“Si un president autonòmic no va a la Moncloa, crec que comet un error”. La frase la va pronunciar Alberto Núñez Feijóo en una entrevista a principis de setembre. Faltaven un parell de setmanes perquè Pedro Sánchez engegués la ronda de reunions institucionals amb els líders autonòmics i Isabel Díaz Ayuso encara no havia confirmat si assistiria a la cita. Preventivament, Gènova va voler assegurar-se que ningú sortiria del guió marcat i els barons del PP van renunciar “expressament” a negociar una “bilateralitat tramposa” amb el president espanyol. Des d’aleshores, sense excepció, els líders populars han anat passant successivament per la Moncloa, malgrat la impotència que han expressat posteriorment per unes trobades poc fructíferes. Però hi havia un interrogant que encara sobrevolava: el paper de la presidenta madrilenya. I divendres, desoint la crida del líder del PP i contradient l’actuació de tots els seus companys de files, Ayuso va plantar Sánchez. És un gest d’enfrontament directe sense matisos cap al líder socialista enmig de la batalla entre tots dos, però a ningú se li escapa que també és un cop de puny damunt la taula de portes endins.
“Que ningú esperi que el PP citi Begoña Gómez en cap comissió d’investigació”. En aquest cas, l’afirmació és de Borja Sémper a finals d’agost. Es referia al Senat i tancava la porta definitivament a demanar explicacions a la dona de Pedro Sánchez per la investigació oberta contra ella per presumpta corrupció als negocis i tràfic d’influències. L’argument de Gènova era que els popular fan oposició al govern espanyol i que Begoña Gómez haurà de respondre davant del jutge. Tanmatex, no és la mateixa lògica que Ayuso ha aplicat a l’Assemblea de Madrid: el PP hi convocarà en les pròximes setmanes Begoña Gómez perquè respongui pel suposat tracte de favor a la Universitat Complutense.
Són dos moviments que s’han produït aquesta setmana i que posen en evidència les diferències estratègiques entre Isabel Díaz Ayuso i Alberto Núñez Feijóo. De portes enfora, el líder del PP ha mostrat el seu “suport” a la presidenta madrilenya i els populars intenten contenir l’hemorràgia. Però no poden evitar que hagi quedat palès que la Puerta de Sol marca el ritme i obliga la resta del PP a seguir-li el pas. Gènova reacciona i intenta no quedar en fora de joc. Però la veu més vehement dels darrers dies fent la oposició a Pedro Sánchez ha sigut la d’Ayuso. I no la de Feijóo.
Feijóo “comprèn” la decisió d’Ayuso de plantar Sánchez
La principal incomoditat a la qual ha hagut de fer front Alberto Núñez Feijóo els darrers dies ha sigut la decisió d’Isabel Díaz Ayuso de no acudir a la reunió bilateral amb Pedro Sánchez. La Comunitat de Madrid ho va anunciar el dilluns al matí adduint dos arguments: el “letal” finançament català i les “gravíssimes acusacions” que li va llençar Pedro Sánchez. Més tard, la líder madrilenya va escudar-se en el fet que el govern espanyol utilitzava la seva parella, Alberto González Amador, com un “ostatge polític”. “El xicot d’Ayuso no va a la Puerta del Sol a fer negocis, cosa que sí que fa la dona del president, Begoña Gómez, i és pel que està sent investigada”, va afegir. “No crec que sigui de rebut rebre els successius atacs que hem vist aquestes últimes hores”, va lamentar. I va posar en dubte la utilitat de les reunions bilaterals amb Sánchez, a les quals han assistit tots els seus homònims: “Ens criden a blanquejar o a reconèixer o a donar per vàlid un pacte que és inassumible. Penso que aquestes reunions no serveixen per a res”.
Fa un mes i mig, Feijóo va considerar que un president autonòmic “comet un error” si no va a la Moncloa, es va mostrar partidari que Ayuso hi anés per “tractar els assumptes de Madrid” (com les Cercanías o la immigració) i va assegurar que la presidenta madrilenya sabia “molt bé que la seva responsabilitat és defensar els interessos dels madrilenys”. Set setmanes més tard, el líder del PP ha respost fent equilibris, amb la boca petita i sense voler desautoritzar Ayuso. Just després de conèixer-se la decisió, fonts de la direcció del PP van assenyalar que Feijóo mantenia “tot el que va dir”, però era “comprensiu” amb les “motivacions i circumstàncies” de la presidenta madrilenya. “És raonable que qui ha estat assenyalada i perjudicada estigui enfadada? Sembla raonable. És raonable que defensem continuar mantenint la institucionalitat? També”, va expressar Borja Sémper enmig d’un joc d’equilibris per defensar la “institucionalitat”, però no desacreditar Ayuso. Això sí, va assegurar que ell hauria anat a la reunió per dir les coses a Sánchez “a la cara”.
