Ja fa temps que el locutor Federico Jiménez Losantos se les té amb Pablo Casado i sobretot amb la seva mà dreta, Teodoro García Egea, als qui culpa de les males hores que passa el Partit Popular. Els ha dedicat un reguitzell d’insults diaris que paga la pena recuperar al canal de YouTube d’EsRadio. Tot el contrari de l’idil·li que viu amb la madrilenya Isabel Díaz Ayuso. Ara, però, no només és cosa del comunicador aragonès i els seus 678.000 oients (EGM). Aquesta setmana han baixat al fang la resta. I ha desembocat en una guerra total dins del PP que té un origen polític però també un fort component mediàtic. No debades, tot ha esclatat per unes filtracions.
Tot això salta a la llum quan diversos mitjans, de l’òrbita ayusista, publiquen uns suposats contactes de Gènova, a través de l’Ajuntament de Madrid, amb una agència de detectius privats per a espiar l’entorn de la lideressa madrilenya. Uns contactes que el PP ha negat. El que ha seguit a les primeres informacions d’El Mundo i El Confidencial és un bany de sang televisat on s'han creuat moltes línies vermelles, amb tota mena d'acusacions. L’epicentre era el futur congrés del PP de Madrid, clau per a acabar de forjar la figura i el poder d’Isabel Díaz Ayuso. Però la vista mai no ha deixat d’estar fixada en el carrer Gènova i en el Palau de La Moncloa.
Un assalt a la seu de Gènova avalat per la branca mediàtica i una part de la política, que ha intentat convertir un possible cas de corrupció d’Ayuso –que ja havia estat denunciat per eldiario.es– en una pel·lícula d'espies, en una persecució del PP contra la mateixa Ayuso. És simptomàtic l’editorial d’El Mundo d’aquest divendres, quan la presidenta madrilenya ja havia admès les comissions que s’havia endut el seu germà. “El PP no pot continuar en aquestes mans”, titulava, referint-se a Casado i García Egea. El de l’ABC tenia per títol “És l’hora de les dimissions”. N'hi ha prou observant les successives portades d'aquests dies. Objectiu: generar massa crítica per a derrocar Casado. La mateixa que aquest diumenge al migdia està convocada davant de Gènova.
De moment, s'ha saldat amb una alto el foc. Aquest divendres a la tarda Casado va convocar Ayuso per una reunió a Gènova. Des de l'entorn d'Ayuso van traslladar que havia estat "infructuosa", però ràpidament l'entorn de Casado va córrer a apagar el foc: va ser "satisfactòria", la presidenta madrilenya va aportar la informació requerida i expedient disciplinari tancat (en fals). Sol ha guanyat el primer assalt, que no l’últim. Gènova cedeix. Ja fa temps que el lideratge del partit està en qüestió. De fet, barons territorials del PP continuen sondejant les opcions per forçar un canvi de líder.
La guerra potser passa a ser freda, però continua allà i fa molt incert el pronòstic. Des de la seva arribada al tron, Pablo Casado s'ha mostrat més aviat erràtic, serpentejant conflictes i polèmiques, sense un projecte definit davant l'extrema dreta de Vox que s'escindeix del seu mateix partit. La desafecció a les bases es podia palpar ja a la convenció de València, el passat octubre. Aquest dissabte, una enquesta realitzada per El Confidencial assenyalava que només el 14,5% dels votants del PP el voldria com a president del govern espanyol, enfront del 71% d'Isabel Díaz Ayuso.
La presidenta madrilenya té més tirada i ha construït un lideratge clar en contraposició a La Moncloa, però també té hàndicaps. Per començar, la pel·lícula d’espies ha acabat girant-se-li en contra. Ara el debat és sobre el suposat tràfic d’influències, que va més enllà del contracte de les mascaretes. El Español publicava aquest divendres que Tomás Díaz Ayuso ha rebut 18 contractes menors de la Comunitat de Madrid des que la seva germana està al poder. Aquest dissabte Público revelava que la Conselleria de Sanitat havia adjudicat un contracte de 925.000 euros a un soci de la mare de la lideressa. També hi ha tares en el producte que ven, un producte madrilenyocèntric, que genera més recels entre els populars perifèrics. Esperanza Aguirre ja ho va intentar abans i no se'n va sortir.
No només és una batalla de dos. També apareixen terceres persones que es presenten com a terceres vies. És el cas del president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, que va amagar de presentar-se al congrés del 2018 però va decidir esperar a un millor moment. Ara torna a treure el cap. Aquest divendres, el dirigent gallec ja va aplanar el camí de la successió: si Casado no és capaç de tapar la ferida, caldria convocar un congrés extraordinari per a triar nou líder. L'ordinari està previst per al mes de juliol.
Hi ha molt en joc i és difícil treure una bola de vidre per saber què acabarà passant. La presidenta es fa cada cop més gran al cortijo madrileny, però Pablo Casado té el botó nuclear. Encara queden moltes pàgines per escriure, i està per veure si l'equip que va guanyar el congrés estatal del 2018 arribarà al 2023, quan el nou cicle electoral assoleixi el clímax amb les eleccions generals. És simptomàtic que Ayuso formés part d'aquella primera alineació de fa quatre anys. Sigui com sigui, la incògnita es resoldrà aquest any, ja sigui per la via ordinària o per l'extraordinària. Mentrestant, Santiago Abascal somriu mentre observa com el Partit Popular es dessagna.
No només el poder
La conformació de govern a Castella i Lleó ha passat immediatament a un segon pla per aquesta guerra pel poder, malgrat que també és simptomàtic del que està passant. Va veure’s en els dies posteriors als comicis, amb Gènova i el presidenciable Alfonso Fernández Mañueco intentant fugir dels vots de l’extrema dreta de Vox –que demana com a mínim un vicepresident de la Junta– per a intentar governar en solitari. El mateix Casado va tornar als termes de la moció de censura de Vox, qualificant-lo de partit “populista” i deixant clar que tenen “límits a l’hora de pactar”. A l’altra banda, com no, Isabel Díaz Ayuso avalant una hipotètica entesa amb la formació de Santiago Abascal: “Que no ens importi el que digui l’esquerra dels nostres pactes”. La guerra desencadenada al PP també té a veure amb això, amb la línia estratègica que ha de seguir el Partit Popular d’aquí al 2023.