El magistrat Guillem Soler ha estat l’únic que ha fet una crítica directa, tot i que sense citar-lo, al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, de l’Associació Judicial Francisco de Vitoria (AJFV), per no haver-se abstingut en causes relacionades amb el procés d’independència de Catalunya, després d'haver-s'hi posicionat, i corregit pel Tribunal Suprem, en el cas de la Mesa del Parlament. “M’abstindré si tinc relació amb algunes causes, que no s’ha fet fins ara. I cal més tolerància a la crítica judicial”, ha manifestat l’actual portaveu de l’associació Àgora Judicial en la seva entrevista, via telemàtica, davant el Consell General del Poder Judicial per ocupar la presidència del TSJC, aquest dimecres. I és que el president o la presidenta de tots els Tribunals Superiors de Justícia, a més de la tasca governativa, de coordinar els jutges del territori, també ha de presidir els judicis de la sala civil i penal, que té competències d’aforats, és a dir dels diputats, i en el cas de Catalunya, dels consellers.
Les altres dues candidates a presidir el TSJC, Mercè Caso, presidenta de la secció 12 de l'Audiència de Barcelona i membre de Jutges i Jutgesses per la Democràcia (JJxD), i Cristina Ferrando, actual degana dels jutjats de Barcelona i membre de l’Asociación Profesional de la Magistratura (APM), conservadora i majoritària, han girat full del procés i han destacat la seva experiència governativa com a deganes dels jutjats de Barcelona. El respecte de la llengua catalana a la justícia, molt deficient, ha estat citat per tots tres candidats, tot i que sense exposar cap mesura excepcional. Els candidats han presentat el seu programa per escrit perquè només tenien 10 minuts d’exposició oral, reduït davant el centenar de càrrecs pendents de nomenar pels anys de bloqueig del CGPJ.
Propostes dels candidats
La primera a intervenir ha estat la magistrada Mercè Caso que ha lluït la seva tasca com a degana dels jutjats de Barcelona, del 2012 al 2021, i “en moments difícils com ha estat la situació política a Catalunya, els atemptats de Barcelona i la Covid” i ha afegit que “en temps d’incertesa va haver-hi una col·laboració dels jutges i alineació amb el president del TSJC”. De la seva tasca, Caso s’ha mostrat “orgullosa” que es va crear “la primera unitat de mediació a Catalunya”, i que ara serà clau amb la llei d’eficiència.
La magistrada de JJxD ha assegurat que “el lideratge és aprendre a discutir” i ha afegit: “Els magistrats Gimeno, Barrientos i Maria Eugènia Alegret són els meus referents”. Pel que fa al programa, ha destacat que “consolidarà” la relació amb els responsables de la comunitat autònoma. “Tinc 60 anys i he treballat la meitat de la meva vida en la Justícia, que l’entenc més eficaç i transparents”, ha declarat Caso, que ha tancat la seva exposició amb una cita del filòsof Antonio Gramsci.
La magistrada Cristina Ferrando ha estat la segona a exposar la seva experiència i les accions que vol implementar si és la nova presidenta del TSJC. Ferrando, que ha estat magistrada d’instrucció a Barcelona, ha apostat per “millorar la connexió amb la ciutadania”, també a reactivar els contactes amb l’administració catalana, de la qual ha indicat que “fa mesos que s’ha iniciat amb l’impuls de l’Observatori català de la Justícia, on s’ha consensuat el pla de xoc contra la multireincidència”.
La magistrada s’ha mostrat “preocupada” per la falta de jutges a Catalunya, que ha xifrat “en 110 places”, segons els càlculs de la sala de govern del TSJC i ha apostat per accions per revertir-ho, així com l’aplicació de la transformació els jutjats ordinaris en tribunals d’instància, que ara s’ha de començar a aplicar.
Finalment, el magistrat Guillem Soler, titular d’un jutjat de Primera Instància de Barcelona, ha desitjat que la presidència del TSJC “no es decideixi pels grans blocs”, fent referència a les associacions majoritàries APM i JJxD. També ha expressat que “es mostraria satisfet” si una dona ocupés aquest alt càrrec, que continua sent escassa a la carrera judicial.
Soler ha destacat la seva excel·lència jurisdiccional en l’àmbit hipotecari i les clàusules abusives. Ha exposat que va plantejar la inconstitucional d’aquestes mesures al Tribunal Constitucional, que es va desestimar, i que anys després “un magistrat del mercantil, ara al CGPJ (referint-se a José María Fernández Seijo ), ho va plantejar millor i com a dret de consum al Tribunal de Justícia de la Unió Europea”, que va concloure que aquestes clàusules eren abusives i s’havien de tornar els diners al sclientes. Acció que el govern espanyol no va voler aplicar de forma directa i va derivar-ho als jutjats, que van requerir reforç per resoldre-ho i que encara continua.
Finalment, Soler ha destacat que ser membre de l’associació àgora Judicial “no és un demèrit, ja que en situacions tenses -com ha dit una companya- l’associació ha estat capaç d’analitzar de forma freda i sense corporativisme”. L’associació Àgora Judicial va néixer quan magistrats es van sentir desemparats de JJxD per falta de pluralitat a la judicatura sobre el dret a decidir plantejar el 9-N del 2014 i després amb les resolucions judicials pel procés del 2017. Soler és autor de les “excepcionalitats jurídiques”, que el Tribunal Suprem i el TC han aplicat a Catalunya.