És factible que Bildu guanyi les eleccions a Euskadi d'aquí a dues setmanes. És molt difícil, en canvi, que acabi governant el País Basc. Es deu, tot plegat, al seu sistema d’investidura d’un lehendakari. Està adaptat a un parlament històricament fragmentat, per tal d’evitar el bloqueig polític. Totes les enquestes pronostiquen que fins a la nit electoral es mantindrà un frec a frec entre les dues forces sobiranistes basques, PNB i Bildu. En canvi, totes les travesses apunten que el pròxim lehendakari tindrà carnet del Partit Nacionalista Basc; i que Imanol Pradales aconseguirà el poder gràcies a un acord amb el PSE d'Eneko Andueza, els socialistes bascos.
Vet aquí una guia ràpida sobre com funciona l’elecció d’un lehendakari: per a fer un resum ràpid, funciona pràcticament de la mateixa manera que a Espanya s’escull un alcalde després d’unes eleccions municipals. Però anem a pams. El parlament basc es compon de 75 diputats. Això significa que la majoria absoluta se situa en els 38 parlamentaris. Però ara veurem que, en l’elecció d’un president, la majoria absoluta no acaba de ser determinant. En el debat d’investidura no es presenta només un candidat, sinó que cada grup que vulgui s’hi pot presentar. És a dir, no passa com al Parlament o al Congrés, en què els diputats han de votar ‘Sí’, ‘No’ o abstenir-se a la candidatura de, per exemple, Pere Aragonès o Pedro Sánchez, que ha estat prèviament designat pel president de la cambra catalana o el rei Felip VI, respectivament.
Tal com indica el reglament de la cambra basca, el que han de fer els parlamentaris bascos és triar un dels candidats que es presenten a l’elecció com a lehendakari, que podran exposar els seus projectes en una intervenció d’un màxim d’hora i mitja. En el primer debat, serà designat lehendakari aquell candidat que obtingui el suport de la majoria absoluta del parlament basc. És a dir, 38 de 75 vots. Si ningú no aconsegueix aquesta majoria, no hi ha problema. 24 hores més tard se celebra un nou debat, en el qual esdevindrà lehendakari aquell parlamentari que tingui més vots a favor seu, sense necessitat de majoria absoluta.
En cas d’empat entre les candidatures més votades, al cap de 24 hores se celebrarà una nova votació, en la qual només podran votar-se aquestes candidatures que han empatat. Si l’empat persisteix, el reglament no preveu noves eleccions: assenyala que el president de la cambra establirà un calendari per a noves votacions. El 2009, per cert, el sistema va modificar-se una mica, per passar a ser més transparent. Els diputats ja no entregaven paperetes, sinó que passaven a pronunciar en veu alta el seu vot.
El sistema allunya Bildu del poder
Tenint en compte aquestes dades, i sent coneixedors també del ventall de potencials aliances a partir de l’endemà del 21 d’abril, és molt i molt complicat que Bildu aconsegueixi la presidència del govern basc. Agafem com a referència l’últim baròmetre del CIS sobre les eleccions: l’enquesta situava el PNB en primera posició amb una forquilla de 30-31 diputats, seguit de Bildu amb 28-29 i el PSE amb 10-11. En la quarta posició col·locava el PP amb una forquilla de 5-6; seguit de Sumar (0-2), Podemos (0-1) i Vox (0-1).
La clau és que el candidat del PSE, Eneko Andueza, ja ha deixat clar que en cap cas donarà suport al candidat de l’esquerra abertzale, Pello Otxandiano. Tampoc no ho farà pas el PNB. Jeltzales i socialistes estan condemnats a entendre’s. És el matrimoni que governa actualment el País Basc i que manté dempeus Sánchez a la Moncloa. Així, l’únic espai que estaria disposat a entregar els seus vots a un candidat de Bildu seria Podemos i/o Sumar. Però ja hem vist que les enquestes pronostiquen un resultat desastrós per aquestes dues formacions. Dit això, el més probable és que encara que Bildu aconseguís el millor dels seus pronòstics (guanyar les eleccions i que la suma de PNB i PSE no assolís la majoria absoluta), serviria de ben poc, perquè la suma de jeltzales i socialistes ja supera amb escreix la força que pot assolir Bildu.
I la cosa no acaba aquí: el PP ja ha demostrat anteriorment que sempre pot sortir al rescat de PNB i PSE. Perquè el partit va decidir, després de les eleccions municipals del passat mes de maig, entregar els seus vots a aquestes dues formacions per tal d’evitar alcaldies de l’esquerra abertzale. Els populars van entregar als socialistes l’alcaldia de Vitòria, i als jeltzales les vares de cinc ajuntaments més per evitar l’arribada de Bildu al poder.
Un sistema electoral desigual
Un altre dels factors que entra en joc en aquestes eleccions és el sistema electoral —desigual— que hi ha al País Basc. El 21-A, Guipúscoa, Biscaia i Àlaba escolliran un total de 75 diputats; 25 cadascú. Aquest sistema és, a primera vista, igualitari. Però no pas, perquè no té en compte la població per tal de repartir els escons de forma proporcional. Això provoca que els vots dels alabesos siguin extraordinàriament preuats: a Biscaia hi ha 945.000 electors; a Guipúscoa, 587.000; i a Àlaba, 261.000. Així doncs, a Àlaba pots aconseguir un escó convencent només 10.464 votants. Mentre que a Biscaia i Guipúscoa t’hauran de donar suport 37.834 i 23.508 ciutadans, respectivament.
Aquest sistema va provocar, per exemple, que l’any 1994 Unitat Alabesa aconseguís cinc escons amb només 27.797 vots. No obstant això, aquest sistema electoral és poc qüestionat al País Basc. L’any 2010, el diputat d’UPyD Gorka Maneiro va proposar una reforma perquè Euskadi passés a ser una sola circumscripció electoral. Només Ezker Batua s’hi va abstenir; la proposta va ser rebutjada per la resta. El cas, però, és que l’any 2013 el professor de la Universitat de Burgos i membre de l’equip de l’Euskobaròmetre Sergio Pérez Castaños va realitzar un estudi en el qual, agafant dades de les eleccions del 2009 i 2012 i traslladant-les a una hipotètica circumscripció única, va concloure que no es registrarien grans variacions en el nombre d’escons dels partits importants.