Alguna de grossa es cou als corredors del Madrid-poder si les portades dels dos diaris més representatius de la cosa ofereixen avui versions tan diverses de l’embolic en què viu la corona espanyola i, de retruc, l’estat (o el règim, si t’agrada més) del 78. El rei emèrit no para de xafar tolls i els diaris dinàstics de Madrid i Barcelona gairebé han esgotat els eufemismes, perífrasis i contorsions per explicar què coi fa a Abu Dhabi, que no s’ha escapat, que va vestit i que les comissions àrabs, Corinna, les targetes black, els diners en paradisos fiscals, etcètera, no afecten en absolut a Felip VI, el seu succesor, ni a la institució.
Un reporter d’El Pais ha parlat amb “l’entorn” del Rei (sic) i, escolta, esclar, ha estat un any molt dur, perquè, com a tantes famílies, la pandèmia també ha afectat la Casa Reial espanyola, ¿sabes?, però és que, a més a més, el monarca ha hagut de negociar els trasbalsos causats pel seu pare i ho ha fet amb mà de ferro, prudència salomònica i un sentit d’Estat que ni Churchill i Richelieu plegats. Esteu tranquils, ve a dir El País, que Felip VI actua com un rei i no com un fill, la mà no li tremola per decidir, etcètera. En aquest reportatge, la Casa del Rei no hi haurà intervingut gens ni mica, no cal ni dir-ho. Tractant-se de “l’entorn” del Rei, no podria ser d’altra manera.
Si llegeixes El Mundo, però, la cosa canvia. El govern espanyol està espantat, diuen, perquè la monarquia està a una o dues pífies més de fer un 14 d’abril. A sobre, contràriament al que explica “l’entorn” reial a El País, es veu que Felip VI vol i dol per contenir les vies d’aigua que ha obert el seu pare i pateix perquè, esclar, “és el seu pare”, segons l’altre “entorn” reial, el que ha consultat el tabloide xovinista. El seu títol ve a dir alerta que el Rei està atrapat i no sap molt bé com sortir-se’n i que Felip VI actua més com un fill que com un rei. Naturalment, la culpa és del govern socialbolivarià, etarra i separatista, que no ha sabut captenir-se amb Sa Majestat, li busquen brega i li volen mal amb afany de destruir la Monarquia Moderna™ i la Democràcia Consolidada™, etcètera.
Quin diumenge que els espera, als monàrquics, tot ple de trucades, xafarderies, rumors i xiuxiueigs!
Val a dir que mentre El Mundo obre la portada amb aquesta, ehem, informació, El País té prou vergonya com perquè fer un favor no li arruïni el prestigi —el que tingui— i el reial elogi va només a una columna. El tema principal del diari progre és un de veritat: la vida precària i la desesperació de la quinta de joves colpejats per les dues crisis d’aquest segle. T’agafa una barreja de tendresa i ràbia en veure que un i altre temes van de bracet a la portada. Llegir un reportatge patètic i ploraner sobre les dificultats de Felip VI per endreçar la seva família deu ser la cirereta del pastís per la bona gent castigada per la Recessió del 2008 i la pandèmia del 2020. (No diguem res de l’entrevista de La Razón a Rodrigo Rato, que dóna lliçons sobre ètica i política).
Per reblar el clau, la tercera peça de portada és la història magnífica d’un noi nigerià de 14 anys (per més inri monàrquic és diu Prince) arribat a Canàries aquesta setmana en una pastera. La seva lluita és la mateixa que la dels joves precaritzats de què es parla a sobre —a anys llum dels reials entrebancs. El País humanitza així als migrants, un contrast extraordinari amb el periodisme xenòfob i lepenista dels seus col·legues de la Villa y Corte.
