Després de molts mesos de crisi interna i greus retrets encreuats, aquest dissabte 30 de novembre, els militants d'Esquerra Republicana triaran la seva nova direcció i qui l'ha d'encapçalar com a president o presidenta: Oriol Junqueras, Xavier Godàs o Helena Solà. Amb la tensió pels núvols entre el 12 de maig i fins al començament de la recollida d'avals a mitjans d'octubre, un període protagonitzat pel trencament entre Junqueras i Marta Rovira després de tretze anys al capdavant de la direcció del partit, els ànims s'havien calmat les darreres setmanes, amb menys carregades entre companys de partit en públic. Un bon exemple és la diferència entre l'acte de Junqueras el setembre a Olesa de Montserrat, on va presentar la seva candidatura, i el que va protagonitzar dissabte a Mataró, molt més conciliador.
Amb tot, els últims dies s'ha tornat a escalfar l'ambient: Godàs ha negat que la seva candidatura "rovirista" representi l'aristocràcia del partit i, en tot cas, ha apuntat que la de Junqueras equivaldria a una monarquia absoluta; Solà ha assegurat aquest dilluns en una entrevista a l'ACN que una altra candidatura (no ha esclarit quina) ha pressionat els militants per aconseguir els seus avals a canvi de càrrecs; Elisensda Alamany va defensar la continuïtat de Junqueras al capdavant del partit, assegurant que el Barça no hauria fet fora Leo Messi i que a les altres candidatures només se'ls han fet entrevistes perquè critiquessin l'expresident del partit, que ho vol tornar a ser. Aquest dimarts, a les 19 h, Junqueras, Godàs i Solà es veuran les cares en el debat entre els candidats a la presidència que organitza el mateix partit i que els militants poden seguir per streaming. El d'aquest diumenge, entre Alba Camps (candidata a la secretaria general per Nova Esquerra Nacional), Alfred Bosch (Foc Nou) i la mateixa Alamany, l'han vist al voltant de 5.000 persones a través de Youtube.
Retrets al debat a la secretaria general
Aquest debat a tres va servir perquè tornessin a aflorar les diferències i els retrets que en els últims dies havien disminuït. Tot i que no hi era, Oriol Junqueras en va ser un dels protagonistes, ja que la seva figura i les posicions enfrontades entre sectors (els que en defensen la continuïtat perquè és un lideratge reconegut i ben valorat i els que creuen que ha de plegar per deixar pas després de 13 anys al capdavant de la formació i pels mals resultats electorals a l'últim cicle) és el que més polaritza la discussió interna.
Alamany, candidata de Junqueras a ser el relleu de Marta Rovira, el va defensar a ultrança, assegurant que un lideratge fort com el seu no només no és dolent ni perjudicial, sinó bo pel partit. Anant més enllà, va acusar les altres dues candidatures de voler-lo jubilar i les va comparar, per això mateix, amb la ultradreta i els tribunals espanyols: "El voleu inhabilitar", va exclamar. Aquesta posició va aixecar crítiques dels seus rivals, no només durant el debat, sinó també a les xarxes socials. Godàs, que el va seguir a primera fila, va escriure a les xarxes: "És una característica de la dreta i l'extrema dreta apel·lar a lideratges forts. Trump, Meloni, Netanyahu, Orban, per posar uns exemples ben coneguts". Davant d'aquesta manifestació, partidaris de Junqueras van rebatre el candidat de Nova Esquerra Nacional amb altres lideratges forts de partits d'esquerres, començant pels mateixos Francesc Macià o Lluís Companys.
No va ser l'única expressió d'Alamany que va aixecar polseguera. Quan la regidora a l'Ajuntament de Barcelona (Alfred Bosch va furgar en la seva intenció d'entrar a governar amb el PSC si així ho avala la militància) va assegurar que a la resta de candidatures només les trucaven per fer entrevistes per criticar Junqueras, Jordi Orobitg, candidat de Foc Nou va lamentar a través de les xarxes la seva "prepotència i supèrbia".
La responsabilitat de Junqueras en l'estructura B
La veritat sobre els cartells dels germans Maragall, que van ser la gota que va fer vessar el got en aquest procés congressual, encara porta cua. Més enllà de les propostes per esclarir-ho, Alamany ha reiterat que tant ella com Junqueras se'n van assabentar per la premsa i que, per tant, no en poden ser responsables, i ha assenyalat Nova Esquerra Nacional pels seus vincles amb l'estructura B del partit. Aquest raonament no va convèncer ni a Camps, que va lamentar l'omissió de responsabilitats de Junqueras, que n'era president en tot moment, ni a Bosch, que es va qüestionar si una persona que no es va assabentar de res del que passava al seu partit és la idònia per continuar-lo presidint.
Els cartells són una ferida oberta dins el partit republicà i el fet que se n'hagi postergat l'informe final fins que no acabi el congrés per evitar que esdevingui una arma llancívola, ha provocat que l'escàndol continuï sagnant.
Serà possible recosir ERC?
Iolanda Llambrich, la moderadora del debat d'aquest diumenge, va demanar als candidats a secretaris generals quina era la seva proposta per recosir la formació després d'aquesta guerra interna. Amb els retrets entre Camps (que va reiterar la seva proposta de fer la ponència política tots plegats en cas que guanyin el congrés) i Alamany (el dia anterior, Junqueras, veient-se ja guanyador, va avançar que trucaria als seus rivals el mateix 30 al vespre per aixecar junts el nou projecte), que van protagonitzar el debat, Bosch va assegurar que el partit no es podia "recosir" amb tisores. Amb les armes novament a la llum, aquesta sembla la gran pregunta a partir de l'1 de desembre, si és que aquest dissabte algun dels candidats aconsegueix superar el 50% dels vots. Altrament, es tornaran a posar les urnes dissabte 14 en una segona volta entre els dos més votats.