar-se per JxCat, repliquen que són crítics amb les dues formacions majoritàries: “És tan decebedor el discurs de Torrent quan diu que ‘no permetrem que el president de la Generalitat el dicti un jutge’ com quan Eduard Pujol diu que ‘estem compromesos amb la República i l’1-O’ i immediatament després parla de ‘marge legal per investir Sànchez’”.

Jordi Sànchez - ACN

Implementar o eixamplar?

Al cap i a la fi, la principal discrepància entre els dos bàndols en pugna és per l’estratègia que ha de seguir l’entitat. Els dos sectors representen el mateix dilema, les mateixes dues ànimes de l’independentisme després de l’1-O, el 27-O i el 21-D. La mateixa divisió que avui escenifiquen els partits independentistes.

Per una banda, la candidatura d’Adrià Alsina defensa la legitimitat del mandat que va sorgir de les urnes l’1 d’octubre: s’ha d’implementar la República ja, sense tornar a pantalles passades. El discurs que representava diumenge passat Jordi Pairó, membre del Secretariat sortint, dirigint-se als partits: “Què cony està passant? Què no se'ns està dient?". Es tracta d’empènyer els partits independentistes per fer la feina aturada el 27 d’octubre.

Per l’altra, la candidatura de David Minoves considera important “eixamplar la base”, treballant amb nous actors com els CDR o Universitats per la República, i construir una agenda pròpia que consideren que l’ANC ja no té. "L’entitat ha de tornar a eixamplar base, perquè sembla que és una carrera més de fons. Hem de tornar a ser transversals i recuperar el lideratge sent més col·laboratius”, sostenen. S’oposen al “búnquer” en què creuen que s’ha convertit el continuisme. “Un cop escapçat el president, no s’ha sabut trobar un relleu. La dinàmica era més d’un exèrcit que rebia ordres que no d’una assemblea que reflexiona i té visió estratègica”.