Guten Morgen, Alemanya, encara que molts diran que no és tant gut després dels resultats de les eleccions d'aquest diumenge. Un dilluns més, el món es desperta amb una notícia que ja s'ha fet habitual: un altre país europeu on l'extrema dreta va guanyant territori. La Unió Demòcrata Cristiana (CDU) s'ha imposat en les eleccions legislatives celebrades aquest diumenge a Alemanya, uns resultats, però, que l'obliguen a formar una coalició. El seu líder, Friedrich Merz (de l'ala més tradicional i a la dreta del partit) ha descartat aliar-se amb l'extrema dreta d'Alternativa per Alemanya (AfD), per tant, li toca entendre's amb els grups més d'esquerra. Aquest és el panorama a Alemanya que confirma la tendència de les democràcies europees de virar cap a l'extrema dreta. La premsa espanyola d'aquest dilluns no perdona i no hi ha diari que no arrenqui la jornada amb els resultats electorals (tot i que no a tots els agrada fer servir la paraula "ultra" o "extrema" per referir-se a l'AfD i prefereixen buscar altres sinònims menys contundents). "Alemanya gira amb força a la dreta", titula l'ABC, que afegeix que "el conservador Merz ha vençut i descarta pactar amb els radicals de l'AfD". El diari també destaca que "els socialdemòcrates pateixen la patacada més gran de la seva història", ja que el canceller alemany en funcions i candidat dels socialdemòcrates a les eleccions federals, Olaf Scholz, ha admès la derrota, en què el Partit Socialdemòcrata d'Alemanya ha quedat tercer, per darrere dels conservadors de la CDU i de la ultradreta de l'AfD. Aquesta ha estat la pitjor derrota dels socialdemòcrates des de la Segona Guerra Mundial.
El Mundo, per la seva banda, titula: "Alemanya es refugia en la gran coalició davant l'auge trumpista". A la imatge, un Friedrich Merz celebrant la victòria i amb un somriure contingut, gairebé sembla de trapella. Per cert, que Merz és la cara més conservadora i a la dreta de la CDU, perquè el nou possible futur canceller ha basat el seu discurs de campanya en la lluita antiimmigració. En els debats electorals va supeditar el futur d'una coalició a un "gir radical" en aquesta matèria i, poc abans de la campanya, va allargar la mà a l'AfD per tirar endavant una proposta per demanar normes més estrictes sobre la immigració a Alemanya. També a la portada d'aquest diari, una advertència: "Puigdemont dona 48 hores a Sánchez pel 'traspàs integral' de la immigració i les fronteres". Segons afirma el rotatiu, Junts per Catalunya ha acordat amb el PSOE retirar la petició de qüestió de confiança a Pedro Sánchez sempre que en un termini de 48 hores rebi una proposta formal per traspassar "de manera integral" totes les competències d'immigració a Catalunya. Per la seva banda, la direcció de Junts es reunirà aquest dilluns i decidirà com actuar després que el mediador internacional Francisco Galindo hagi emès un comunicat demanant al partit de Carles Puigdemont que retiri la proposició no de llei (PNL) sobre la qüestió de confiança a Pedro Sánchez. El Mundo assegura que va ser la direcció de Junts qui va proposar que el mediador internacional "confeccionés un comunicat en què plantegés retirar la proposició no de llei i que no ho publicités fins aquest diumenge".
Finalment, El País escull com a resum dels comicis alemanys el següent titular: "Els conservadors guanyen, però els ultres escalen a segona força". El diari també destaca en portada que la participació s'ha disparat fins al 84%, "el màxim històric des de la reunificació alemanya". Els conservadors alemanys tornaran al govern a Alemanya després d'un parèntesi de tres anys i Merz, en veure's obligat a formar una coalició, tindrà l'AfD a la bancada de l'oposició del Parlament com a primera força; la seva candidata a canceller, Alice Weidel, ha dit en conèixer els pronòstics que la seva mà "sempre està estesa per entrar al Govern i fer realitat la voluntat del poble". Per cert, recordem els resultats de les darreres eleccions alemanyes, el 2021, quan els socialdemòcrates de l'SPD van guanyar amb un 25,7% dels vots, mentre que la CDU va caure a segon lloc amb un 24,1% dels vots. Els Verds es van convertir en la tercera força, amb un 14,7%, els liberals, en la quarta, amb un 11,4%, i l'AfD, en la cinquena, amb el 10,4%. Després d'aquests resultats, l'SPD, liderat per Scholz, va formar una coalició de govern amb els ecologistes i els liberals, però aquests últims la van dinamitar al novembre i el canceller socialdemòcrata es va veure obligat a convocar eleccions anticipades. També espai a la portada per a la guerra a Ucraïna després de tres anys de l'inici de la invasió. Què diuen la resta de portades d'aquest dilluns?
