El president de la Junta d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, ha advertit aquest dilluns als qui no creuen en les possibilitats i el futur de la seva comunitat que "el menyspreu amb el qual tradicionalment ens han tractat se'l ficaran pel cul". Fernández Vara ha tirat orgull regional en un esmorzar informatiu denominat "Extremadura, Terra d'Oportunitats", organitzat a Madrid per Premsa Ibèrica al qual han assistit les ministres d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, i de Política Territorial i portaveu del govern espaynol, Isabel Rodríguez.

Allà ha explicat que recentment va escoltar en un mitjà de comunicació que un tertulià deia que "sorprenentment" la Universitat d'Extremadura és, segons l'última classificació de Xangai, la més ben valorada a Espanya en la branca d'Enginyeria Elèctrica i Electrònica i la 91 del món, i que va trucar i li va deixar un encàrrec: "les sorpreses a partir d'ara se les ficarà pel cul, perquè les sorpreses s'acabaran, perquè deixa de ser una sorpresa".

"El deute de la vergonya"

En la seva intervenció inicial, Fernández Vara ha assenyalat que Extremadura ja tenia "les bases" per al seu desenvolupament: "la terra, el sol i ser la regió d'Espanya amb més hectòmetres cúbics d'aigua embassada i amb més seguretat ciutadana" i, ara, el liti i millors comunicacions. Tanmateix, li faltaven les infraestructures, la qual cosa ha denominat el "deute de la vergonya" del tren, que s'ha emprès "en els últims sis anys" amb una inversió de 1.700 milions d'euros que permetrà no només "arribar una hora abans als llocs" sinó "que el que fabriques arribi a tots els ports de la Península Ibèrica en el menor temps possible", inclòs el de Lisboa "l'any que ve".

En aquestes condicions afrontarà Fernández Vara la precampanya i la campanya de les eleccions autonòmiques de maig de 2023, que en tot cas serien les últimes. "Jo tenia fa sis mesos decidit posar fi a la vida política en acabar aquesta legislatura, però s'han donat dos fets, la pandèmia i la guerra, que em fan pensar que igual l'experiència val, ajuda, i després els ciutadans decideixen," ha apuntat, abans de recordar que té 63 anys i que "el que està clar és que és l'última fase".

En tot cas, ha assegurat que ara mateix no pensa encara en les eleccions: "si jo ara centrés totes les meves preocupacions i ocupacions en què passarà al maig estaria cometent el més gran dels errors". "El que passi al maig dependrà del que els ciutadans vulguin, i si jo ara em dedico només a pensar el que voldran al maig m'equivocaria; el que he de pensar és en ells, si jo penso ara en ells, ells al maig pensaran en mi", ha manifestat.