“Està suficientment explicat tot i tothom ho ha entès”, va afirmar Alberto Núñez Feijóo l’endemà al ser preguntat insistentment pels periodistes sobre aquesta qüestió. Sense més detalls. Sense més arguments. I sense massa ganes de parlar. I el dimecres a la tarda, finalment, després de tornar a reclamar la dimissió de Sánchez pel cas Koldo, es va haver de pronunciar obertament: “Per descomptat que dono suport a la presidenta. Com no l’entendré quan una persona és atacada i perseguida de manera constant i sistemàtica i se li diu corrupta en seu parlamentària sense cap indici de cap qüestió pendent a cap jutjat? Com no entendré que, en aquestes condicions, qualsevol persona, des d’un punt de vista anímic, no està en condicions de poder tenir una reunió amb el responsable d’aquestes difamacions i acusacions?”.
Juan Moreno Bonilla, després de reunir-se amb Pedro Sánchez: “Quan un president del govern espanyol et truca, has d’atendre la seva trucada”
Desacredita Ayuso els seus companys al si del PP amb la seva decisió? Tots els presidents autonòmics populars han anat a la Moncloa i les seves declaracions després de reunir-se amb Sánchez posen en qüestió la decisió d’Ayuso. “Des de la meva opinió, quan un president del govern espanyol et truca, has d’atendre la seva trucada”, va afirmar Juanma Moreno Bonilla. El president de la Junta d’Andalusia no va voler “recomanar a ningú” què havia de fer perquè “cada president autonòmic és prou grandet per saber quines decisions ha d’adoptar”, però va verbalitzar “l’obligació institucional i personal” d’atendre la convocatòria del president del govern espanyol.
Ara bé, després de la decisió d’Ayuso, els barons del PP sí que han fet pinya amb ella amb la mateixa justificació: el desitjable és anar a la Moncloa, però la líder madrilenya té motius per no assistir. En definitiva, Ayuso marca el posicionament i els arguments discursius dels presidents autonòmics populars. Era interessant saber què opinava Juanma Moreno, que va esgrimir que, encara que ell continuava sent partidari d’acudir a les reunions institucionals, entén que Ayuso no assisteixi pels “atacs” que ha rebut del president espanyol i va expressar que era “conscient” que “mai un president autonòmic no ha rebut tants atacs per part del president que ha de ser de tots els espanyols”.
Més veus. Carlos Mazón (president del País Valencià) va considerar que el cas d’Ayuso és “excepcional” per la “persecució personal intolerable” que està vivint. María Guardiola (presidenta de la Junta d’Extremadura) va expressar la seva “solidaritat i afecte” a Ayuso davant de les “faltes de respecte” i “l’assetjament constant” que rep “per part del govern espanyol”. “Jo creia que era bo anar i per això hji vaig ser, però si altres persones creuen una altra cosa, també cal respectar-ho i assumir els efectes d’anar o no anar”, va argumentar Alfonso Rueda (president de la Xunta de Galícia).
Feijóo, com a president de la Xunta, el 2020: “Si el president del govern espanyol em posa un dia per anar a Moncloa, tret que sigui a l’UCI, jo hi assisteixo”
Més hemeroteca. El 2020, Alberto Núñez Feijóo era president de la Xunta de Galícia i, enmig de les converses entre el Govern i el Govern (presidit en aquell moment per Quim Torra) per reunir la mesa de diàleg, li van preguntar per aquesta qüestió en una entrevista en TVE. I va deixar clara la seva postura: “Si el president del govern espanyol em convoca a Moncloa, li puc assegurar que vaig. Si em posa un dia per anar a Moncloa, tret que estigui en una Unitat de Cures Intensives, jo hi assisteixo”. “Sánchez és el meu president del Govern. No estic d’acord amb ell, ni amb el que fa, ni amb les seves aliances, però si em truca per anar a Moncloa jo estaré allà a l’hora que Sánchez em citi, perquè és la meva obligació”, va argumentar.
El PSOE fa sang contra el PP amb Ayuso com a arma
I el PSOE ha utilitzat la plantada d’Ayuso a Sánchez per llançar llenya al foc contra el PP. “Potser la cap els menja la torrada?”, va llançar el ministre Félix Bolaños a Miguel Tellado durant la sessió de control en el Congrés. “La cap que es va menjar la torrada es diu Begoña Gómez i ho feia en la Moncloa contra el pressupost de l’Estat”, li va replicar el portaveu popular a la cambra baixa. Patxi López també va disparar contra la líder madrilenya considerant que la seva decisió “desautoritza” a Feijóo i “menysté” de la resta de barons del PP. “Si Feijóo tingués autoritat, l’hauria de deixar clar que la seva obligació és governar i si el president convoca, es va perquè insultar no forma part de les seves competències”, va afegir. Des de la Moncloa, la portaveu del Govern, Pilar Alegría, va considerar que no assistir a la reunió és un “clar exemple d’absentisme laboral” per “faltar a la teva feina” i “no complir la teva responsabilitat”.
Alberto Núñez Feijóo, fa sis mesos: “A mi no m’agrada citar la dona del president, no és el meu estil”
L’altre xoc que s’ha consumat aquesta setmana té a veure amb Begoña Gómez. La dona de Pedro Sánchez està sent investigada pel jutge Juan Carlos Peinado per presumpta corrupció als negocis i tràfic d’influències i el Partit Popular va estar setmanes (i mesos) amagant amb convocar-la perquè hagués de comparèixer a la comissió d’investigació del Senat sobre el cas Koldo. Durant molt de temps, Gènova va estar instal·lada en el no-descartisme: Feijóo mostrava els seus recels a convocar Begoña Gómez a la cambra alta, però no acabava de tancar-hi la porta del tot. “No vull citar la dona del president del govern espanyol, llevat que el president del govern espanyol m’hi obligui”, va expressar a principis d’abril. Tanmateix, el PP hi va tancar la porta del tot a finals d’agost en boca de Borja Sémper: “Que ningú esperi que el PP citi Begoña Gómez en cap comissió d’investigació”, va assegurar en una roda de premsa. El portaveu del PP va esgrimir que els populars no fan oposició a Begoña Gómez, que “donarà compte dels seus negocis i l’ús de la Moncloa davant d’un jutge”.
És el mateix que havia verbalitzat Alberto Núñez Feijóo el juliol en una entrevista a Onda Cero, quan va subratllar que la comissió d’investigació dirimeix la “responsabilitat política” dels fets investigats, que correspon a Sánchez, mentre que la “responsabilitat judicial” és competència dels tribunals. Prèviament, les declaracions que s’havien anat succeint eren ambigües i titubejants. “No m’agrada posar la família del president del govern espanyol en una cambra i interrogar-la”, va reconèixer Feijóo el juny a Antena 3. “No vull precipitar-me ni anticipar cap decisió que no estigui fundada per falta d’informació i que suposi immiscir-se al sumari”, va manifestar el maig a la COPE. Ara bé, les paraules que segurament contradiuen més la decisió del PP de Madrid de convocar Begoña Gómez les va manifestar Feijóo el 3 d’abril, també a Antena 3: “A mi no m’agrada citar la dona del president, no els ho amago, no m’agrada. No és la meva manera de fer política, no és el meu estil”, va afirmar.
I què diu ara Isabel Díaz Ayuso? La presidenta madrilenya justificava fa uns dies la voluntat de fer comparèixer Begoña Gómez com una eina per respondre al “dany reputacional tremend” que està experimentant la Universitat Complutense. “La universitat pública és excel·lència i no es pot convertir en un lobby que neix a la taula del president del govern i acaba en un centre d’intercanvi de favors entre empreses”, va sostenir. Fonts pròximes a Feijóo consultades per ElNacional.cat treuen ferro a la divergència entre les paraules de Gènova i la maniobra d’Ayuso. “Són temes diferents, nosaltres fem política nacional”, sostenen. I tanquen la polèmica evitant valorar la decisió dels populars a l’Assemblea de Madrid adduint que no són “comentaristes de l’actualitat”. Sigui com sigui, la creixent i cruenta ofensiva d’Isabel Díaz Ayuso contra Pedro Sánchez té evidents danys col·laterals en el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo.